La presència de Sant Bernat, Maria i Gràcia al Museu Municipal d’Alzira–MUMA

La història, tradició i devoció dels Sants Patrons a la ciutat d’Alzira i la Comarca de la Ribera del Xúquer, és tal que han sigut mereixedors d’estar representats de múltiples maneres i suports en esglésies, monestirs, capelles i fins i tot en àmbits domèstics i civils. Els avatars de la història han fet que no sempre es troben conservat al seu lloc d’origen, i fins i tot a vegades hagen desaparegut totalment o parcialment. La labor de recuperació del patrimoni local que es duu a terme en el Museu Municipal d’Alzira (MUMA), ha fet que, amb el temps, s’haja reunit una interessant col·lecció de peces de temàtica Bernardina de diferent índole i procedència, aconseguint en el seu conjunt una valuosa mostra de fons que permeten donar a conéixer al públic, local i visitant, a través de la iconografia que el temps i els alzirenys ens han llegat, el protagonisme històric dels Sants Patrons d’Alzira.

• Imatges pelegrines de Sant Bernat, Maria y Gràcia

• Pal·li de Sant Bernat

• El llibre «Las tres púrpuras»

• Escapulari de Sant Bernat

• Escultura de Santa Gràcia

• Llenç Martiri de Sant Bernat

• Capçalera de llit de marqueteria

• Estampes de Sant Bernat

• Figura de Sant Bernat

• Grup escultòric dels Sants Patrons

• Escaiola de Sant Bernat

• Panell ceràmic de Sant Bernat de J.A.Matoses

• Medalles

• Fons bibliogràfics, documentals i fotogràfics

• Panell ceràmic dels Sants Patrons del Molí de Montagud

• Casa de Ramón Flor

Imatges pelegrines de Sant Bernat, Maria y Gràcia

Grup escultòric que reprodueix en fusta les imatges reliquiaris dels Sants que es veneren en l’Altar de Sant Bernat a l’Església Parroquial de Santa Caterina d’Alzira. Van ser llaurades per l’artista valencià Ramón Granell a imitació de les originals en bronze, de les quals només Sant Bernat és de 1609, obra de Geroni Galant, ja que es va salvar de la Contesa Civil (1936-1939) mentre que les de Santa María i Santa Gràcia de 1647 van ser destruïdes, sent reproduïdes en 1942 per Enrique Casterá Masiá.

El president de la Confraria, Manuel Montagud Ricart va encarregar a Granell en 1966 el treball que conclouria en 1967, perquè aquestes rèpliques foren utilitzades en els actes externs de la Confraria. En 2001 es van cedir al Museu Municipal d’Alzira perquè foren restaurades i exposades en aquest.

Pal·li de Sant Bernat

En el año 1521, con motivo de las Germanías, los restos de los santos que se veneraban en el convento de trinitarios de Sant Bernat (hoy desaparecido y actual ermita de San Bernat, junto a la Pileta del Martiri) fueron ocultados. Tras su recuperación el 23 de julio de 1599 se procedió a la autentificación de los mismos. Finalizado este proceso, en 1609 se confeccionó la imagen relicario de Sant Bernat en bronce para conservar los restos así como un palio para procesionar el 24 de enero de 1610 las reliquias. Dicho palio fue donado al municipio por el arzobispo de Valencia y patriarca de Antioquía, D. Juan de Ribera, que vino a Alzira a este acto.

L’any 1521, amb motiu de la guerra de les Germanías, les restes dels sants que es veneraven en el convent de trinitaris de Sant Bernat (hui desaparegut i actual ermita de Sant Bernat, al costat de la Pileta del Martiri) van ser ocultats. Després de la seua recuperació el 23 de juliol de 1599 es va procedir a l’autenticació d’aquests. Finalitzat aquest procés, en 1609 es va confeccionar la imatge reliquiari de Sant Bernat en bronze per a conservar les restes així com un pal·li per a processionar el 24 de gener de 1610 les relíquies. Aquest pal·li va ser donat al municipi per l’arquebisbe de València i patriarca de Antioquía, D. Joan de Ribera, que va vindre a Alzira a aquest acte.

