Pileta del Martiri i Ermita de Sant Bernat

Pileta del Martiri
23 de juliol de 2017

A la partida de Sant Bernart d’Alzira(València-Espanya) trobem la Pileta del Martiri i la capella alçada en honor a Sant Bernat, separades per tot just cinquanta metres. Hui dia, lamentablement, és un lloc desconegut fins i tot per molts alzirenys, ocult després de la subestació elèctrica de Red Eléctrica de España. No obstant això és on segons la tradició va tindre lloc el martiri de Sant Bernat i les seues germanes l’any 1180. La Pileta marcaria el lloc exacte on van ser martiritzats els Sants Patrons, a més allí mateix serien enterrats. És difícil saber-ho, però tal vegada el nom provinga perquè antigament el lloc del martiri estaria marcat per una xicoteta pica amb aigua beneïda perquè, els pelegrins que el visitaren, utilitzaren l’aigua per senyar-se.

L’actual Pileta data de 1956, construïda durant la presidència de D.Manuel Montagud Ricart, ja que l’anterior va ser destruïda en 1936 durant la guerra civil. s tracta d’un obelisc de poc més de dos metres d’altura amb una xicoteta capella oberta però protegida per un enreixat. En el seu interior hi ha un xicotet retaule de ceràmica que reprodueix les imatges reliquiaris que es conserven a l’església de Santa Caterina. En 1993 es va procedir a donar-li major realç canviant bancs, sòls i ampliant el seu entorn amb l’autorització del propietari del terreny l’alzireny D.Jordi Blasco Castany.

Hui dia, en el seu interior, davant del retaule de ceràmica, estan sempre cremant tres veles (una per cadascuna de les tres porpres) gràcies a l’obstinació del nostre confrare D.Ismael Orts Benavent. Alguns confrares, tots els anys el 23 de juliol, solemnitat litúrgica dels nostres patrons, col·loquen a l’alba una corona de llorer.

Pileta del Martiri destruïda el 1936

Pel que fa a la capella, se situa en uns terrenys comprats per l’Arxiconfraria en 1980 quan era president D.Bernardo Mazo Martínez. El nou i xicotet santuari va ser beneït per l’Arquebisbe de València D.Miquel Roca Cabanellas el 19 de juliol de 1981.

Aquesta parcel·la és coneguda com el “Sequer de Sant Bernat ” perquè allí es trobava un assecador d’arròs. Encara que hui dia la zona està envoltada de camps de tarongers, antigament no era així. Fins a finals del segle XIX era el cultiu de l’arròs el que predominava en aqueixa zona.

Segons la tradició, Jaume I, després de conquistar Alzira al 1242, va ordenar buscar els cossos dels Sants Màrtirs. En ser en aquests terrenys on els van trobar va ordenar alçar una capella allí mateix en honor de Sant Bernat i les seues germanes i posar una làpida en els seus sepulcres. Durant segles les seues restes van romandre allí, convertint-se en un lloc de peregrinació. Posteriorment en 1558, en aqueix mateix lloc s’alçaria un convent de trinitaris per a atendre l’augment de pelegrins. Un terratrémol i el que la zona fora bastant castigada per les riuades del Xúquer va provocar que el lloc fora abandonat a principis del segle XIX i que les relíquies dels Sants es traslladaren a l’interior de la ciutat d’Alzira. Actualment no queda res d’aquella primitiva ermita ni del covent del segle XVI.

Capella de Sant Bernat construïda el 1981

Hui dia és un lloc tranquil envoltat de tarongers però al costat d’una estació subeléctrica. Fa pocs anys Red Eléctrica de España, prèvia a l’ampliació de la subestació, va realitzar una excavació arqueològica en la parcel·la adjunta, descobrint una necròpoli d’època tardoantiga o visigoda (segles V-VIII). Com a conseqüència de l’ampliació es va signar un conveni entre l’Ajuntament d’Alzira i Red Eléctrica per a, entre altres coses, millorar l’entorn amb una pantalla vegetal que reduïra l’impacte visual de les instal·lacions elèctriques en aquesta zona de conegut valor històric, social i cultural. També es va editar un llibre sobre aquesta intervenció arqueològica: «El yacimiento arqueológico del Sequer de Sant Bernat».

Tal vegada, en el futur, es puga fer una excavació arqueològica a la resta de la zona i així poder determinar l’emplaçament exacte de la capella original i del monestir, així com de les seues dimensions.

Entorn de la Capella de Sant Bernat

El lloc és utilitzat ocasionalment per a actes religiosos i culturals, i és de pas obligat en la Ruta Bernardina PR-CV 421 entre Carlet i Alzira.

Seguint el camí de terra que es veu en el centre de la foto, a uns 100 mts., està la Pileta. Al costat dret es veu la cancel·la negra que dona accés a l’ermita.

Seguint el camí de terra que es veu en el centre de la foto, a uns 100 mts., està la Pileta. Al costat dret es veu la cancel·la negra que dona accés a l’ermita.

Seguint el camí de terra que es veu en el centre de la foto, a uns 100 mts., està la Pileta. Al costat dret es veu la cancel·la negra que dona accés a l’ermita.