Sant Joan de Ribera i els màrtirs Bernat, Maria i Gràcia

Els testimonis que trobem entre els historiadors dels Sants Màrtirs d’Alzira, Bernat, María i Gràcia (nascuts: Ahmete, Zaida i Zoraida), sobre diversos sermons que va fer Sant Joan de Ribera sobre ells especialment una novena, ens ha impulsat a la cerca de si existeix o no la forma escrita d’ells.

Ens diu en la seua obra Jaume Cervera que no solament Sant Joan de Ribera va honrar a les relíquies descobertes en el seu temps sinó que va predicar una novena en el seu honor.[1]

Ens interessa aquest testimoniatge ja que ens fa caure en el compte de la importància que tenia per al Patriarca, en aquests temps, les figures d’uns moros convertits al cristianisme, i, alhora, de gran rellevància personal, social i moral.

Diu el nostre autor al respecte:

«Cuando se descubrieron las Reliquias de nuestro Bernardo[2] … Gobernaba entonces esta Diócesis el Venerable[3], Ilustrísimo y Excelentísimo Señor Don Juan de Ribera, Patriarca de Antioquía[4]… Este gran Prelado (a fama de los prodigios, que obraba Dios por medio de nuestro Santo) instando de su piedad y devoción, quiso también ir personalmente a Alzira, a visitar su sepulcro. Hizole una novena, yendo todos los días a pie desde la villa al Convento (que está bien distante de ella) a decir misa en honra del Santo[6].»

Aquesta notícia ens ha fet buscar entre el seu sermonari editat en set volums pel doctor Don Ramón Robres Lluch[7]. Per desgràcia no hem trobat els esquemes d’aquests sermons. Tampoc hem tingut èxit, fins hui, entre la documentació que hem usat dels Arxius de Londres (British Museum), de Roma (Arxiu Secret i Congregacions), els manuscrits del Col·legi del Patriarca (els sermons, com hem dit, han sigut editats per Robres) especialment el seu Arxiu. No hem aconseguit el resultat esperat, però no desistim de l’intent. Esperem poder trobar-los a París, en el procés de Sant Joan de Ribera per a la seua canonització, que va ser portat allí per les tropes de Napoleó com a “botí de conquesta”. Confiem que puguem trobar almenys part dels mateixos[8].

La conversió al cristianisme de Bernat ens parla de la influència del testimoniatge personal perquè els no creients troben la vertadera llum, que emana la vida de Crist, manifestada pels cristians.

Arribar a conéixer que la imatge vertadera de Déu és Crist, és el major descobriment que l’home pot fer i qui el coneix li transforma la seua vida. Aquesta veritat, en ser acceptada, ens permet descobrir dues coses fonamentals: qui és Déu i quina és la consideració que ens té; en altres paraules: l’amor de Déu i la importància de l’home.

Descobrir la figura de Jesucrist, Fill de Déu, com l’expressió de l’amor de Déu és la millor forma per a entendre a Déu, Ell és amor. ¿Com podem dir que Déu ens vol castigar, quan ell mor per nosaltres perquè ens salvem? ¿Com podem aconseguir la nostra pròpia destinació i el de la humanitat en la qual vivim, si Crist, per a la nostra conversió (canvi total), res menys que va viure entre nosaltres, va patir i va morir? ¿Com podem dir que totes les religions són iguals quan la revelada pel vertader Déu ens diu que la transformació dels altres no es fa amb l’eliminació de l’enemic, combatent fins i tot amb les armes, sinó amb el propi sacrifici fins i tot fins a la mort perquè els altres se salven? ¿No veiem a Bernat ja cristià posar en perill la seua vida -en veritat, va morir per això- per a comunicar als seus germans el seu gran descobriment?. La creu de Crist és signe de lliurament, Ell mor per nosaltres; d’amor, ja que s’encarna i compleix la voluntat del Pare per a redimir-nos, és a dir, fer Ell el que nosaltres no hem acceptat i així poder tornar al Pare; d’intercessor, Crist assumeix les nostres culpes perquè nosaltres tinguem la seua vida.

Sant Bernat en contacte amb els monjos de Poblet, cristians compromesos amb l’Evangeli, descobreix aqueixa gran veritat, la viu i, quan està posseït per ella, la vol comunicar als que més volia. Per desgràcia la veritat no és acceptada per tots, però qui l’accepta té el fruit de la seua elecció. El seu germà el va perseguir, les seues germanes van abraçar la fe completa en el Déu revelat en Crist Jesús. Un va ser botxí, semblava que triomfava per haver viscut ell i mort els que seguien a Crist. Però la derrota aparent de la mort dels màrtirs va ser vençuda per la gràcia del Creador. Els vençuts hui triomfen en el cel, són recordats i venerats, els “vencedors” es van perdre en el camí de la història.

Ens agradaria tindre entre les nostres mans el que un gran sant, Sant Joan de Ribera, savi i prudent, va dir ,en el seu novenari, en trobar les seues restes. Aquell personatge clau d’aquest temps, que honra amb la seua persona i amb els seus béns als sants convertits al cristianisme, podria descobrir-nos més clarament el seu pensament sobre la importància del ser cristià, el bé que s’aconsegueix quan s’abraça la fe de Crist. No hem tingut la sort de trobar aquests escrits, però no desistirem de la seua cerca. Déu vulga que el puguem oferir tot l’any.

Antonio Benlloch Poveda

Doctor en Dret Civil i Dret Canònic
Fiscal General de l’Arxidiòcesi de València
Catedràtic de la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer

 

• NOTES:
• [1] Jaume Cervera, «Las Tres Púrpuras de Alzira», 1707 (edició facsimile: Antonio Benlloch Póveda editionem curavit, Alzira, Pontificia Arxiconfraria dels Sants Patrons, 1985, Ací p.67.
• [2] Per fer més fàcil la lectura d’aquest text actualitzem alguns vocables i l’ortografia en castellà d’aquest escrit de finals del segle XVII i principis del XVIII.
• [3] En aquest temps estava el procés de beatificació del qual seria Sant Joan de Ribera, per boca de Joan XXIII, el 12 de juny de 1960. Després va ser declarat sant protector del Concili Vaticà II.
• [4] Anteriorment va dir: “fue gran devoto y venerador de nuestro Santo; y habiéndose hallado en su tiempo las reliquias de los tres mártires, que por más de ochenta años habían estado escondidas, por las alteraciones que hubo en este Reino en tiempo de las Germanías”. Opus cit, pp.48-49.
• [5] Diu en cita al marge: “Constat id ex Processus dicti Venerabilis, authoritate Ordinario prosecuto, anno 1625, fol. 1555.”.
• [6] Opus cit., pp. 66-67.
• [7] San Juan de Ribera, Sermones…, VII vol., Valencia, Edicep.
• [8] Fruit d’aquests treballs ha eixit alguna documentació sobre els mateixos en un treball presentat al Congrés de Teologia Històrica celebrat a València l’any 2009. A. Benlloch-M.A. Bondía, la predicació de la paraula de Déu en el ministeri pastoral de Sant Joan de Ribera (en premsa).

2009