El pal·li, teixit amb seda natural i fil de plata, està decorat amb profusos brodats de seda, plata i or. El motiu central, la glòria, representa l’ocell fènix, com a símbol de la transformació com a clara al·lusió a la conversió al cristianisme del sant, a més del triomf de la vida sobre la mort. Les quatre faldilles presenten l’escut heràldic de la ciutat. Té unes dimensions de 210 de front x 247 cms. de costat. En 1995 el Museu va recuperar aquesta peça que es guardava a l’Ajuntament i en 1997 es va restaurar en el taller de Belloso,S.A. a València. L’artesà local Gregorio Canet, torneig i va platejar les deu vares de fusta.

El llibre «Las tres púrpuras»

Exemplar original de l’edició: «Las Tres Púrpuras de Alzira. Bernardo, Maria y Gracia. Vida, y martirio de los tres santos hermanos, possession, manutencion y promoción del culto publico que ha tenido, favorecido de los Ordinarios, y Pontifices Sumos, Nuevamente autorizado por la Sagrada Congregacion de Ritos, dia I. de Julio de 1702. Autor el dotor Jayme Servera, Canonigo Magistral de la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia. Con licencia, en Valencia, por Jayme de Bordazar ». Consta de 153 pàgines. Les tapes són de cuir amb cintes per a nuar, però no té títol. (Mesures llibre tancat: 19 cms. alt x 15 cms. de llarg x 1’5 cms. d’ample). Bon estat de conservació.

Adquirit pel MUMA a un antiquari de llibres.

Escapulari de Sant Bernat

Gravat emmarcat en tela segurament com a escapulari. A l’interior d’un oval culminat per les tres corones de glòria amb potències, amb la llegenda: «hic est fratum amator», apareixen els tres germans, sant Bernat, amb hàbit del Cister, lligat a l’arbre i amb el clau en el front i les dues germanes als seus peus encara sense els signes del martiri, una ja amb l’aurèola i l’altra sense ella. Sota l’oval, la llegenda: «S. Bernardo, Maria y Gracia ms. Hijos de Car». A peu del dibuix: «Se hallª. En Cª. Sanchis Ce. Alta Val.al». Andrés de Sales Ferri, en un article «Iconografia popular en honor de Sant Bernat, Mártir de Alzira », atribueix l’autoria d’aquesta estampa al gravador i pintor Nicolás Sanchis el taller tipogràfic del qual va estar a València a mitjan segle XIX. Segons el text inferior es podria afirmar: «Se hallara en Casa Sanchis Calle Alta Valencia». (12 cms. d’alt x 10 cms. d’ample).

Va ser donat al Museu Municipal d’Alzira per Agustín Vives Andrés al novembre de 1995.

Escultura de Santa Gràcia

Escultura exempta d’escaiola buida i sense policromia (178 cms. alt x 83 cms. ample x 54 cms. de llarg) obtinguda mitjançant motles. S’aprecien senyals dels assemblatges, així com marques d’escuradents de modelar el fang. Data de 1946 i s’atribueix a l’escultor valencià Antonio Ballester Vilaseca encara que també és possible que fora un altre escultor valencià Elías Cuñat el seu autor. Va ser realitzada per a reproduir en pedra la imatge de 1717 desapareguda del Casalici del Pont de Sant Bernat durant la Guerra Civil.

D’acord amb l’original esculpida per Francisco Vergara «el Vell», segueix la inspiració i traça barroca, decanta el cap lleugerament cap a la seua esquerra, la seua mà dreta reposa sobre l’abdomen mentre que amb l’altra recull el seu mantell. Segons fonts orals, al febrer de 1962, Elías Cuñat la va depositar al motor de la «Associació de Regants la Murta», on es va conservar al jardí, fins que les gestions municipals van aconseguir que la Junta acordara l’any 2006 la seua cessió al MUMA, on se li van eliminar les capes de pintures superposades i es va restaurar.

Llenç Martiri de Sant Bernat

Llenç a l’oli de grans dimensions (253 cms. alt x 129 cms. ample) atribuït al taller de Maella (1739–1819) o Bernardo López (1801–1874), en el qual es representa en primer pla el martiri de Sant Bernat, i en un pla inferior el de les seues germanes.

