El 1985 la Pontifícia Arxiconfraria dels Sants Patrons d’Alzira Bernat, Maria i Gràcia va editar de nou l’obra de l’any 1707 del canonge Magistral de la Catedral de València Dr.D.Jaume Servera. Amb això va voler donar a conèixer una obra que va tindre gran importància per a la divulgació del culte i la devoció dels Sants Bernat, Maria i Gràcia. Els diferents avatars històrics, antics i recents, fan d’aquest llibre una obra rara. Difícilment es pot trobar i per descomptat ha desaparegut de l’abast del gran públic. Només un grup de privilegiats coneixien la seua existència. Així s’omplia un buit que existia a les biblioteques valencianes, i en especial de les alzirenyes.

Obra de tall modern, científic. Estudia diligentment totes les fonts que ha trobat sobre el tema i a partir d’elles realitza l’estudi.

Des de la perspectiva històrica:

Té en compte les històries tant generals com particulars o locals. Així cita a Pedro Antonio Beuter (historiador, València 1490-1555), Martin Viciana (historiador, Borriana 1502-1582) i uns altres dels quals recull les seues aportacions sense afegir valoració pròpia.

Portada de la reedició del llibre

Divideix per llengües les aportacions: Castellà, «en el nostre idioma Valencià», en italià, en llengua llatina. Afig a més les aportacions dels sermons i el «elogio a nuestro Santo en diferentes Santorales». Recull a més els testimonis dels quals «idearon diferentes discursos predicables sobre la vida, virtudes y santidad de nuestro Bernardo». Fins i tot té en compte els que d’una forma o una altra han dedicat els seus llibres, o «aunque de passo no dexan de tocar algo de su Vida, Santidad o Martirio».

L’interès d’aquesta recol·lecció d’autors és evident: és una autèntica bibliografia sobre Sant Bernat i les seues santes germanes Maria i Gràcia.

És de destacar el coneixement de l’autor dels clàssics: tant pagans com cristians. Tota l’obra està esguitada de referències d’ells donant-li un estil original i culte; no vol dir amb les seues paraules els elogis dels Sants sinó que li sembla oportú l’estil dels altres. Les cites de l’Antic i Nou Testament (un centenar), les dels Sants Pares, Papes, escriptors cristians o pagans ve com a completar el que li faltaria a la ploma del nostre Jaume Servera. D’ací la profusió de cites llatines, que moltes vegades parafraseja: no és que tracten del nostre Sant sinó que «parece que se puedan apropiar a este sucesso»(p.43).

Des de la perspectiva jurídica:

Principalment està concentrada tota la seua argumentació en el títol II. Així com en el primer títol fa la història amb finalitat narrativa, ací els fets històrics tenen valor probatori del que vol demostrar: la possessió (en sentit tècnic-jurídic) de culte immemorial dels nostres Sants.

Les dificultats, com a bon coneixedor del dret canònic, venen de la necessària aprovació del Papa de tota canonització, sobretot a partir de 1234 i de les Butles d’Urbà VIII (especialment la de 1625 i 1634).

D’ací la importància que concedeix el nostre autor a la primera capella erigida per Jaume I i el procés de Sant Joan de Ribera de 1599-1601 en el qual estableix l’autenticitat de les relíquies així com dels miracles. Per això era també de destacar el culte: rogacions, especialment en sequeres, inundacions, romiatges, quinzenaris, etc. Igualment assenyala l’acceptació dels Ordinaris del culte i ser festa en la Cúria (vacat Cúria). «Los Sumos Pontífices han sido también liberales en favorecer dicho culto» cita els documents de Gregori VIII (1635), Innocenci XI (1688), la Sagrada Congregació de Ritus (1702) -base del llibre- … era la base argumental del que la doctrina diu de la canonització equipolent.

Afortunadament en aquesta era digital aquells interessats en l’obra poden obtindre-la fàcilment en pdf en la web de la biblioteca valenciana. >>enllaç per a descarregar<<