La guia Clara Polo informant als assistents davant de l’entrada de l’església de Santa Caterina d’Alzira.

Dissabte passat, 23 de febrer, va tindre lloc una nova edició de la ruta turística pel patrimoni d’Alzira. Aquesta ruta està englobada dins de les rutes «Entre Comarques» que cada any organitzen les mancomunitats de la ribera alta i baixa, la Costera-Canal, la Safor i la Vall d’Albaida. Una magnífica idea que per tan sols 5€ ens permet conéixer la història i els monuments dels municipis més pròxims. Una història que, a vegades, menyspreem quan no, simplement, ignorem.

Com dic, aquest dissabte la ruta era Alzira. L’inici, com és habitual en totes les rutes de «Entre Comarques», era enfront de l’ajuntament. Allí, unes quaranta persones ens congreguem a les 10:30. Una ruta d’aquestes característiques no seria el mateix sense un bon guia i en aquesta ocasió vam tindre la sort de comptar amb dos: Clara Polo i Pedro Benedito. No s’assembla en res veure una església o un monument a que t’ho expliquen.

A l’interior de l’església de l’Encarnació a Alzira.

Al matí la visita s’iniciava a l’església de Santa Caterina on està la imatge-reliquiari de Sant Bernat. La ruta continuava a l’església de l’Encarnació per a finalitzar a l’església de Sant Joan. No solament va ser un matí de «esglésies» sinó que va servir per a fer un repàs a la història d’Alzira des del final de l’època islàmica

A la vesprada el bus turístic ens va portar primer a la Pileta del Martiri on l’any 1180 van ser martiritzats els Sants Patrons d’Alzira Bernat, Maria i Gràcia. Si ja era trist veure la pileta envoltada de les altes torres de la subestació elèctrica, ara, amb els terrenys adquirits per Red Eléctrica de España i amb tots els tarongers arrancats, ens temem el pitjor. Encara que Pedro Benedito es va esforçar a ressaltar la importància històrica del lloc, l’entorn va decebre a molts dels assistents.

L’autobús ens va portar després a les muralles i a les restes, o el poc que es pot veure o intuir, de la casa reial on va viure i va morir el rei Jaume I. L’última visita va ser al santuari de la Verge del Lluch.

“Entre Comarques” i les institucions públiques que ho organitzen realitzen una gran labor perquè puguem conéixer i apreciar aqueix patrimoni històric però que per ser tan pròxim ho infravalorem.

La Pileta del Martiri mereix estar per mèrits propis en aqueix patrimoni i en aqueixa ruta i no morir sota una subestació elèctrica.

Alberto Palacios

A la Pileta del Martiri

Amb el bus turístic es va pujar a l’ermita de la Verge del Lluch.