Va ser adquirit pel Consistori en 1954 en un antiquari de València i va estar situat en l’antic despatx d’alcaldia. Amb la remodelació de les estades municipals va ser traslladat l’any 2009 al Museu Municipal d’Alzira, per a integrar-ho en el context museogràfic de la ciutat. Va ser restaurat en el museu en 1998.

Capçalera de llit de marqueteria

Magnífica peça de marqueteria d’autoria desconeguda que correspon a una capçalera de llit tipus de pinta, possiblement del segle XVIII, tallada en fusta de pi amb incrustacions de marqueteria i restes de policromia (120 cms. d’alt per 120 cms. d’ample.). Són deu taules de fusta horitzontals unides per una armadura per la part posterior. La sinuosa silueta respon al motiu floral que a manera de fulles i volutes (amb restes de policromia) embolica el tema central de l’obra, on els màrtirs, expectants, són glorificats en rebre tres corones llorejades de les mans d’un àngel. Tot el conjunt elaborat amb fustes de diferent coloració.

Va ser donat al MUMA per la germana del desaparegut Enrique Núñez Tello, que segons deia va ser adquirida en un antiquari a la ciutat de Barcelona. Es va restaurar en 1913, sent una de les peces més singulars de la col·lecció Bernardina per la seua naturalesa i bellesa.

Estampes de Sant Bernat

Representades en suport de paper, es conserven diferents estampacions:

Dins d’un requadre l’escena de la glorificació dels sants, amb Sant Bernat lligat a un arbre i als seus peus agenollades la dues germanes amb les palmes del martiri. Un àngel corona al sant i amb la dreta i en l’esquerra porta la palma del martiri. Fora del requadre, en el marge esquerre el número “12”; en el marge dret: «Litª. de Aº Pascual, Pª de Mosen Sorell, Valencia»; centrat el text: «Sn. Bernardo de Alcira, y sus dos hermanas Gracia y María».

(36 cms. d’alt x 28 cms. d’ample). Emmarcat. Bon estat de conservació, encara que el vorell té faltes pels xilòfags. Va ser donat per Teresa Núñez Tello.

 

A l’interior d’un requadre l’escena de la glorificació dels sants, amb Sant Bernat lligat a un arbre i als seus peus agenollades la dues germanes. Un àngel corona al sant. Fora del requadre, en el marge esquerre el número “12”; en el marge dret: «Litª. de Aº Pascual, Pª de Mosén Sorell, Valencia»; centrat el text: «Sn. Bernardo de Alcira, y sus dos hermanas María y Gracia Hijos de Carlet».

(45 cms. d’alt x 35 cms. d’ample). Còpia emmarcada. Procedent de la col·lecció d’Enrique Núñez Tello.

 

Glorificació dels sants, composició similar a les anteriors però de menor grandària, amb l’escut centrat, als peus del sant, de l’Ordre dels Trinitaris i la llegenda en la vora inferior del requadre, sota l’escut: «San Bernardo, Gracia y Maria».

(20 cms. alt x 15 cms. d’ample). Emmarcat. Bon estat de conservació. Donat per Teresa Núñez Tello.

Un ampli repertori d’estampes de diferents edicions, tant originals com còpies.

Figura de Sant Bernat

Imatge de Sant Bernat amb hàbit del Cister, lligat al tronc d’un arbre, sobre peanya de fusta i sota campana de cristall. Procedeix de la donació de Teresa Núñez Tello. Mesura 50 cms. d’altura i presenta bon estat de conservació.

Grup escultòric dels Sants Patrons

Al MUMA es conserven dues estatuetes dels Màrtirs d’Alzira representats en terracota policromada, en el qual els tres germans estan sobre un núvol de plata que descansa sobre la peanya. De dimensions reduïdes (45 cms. d’alt x 30 cms. d’ample). S’atribueixen a l’artista valencià Jose María Ponsoda Bravo, en la dècada dels anys 30, afirmant-se que se li van encarregar huit peces idèntiques.

