Dues notícies sobre l’ermita de Sant Bernat en el «Llibre de diverses statuts e ordenacions de la villa d’Alzira »
Portada del llibre
El llibre de diversos status e ordenacions fet per lo consell de la vila de Algezira [1], còdex que es conserva en el nostre ric Arxiu Municipal, conté interessants notícies sobre la història medieval i moderna de la nostra ciutat.
Sabut és, tal com assenyala el canonge Jaume Cervera, autor d’una història dels nostres Sants Patrons [2], que després de la incorporació de la vila d’Alzira a la civilització cristià-occidental, en 1242, el monarca Jaume I, noticiós del martiri de Sant Bernardo i les seues germanes «hizo buscar sus cuerpos, y certificado del lugar de su martirio, no sin manifiestas señales del Cielo, fueron hallados en el mismo sitio, en donde fueron martirizados, y mandó fabricar allí una iglesia en honra de nuestros mártires ».
Si bé el cronista fa referència a una església, no és menys cert que degué tractar-se més aviat d’una capella o ermita on sabem es va construir «un sumtuoso túmulo, sustentado de seis colu(m)nas donde fueron colocados los cuerpos … con una estatua de piedra de nuestro santo y a los pies de ella un rótulo que con letras doradas decía: “Hic iacet corpus Sancti Bernardi, martyris”, y alrededor cuatro ángeles con sus candeleros de piedra, y en el remate de dicho túmulo puso el rey sus armas para eterna memoria ».
A aqueixa capella o ermita-santuari de les insignes relíquies dels qui amb el temps serien especials protectors d’Alzira i de la Ribera del Xúquer- que degué ser objecte constant d’obres i reparacions, sens dubte per a mostrar-la amb la major esplendor possible, es refereix l’acord sobre emprèstits i fiances del Consell de la vila que el 20 d’agost de 1369 va acordar, entre altres coses, que en el que s’ha dit no es vera afectada de cap manera l’almoina o caritat «l’almoyna acostumada a fer a Sent Bernat ne al convent e frares de Sent Augustí de la dita vila, les quals almoynes los dits jurats e consell puxen fer segons és acostumat ». I, abundant en el que s’ha dit, aqueix mateix dia, el mateix Consell, en tractar sobre la necessitat que per a poder efectuar determinades obres aquelles hagueren de ser aprovades pel Consell General va excloure «la obra de Santa Caterina (e) de Sent Bernat, les quals obres novellament són atorgades fer, ne encara la obra del cobriment de l’almodí ».
En 1558 es va edificar nou temple i convent del qual van prendre possessió els Pares Trinitaris però no degué ser demolida la vella ermita, a la qual hem fet referència, atés que Cervera assenyala que l’antiga capella es va ampliar i va renovar, en 1668, per no ser capaç «para los concursos de los fieles, que por sus votos, promessas, romerías y acciones de gracias la frequantavan », si bé a partir d’aqueixa mateixa data es va dedicar als tres sants germans una nova capella separada del cos del temple i on van ser traslladats els cossos després d’una setmana de solemníssimes festes a les quals van concórrer «los más célebres oradores del Reyno a celebrar las glorias de tan ilustres mártires ».
Aureliano J. Lairón Pla
Cronista Oficial de la ciutat d’Alzira
- NOTES:
- [1] – «Libre de diverses status e ordenacions fets per lo consell de la vila de Algezira », ed. a cura d’Aureliano J. Lairón Pla, Universitat de València », (València, 2001).
- [2] – CERVERA, J., «Las tres púrpuras de Alzira ». (València, 1702).