Ermita de Sant Bernat
Al nord-oest de la ciutat de Carlet (València), en el camí de Sant Bernat està situada l’ermita on es venera als sants Bernat, Maria i Gràcia. En aquests terrenys estava l’antiga alqueria de Pintarrafes i el palau on van nàixer els sants germans.
L’edifici actual es va construir a la fi del segle XVIII en el lloc on ja existia una altra ermita al seu torn alçada sobre les restes del palau. Té doble planta i està format per dos murs concèntrics. L’exterior és heptagonal i més baix que l’interior. A més fa de contrafort al mur interior. Cadascun dels costats mesura uns huit metres. Quant al mur interior en la seua part externa és, també, heptagonal. És a dir, que les seues parets són paral·leles a les del mur exterior. No obstant això, el costat intern és circular, d’uns huit metres de diàmetre, i alberga la capella. En la part superior està la claraboia o lluminàries i damunt la cúpula. La segona planta és un corredor entre els dos murs amb finestres a l’exterior i a l’interior, és a dir a la capella. Les teules que cobreixen la segona planta són les corbades habituals, mentre que les de la cúpula estan lacades en blava.
Interior de l’ermita
«En la Villa de Carlet, de tiempo inmemorial, se conserva una iglesia, y Ermita de San Bernardo, y sus hermanas, en el mismo sitio, en que por tradición se tiene, estaba el Palacio, en donde nacieron los tres Santos Hermanos. Y es tanta la devoción que se tiene a éste santuario, que siempre que se hallan los hijos de aquella Villa en algún ahogo, o aflicción, acuden allí con Procesiones, y Rogativas, por la experiencia que tienen de la protección, y amor de sus Santos Paisanos»
«Las Tres Púrpuras de Alzira» · (1707 A.D.)
Imatge de Sant Bernat venerada a l’ermita
L’anterior ermita, que es va finalitzar en 1666, va ser alçada per D.Jorge Castellví, comte de Carlet, en gratitud per un miracle realitzat per Sant Bernat ja que va salvar al seu fill d’una malaltia. El 19 de juny de 1999, una descendent d’aquest, la comtessa de Carlet Paloma Barris i Armet de Castellví va donar l’ermita i les terres que l’envolten a la Confraria dels Sants Patrons Bernat, Maria i Gràcia de Carlet. Aquest canvi de titularitat va possibilitar que en 2004 es procedira a una important i necessària restauració que entre altres coses se substituïren algunes bigues de fusta i les teules i es realitzaren obres de fusteria interior i exterior.
Les imatges dels Sants Patrons que hi ha a l’altar són de mitjan el segle XX, ja que les existents, així com el retaule i altres moltes coses, van ser destruïdes o saquejades a conseqüència de la persecució religiosa que va haver-hi durant la guerra civil. La pròpia ermita es va arribar a usar com a presó i estable.
La imatge de Sant Bernat va ser una donació de la Caja de Ahorros de Carlet, mentre que de les Germanetes va ser responsabilitat de les dones del poble l’encarregar-se de les donacions i rifes per a recaptar fons.
En l’exterior hi ha un xicotet monòlit que data de 1925, però no així el retaule de ceràmica del seu interior que és de 2008.
El lloc està envoltat de camps de fruiters i en la parcel·la de l’Ermita existeix una zona d’arbratge amb taules i cadires per a descansar i gaudir de l’entorn. Tots els anys, el 23 de juliol, té lloc un romiatge en honor, lògicament, a Sant Bernat.