Una de les peces de les quals disposa el MUMA va ser donada per la família Montagud-Montalbá i l’altra procedeix de la donació de Teresa Núñez Tello, del llegat del seu germà Enrique Núñez. Aquesta esculturilla es considera que era la que es conservava a l’Església Parroquial de Santa Caterina i que Enrique Núñez per evitar que la riuada de 1987 l’afectara, igual que va fer amb altres béns, la guardara, salvant-se així de la inundació. De confirmar-se aquesta suposició, es tractaria de les imatges que ocultes en un sac, l’alzireny Salvador Baeza Peris, processionava, durant la Contesa Civil, el dia de Sant Bernat pels carrers d’Alzira, des de la destruïda Església de Santa María, seguint l’itinerari habitual, de manera que, segons la tradició, cap any es va interrompre el culte als sants.

L’estat de conservació d’ambdues és deficient, a causa de l’antiguitat, l’ús i el material del qual estan elaborades. Es troben en procés de restauració.

Escaiola de Sant Bernat

Curiosa mostra Bernardina en escaiola que representa als tres màrtirs d’Alzira, amb una llegenda inferior semiesborrada on es llig: «… sans patrón(s)», a l’interior d’un medalló circular de 8 cms. de diàmetre i emmarcat a imitació d’una motlura de fusta (20 cms. x 20 cms.) tot això d’una sola peça. Sota la cartel·la, en l’angle inferior esquerre, està gravat un escut amb la lletra “C” en el seu interior, la qual cosa podria indicar la seua autoria. Es desconeix la seua antiguitat i l’existència de més peces com aquesta, encara que pel material del qual està fet i la tècnica de motle podria no ser única. Presenta colps i pelades, en la superfície, pendent de restauració.

Va ser donada en 2013 al MUMA per José Perepérez Llobregat.

Panell ceràmic de Sant Bernat de J.A.Matoses

Es tracta d’un panell realitzat per l’alzireny Juan Antonio Matoses Torres, de 100 cms. x 100 cms., compost per 36 peces de ceràmica policromada estructurat en dues parts, d’una banda 16 peces quadrades (20 cms. x 20 cms.) que representen el tema central i principal de l’obra, el martiri dels Sants Patrons, la resta de peces formen una orla floral (16 peces de 20 cms. x 10 cms. i altres 4 en els angles de 10 cms. x 10 cms.). La temàtica és Bernardina, representant un Crist crucificat a un arbre, els braços oberts del qual es confonen amb les branques i les fulles abraçant els tres germans màrtirs. Sota ells una llegenda: «Sts. Bernat, Maria i Gràcia». Una escena caracteritzada per la singularitat de la composició i l’horror vacui, que oculta les inicials superposades de l’autor i l’any: «JM-91».

Va ser donat el 15 d’octubre de 2009 per la família Montagud-Montalbá al MUMA.

Medalles

Una Medalla commemorativa del 350 aniversari del Patronatge. (7 cms. diàmetre). Bon estat de conservació.

Anvers: Efígie dels tres germans màrtirs amb el text inferior: «Sants Patrons Bernat, Maria i Gràcia. Alzira».

Revers: Escut de la ciutat d’Alzira amb el text inferior: «350 Aniversari Proclamació Patronatge 1643-1993».

Fons bibliogràfics, documentals i fotogràfics

Diferents publicacions bernardines, llibres; facsímils; articles; programes festius; cartells; fotografies,… Destacar un exemplar original del cartell de els: «Jocs Florals d’Alcira. Conmemoratius del VIIIé centenari del naixement del Pare Sant Bernat», publicat per la Confraria de Sant Bernat, el 4 de maig de 1935.

En la Capella de la Mare de Déu de la Murta, procedent de la donació de Teresa Núñez s’exposa una foto emmarcada dels sants.

Aquest apartat documental ha sigut recuperat per diverses aportacions, sent destacable la donació de Consuelo Cots Ferrer, vídua d’Antonio Momparler Rosado.

Panell ceràmic dels Sants Patrons del Molí de Montagud

Panell ceràmic policromat de 252 peces de 15 x 15 cms. (270 cms. d’alt x 210 cms. d’ample) que representa el martiri de Sant Bernat, María i Gracia. Segons consta en aquest, va ser confeccionat en el taller: «Cerámica Artística y Decorativa Ramón Galdón Alberique», segons un dibuix de 1948 de l’artista alzireny Vicente Sanz Castellanos que es va inspirar en una estampa: «El retablo de Lérida del siglo XVIII». La imatge la componen els sants amb els signes del martiri, acompanyats d’una reproducció del Pont de Sant Bernat, amb els casalicis on s’exposen les imatges pètries de 1717, flanquejat per la llegenda: «Santos Bernardo de Alcira María y Gracia. Hermanos mártires en 1180 y patronos de esta ciudad», amb l’escut de la hui Pontifícia Confraria dels Sants Patrons. Tot això embolicat per una sanefa de flors i rocalles.

