Ahir els carletins van omplir el saló de la Biblioteca Municipal on va tindre lloc la conferència sobre l’ermita de Sant Bernat. En ella es va fer un repàs de la situació actual de l’immoble i de la inajornable reparació de la sostrada. També hi ha plans per a declarar-ho Bé d’Interés Cultural (BIC).
El pròxim dia 10 de febrer de 2019, diumenge, serà la setena edició de la Ruta Bernardina entre Carlet i Alzira. Un traçat pla de 15 km. Tot aquell senderista o pelegrí que vulga participar ha de posar-se en contacte amb els organitzadors perquè la ruta no finalitza on comença.
El diumenge 2 de setembre, membres de l’Arxiconfraria van peregrinar al Monestir de Poblet per a celebrar juntament amb els monjos cistercencs la festa litúrgica en honor del seu monjo Sant Bernat i les seues germanes. L’Abat Octavi Vilà va rebre a la representació alzirenya encapçalada per la seua presidenta Consuelo Peris.
El diumenge 29 d’abril s’ha celebrat, un any més, la popular Ruta Bernardina a peu, seguint el camí de fugida dels màrtirs patrons d’Alzira i de Carlet. Puntuals a la cita, a les 8.00 es van congregar a l’ermita de Sant Bernat de Carlet, bressol dels Patrons, més de 200 pelegrins per a iniciar l’etapa.
Des d’ahir 2 de setembre de 2017, Sant Bernat Màrtir té altar propi en el Monestir de Poblet, on fa més de 800 anys es va convertir al cristianisme. La imatge de bronze va ser donada per Carlet i Alzira. El Pare Abat Octavi Vilá va ser qui va realitzar la benedicció i entronització de la imatge del sant màrtir en l’altar preparat a l’afecte.
El dissabte 28 de maig es va celebrar la IV edició de la Ruta Bernardina, una jornada que va tornar a ser el punt de trobada de nombrosos veïns de les poblacions de la Ribera. Ruta que té com a fil conductor la història dels Sants Bernat, Maria i Gràcia. En aquesta ocasió van ser prop de tres-cents pelegrins, alguns a cavall o en carruatge.
El Museu Municipal d’Alzira-MUMA, realitza una gran labor per conservar i recuperar el patrimoni local. Al llarg del temps ha anat reunint una interessant col·lecció de peces de temàtica bernardina de diferent índole.
Els ajuntaments d’Alzira i de Carlet, amb la col·laboració del Patronat de Turisme «València, Terra i Mar» de la Diputació de València, van organitzar el passat 11 de març de 2012, la primera marxa a peu per la «Ruta Bernardina», de Carlet a Alzira. Aquest camí que recorre la comarca de la Ribera està homologat per la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada com PRCV 421.
En 2009 i 2011 li van ser donats al Museu Municipal d’Alzira-MUMA dos retaules de ceràmica de temàtica bernardina. Un de 36 peces obra del sacerdot alzireny Juan Antonio Matoses i un altre, de 252 taulells, de «Cerámica Artística y Decorativa de Alberique».
La parròquia de Sant Bernat Màrtir en Poble Nou-València va ser alçada al costat del camí de Montcada gràcies a l’esforç dels seus feligresos en 1951. Hui dia aquesta humil parròquia apadrina a una altra situada en la República de Benín en el cor d’Àfrica.
L’any 1959, en la parròquia de Sant Martí bisbe de València, va ser reconstituïda la Colònia Alzirenya a València, El 31 de maig els presidents de les confraries de la Verge del Lluch i dels Sants Patrons van portar allí unes noves imatges dels patrons perquè els alzirenys de la capital pogueren venerar-les.
A la ciutat de València, més concretament en la pedania de Poble Nou, es troba l’únic temple dedicat al nostre patró, Sant Bernat Màrtir. Construït en 1951, va ser beneït per l’arquebisbe Marcelino Olaechea.
El passat 2 de febrer, l’empresa “Alcan Packaging” va donar a l’Arxiu Municipal 84 dibuixos realitzats per l’artista Vicente Sanz Castellanos (1910-1991). Conformen la “Galeria de alzirenys il·lustres” que va pertànyer a la indústria “Cartonajes Suñer”. Entre aquests dibuixos no podien faltar els nostres Sants Patrons.
En el museu de la Basílica de Sant Pasqual de Vila-real (Castelló) es conserva un quadre en el qual apareixen la Verge amb el Jesuset, els Sants Innocents, Sant Josep i Sant Bernat Màrtir. Aquest quadre del segle XVIII va estar antigament en un altar obert en una de les portes que donaven accés a la ciutat.
Si contínues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de cookies. més informació
Els ajustos de cookies d'aquesta web estan configurats per a "permetre cookies" i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si continues utilitzant aquesta web sense canviar els teus ajustos de cookies o fas clic en "Acceptar" estaràs donant el teu consentiment a això.
