De la mà de Sant Bernat:
el patronatge de la Mare de Déu del Lluch
Retaule de l’antiga ermita de la Mare de Déu del Lluch, on es veuen a l’esquerre les imatges dels Sants Patrons Bernat, Maria y Gràcia
El passat 30 de març es complí el 25é aniversari de la proclamació de la Mare de Déu del Lluch com a patrona canònica de la ciutat d’Alzira, esdeveniment importantíssim dins del context de la història de la religiositat del nostre poble.
El patronatge canònic de la Moreneta té els seus precedents en un patronatge popular que arranca, almenys, en l’any 1835, i està lligat amb el del pare Sant Bernat, patró indiscutible de les alzirenyes i dels alzirenys.
Ja en el seu moment doní a conèixer la primera notícia que parla d’eixe patronatge popular, que es troba al Libro de Actas Municipales de 1835, que es localitza a l’Arxiu Municipal de la nostra ciutat, i que ara, per la seua importància i perquè es conega més i millor, transcric:
«En Alcira. a veinte de julio de mil ochocientos treinta y cinco, reunidos en la sala capitular, en Ayuntamiento ordinario, los señores governador, presidente y demás componentes que abajo firman los que saben, dixeron: En el año anterior (se refiere a 1834), cuando esta villa se hallava atacada en la enfermedad del cólera, por cuya razón trasladaron desde el convento de San Bernardo Mártir y a Nuestra Señora del Lluch de su hermita de San Salvador. Prometiendo que cesando dicha enfermedad se volverían a sus respectivas iglesias y se harían solem-nes fiestas en acción de gracias; habiendo experimentado esta villa los ausilios de su protección y pareciendo justo obsequiar a dichos patronos en cuanto sea posible, con lo cual están amantes todos los habitantes de esta villa, determinaron que los días veinte y tres, veinte y cuatro y veinte y cinco del próximo julio se solemnicen haciendo solemnes fiestas en obsequio de dichos patronos, y para suplir los gastos que puedan sobrevenir se salga por el pueblo a pedir aquella cantidad que voluntariamente quiera señalar cada vecino. Así lo resolvieron y firmaron los que saben de dichos señores. Doy fe.» [1]
La Mare de Déu del Lluch, Patrona d’Alzira
La devoció a la patrona resta associada des d’antic a la dels patrons. Cal recordar, entre altres, que al segle XIX la Mare de Déu era baixada a la població per participar en les festes en honor a Sant Bernat i les Germanetes, que copresidí amb ells les Festes de Gràcia de 1868, que en l’antic ermitori del Salvador, junt a la imatge de la Mare de Déu, se situaven unes talles dels sants patrons, tal i com es pot comprovar en la fotografia d’època que reproduïm. I que la Mare de Déu estigué present en 1880 en els actes commemoratius del VII Centenari del Martiri dels Sants, que junt a ells i el Santíssim Crist de la Verge Maria apareix esmentada com a patrona de la ciutat l’any 1887, i que participà en els actes, que tingueren lloc en l’any 1899, commemoratius del III Centenari de La Troballa de les Relíquies dels Sants Màrtirs; i en 1935 -«en essència»-, en les del VIII Centenari del naixement de Sant Bernat, en 1989 en les Noces d’Or de la restauració al culte públic dels patrons, etc.
Sant Bernat i les Germanetes acompanyaren la Mare de Déu del Lluch en els actes de la “Gran Misión General” que predicaren els Pares Paüls l’any 1951, en la coronació canònica de la Moreneta que tingué lloc a l’aleshores plaça del Caudillo el 22 de maig de 1966, en les festes de setembre en honor de la Verge l’any 1980, en què les imatges pelegrines dels patrons foren col·locades en la mateixa carrossa, i es feren presents en el santuari en 1979, amb motiu del primer aniversari del patronatge en la Missa solemne presidida per l’arquebisbe Roca Cabanellas, en maig de 1989, etc.
Sant Bernat i les Germanetes i la Mare de Déu del Lluch esdevindran els titulars de la Germandat de la Colònia Alzirenya a València, fundada l’any 1927 i reinstaurada l’any 1959.
Dit tot el que antecedeix, no és estrany que Manuel Montagud Ricart, coneixedor de la història, la tradició oral i la devoció popular alzirenya, president entre 1939 i 1979 de la Molt Il·lustre Arxiconfraria dels Sants Patrons, sol·licitara, el 17 de setembre de 1976, de l’arquebisbe Josep Ma García Lahiguera, a l’igual que altres institucions religioses i el clergat de la ciutat, que l’ordinari de la diòcesi elevara a Sa Santedat el Papa Pau VI la petició que la Santa Seu declarara la Mare de Déu del Lluch patrona de la ciutat d’Alzira.
La contribució de la Confraria dels Sants Patrons a la consecució d’allò que la major part del poble catòlic alzireny demanava per a la Mare de Déu del Lluch va ser, sens dubte, important. Per això, resulta molt difícil d’entendre l’actitud d’alguns de no considerar “l’honor” que fa poc se’ls ha fet i que, dissortadament, per qüestions certament incomprensibles, han rebutjat. ¡Així es paga!.
Aureliano J. Lairón Pla
Cronista Oficial de la ciutat d’Alzira
[1] – Veure l’article «El colera de 1834 i els nostres patrons» (2018) de Aureliano J.Lairón.
2003