Un any més la Ruta Bernardina congrega a veïns de la Ribera Alta
El dissabte 28 de maig es va celebrar la IV edició de la Ruta Bernardina, una jornada que va tornar a ser el punt de trobada de nombrosos veïns de les poblacions de Carlet, Benimodo, L’Alcúdia, Guadassuar i Alzira, acompanyats d’amics i amigues d’altres localitats, atrets tots per la popularitat que, en pocs anys, ha anat adquirint aquest esdeveniment, el qual va adoptar com a fil conductor temàtic la història de «Sant Bernat, Maria i Gràcia» , a través d’una sendera de curt recorregut homologat per la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana com a PR-CV 241, denominat «Ruta Bernardina, de Carlet a Alzira».
Aquests tres germans, seguint la seua hagiografia, van fugir de Carlet perseguits pel seu germà major en represàlia per la renúncia a la fe islàmica i la seua conversió al cristianisme, recorrent d’aquesta manera, les terres riberenques, fins que el 21 d’agost de 1180 van ser capturats i martiritzats. Segons la tradició, quan Jaume I va arribar a Alzira en 1242, va ser informat segurament per algun testimoni del fratricidi. Aquesta notícia va ser propícia per als interessos propagandístics del monarca, acusat de despietat pels vençuts, va voler aprofitar a favor seu el fet que un noble musulmà, renunciara a les seues creences i professara com a monjo del Cister a Poblet, des d’on va tornar a la seua casa natalícia per a evangelitzar a la família. Allí va ser declarat infidel pel seu propi germà i condemnat, fugint amb les seues dues germanes, Zaida i Zoraida, les quals van ser batejades a Guadassuar. En la rodalia d’Alzira, els fugitius van ser capturats i torturats per no renunciar a la nova fe, clavant-li a Bernat un clau en el front, com a símbol de l’anul·lació dels seus pensaments i creences. Posteriorment el rei Jaume I, com s’ha dit, es va interessar per aquesta història fins al punt que va localitzar les restes i els va donar digna sepultura, alçant un mausoleu, propiciant així que, amb el temps, fora en augment l’admiració i la devoció, fins a tal punt que allí es va fundar un convent de Trinitaris, que va estar en peus fins al segle XIX, en el solar del qual es troba ara l’Ermita dels Sants Patrons, al lloc conegut com el Sequer de Sant Bernat. D’aquesta manera podem considerar que el mateix monarca va ser el primer Bernardí de la història, la qual huit segles després, encara continua viva en la memòria, mantinguda en gran part per les dues confraries bernardinas de Carlet i d’Alzira.
La Comissió Bernardina, composta pels ajuntaments d’Alzira, Benimodo, Carlet, Guadassuar i L’Alcúdia, la Caixa de Carlet, més les dues confraries patronals de Carlet i d’Alzira, a les quals s’ha incorporat enguany la Mancomunitat de la Ribera, ha convocat aquesta IV Edició, després que l’any passat s’ajornara pel mal temps primer i les eleccions municipals després.
Els senderistes es van concentrar en la ermita de Sant Bernat de Carlet, rebuts per Maria Jose Llácer, presidenta de la Confraria Carletina i Maria Josep Ortega, alcaldessa d’aquesta localitat, assistides per altres autoritats representants dels altres municipis i associacions. Després de les paraules de benvinguda, prop de tres-cents pelegrins, uns a peu i uns altres a cavall o en carruatge, van partir en comitiva cap a l’Església de N. S. de l’Asunción. Després de la visita a les relíquies van continuar cap a la localitat de Benimodo, on l’alcalde, Francisco Teruel, que els acompanyava des de l’inici de la marxa, els va complimentar amb unes taules preparades per a l’esmorzar, no sense abans visitar l’Església de la Immaculada, on Rafael López va fer un repàs a la història del poble i la seua relació amb Sant Bernat. Després del descans, van prosseguir a L’Alcúdia. Allí l’alcalde, Andreu Salom, al costat d’altres autoritats locals, després d’un breu refrigeri, va dirigir unes paraules, acompanyat en el seu parlament de Joan Martín Gallur, qui va recitar un poema dedicat en la dècada dels 50 a Bernat, Maria i Gràcia, molt aplaudit pels concurrents. Posteriorment es va realitzar una visita guiada a l’Església de Sant Andreu.
Al migdia, van arribar a Guadassuar, allí l’alcalde Salvador Montañana i part de la Corporació, van rebre als senderistes mostrant-los llocs tan significatius com la Plaça de Sant Bernat i les Germanes, lloc on segons la tradició van ser batejades. Des d’allí es van desplaçar a l’Església de Sant Vicent Màrtir, per a continuar la marxa, sota un sol esplèndid i generós cap a la Ermita dels Sants Patrons ja en el terme d’Alzira, on van ser rebuts per José Palacios, president de la Pontifícia Arxiconfraria dels Sants Patrons, i altres confrares. Després del menjar de germanor, van reprendre la marxa, passant al costat de la Pileta que indica el lloc exacte del martiri. Una vegada a Alzira, van ser rebuts per l’alcalde Diego Gómez i altres autoritats d’aquesta localitat, així com d’altres municipis que van acudir a aquest punt de trobada, situat en els Casalicis de l’antic Pont de Sant Bernat, situat en l’avinguda Sants Patrons, principal artèria de la ciutat, per a tots junts, completar l’últim tram i finalitzar aquesta jornada de pelegrinatge a l’Església de Santa Caterina, on al toc de les campanes, van entrar per a situar-se als peus de l’altar de Sant Bernat, presidit per les imatges reliquiaris dels sants. L’alcalde va felicitar els participants i als organitzadors, ajuntaments i associacions per aconseguir que aquest dia fora una grata jornada de trobada i fraternitat entre veïns de la Ribera, prenent consciència de ser integrants d’una comarca. Finalment el capellà rector, Enrique Masiá, va clausurar l’acte animant-los a mantindre aquesta iniciativa.
Agustí Ferrer Clari
Membre de la Comissió Bernardina
2016