Estava situat des de la dècada dels anys 1950 en la façana de l’antic molí arrosser de Manuel Montagud Ricart, d’on va ser retirat en els anys 90 per la pròpia família que més tard el va donar a l’Ajuntament d’Alzira per a la seua conservació i exposició al Museu Municipal d’Alzira. En la remodelació de l’antiga Casa de Ramón Flor, al carrer Santa Lucía 4, adquirida pel consistori per l’ampliació de les dependències museístiques. Aquest mateix any, amb motiu dels antecedents bernardins que aquest immoble té relacionat amb la història de Sant Bernat com a lloc on va ser amagada la imatge de bronze fins al seu trasllat a Onda, s’ha reubicat i restaurat el panell a la testera del pati.

Casa de Ramón Flor

Un grup de alzirenys, la nit del 13 de maig de 1936, va rescatar de l’incendi de l’Església de Santa Caterina les imatges reliquiari de Sant Bernat (1609) i de les germanes (1647), portant la del sant a la casa de l’empresari Ramón Flor i la seua esposa Josefina Montalbá al carrer Santa Lucía 4. Allí va romandre amagada quatre mesos a l’interior d’un armari, fins que després de dues inspeccions infructuoses i potser per saber que les imatges de la germanes havien sigut descobertes i foses, Ramón Flor va decidir al setembre traslladar-la oculta en un camió a casa del seu amic, José María Llopico a Onda, d’on era oriünd Flor. En finalitzar la guerra, la imatge va tornar a Alzira el 29 de maig de 1939 amb tots els honors, recorrent els carrers d’Alzira a la vista de tots fins a la casa de Ramón Flor, on es va col·locar en un dosser, ja que l’Església de Santa Caterina encara es trobava en estat d’abandó des de l’incendi provocat, romanent en aquesta casa fins que el temple va ser condicionat.

La casa va passar de la família Flor-Montalbá a les mans de la família Alós Carrascosa, que en 2004 la van vendre a l’Ajuntament per a l’ampliació del MUMA. Aquest immoble s’ha rehabilitat aquest mateix any i es destinarà als fons etnològics del museu. Entre els seus valors arquitectònics, propis d’una casa de família acomodada de mitjan el segle XX, s’afig el valor sentimental dels seus habitants i l’immaterial de la permanència temporal de Sant Bernat.

Alzira recorda als sants patrons, en diversos llocs i espais emblemàtics de la ciutat i del terme municipal, com al Reial Santuari de la Verge del Lluch i en les parròquies d’Alzira, però especialment a l’església de Sant Joan Baptista, on es conserva una preciosa imatge de Sant Bernat, del segle XVIII, en procés de restauració i en el temple de Santa Caterina, on es conserven i veneren les imatges reliquiaris; en els Casalicis de l’Avinguda Sants Patrons; a la rotonda de l’Avinguda Adrian Campos; a l’Ermita de Sant Bernat i la Pileta del Martiri, en el conegut també com a jaciment arqueològic del Sequer de Sant Bernat; al carrer i la plaça de Sant Bernat; o al Carrer Santa Lucía, 2 on hi ha un panell ceràmic; a la Urbanització Sant Bernat; en nombroses làpides funeràries del cementeri; en la Senda de Xicotet Recorregut PR-241 «La Ruta Bernardina», entre Carlet i Alzira; Els uns i els altres són vestigis vius de la petjada bernardina i de l’estima del poble d’Alzira als seus patrons, seguint una història esdevinguda en el segle XII, que va ser recuperada amb l’arribada de Jaume I i que des del segle XIII ha seguit ininterrompudament fins als nostres dies.

Agustí Ferrer Clari
Director del MUMA (Museu Municipal d’Alzira)

2015