Per què són tan importants les relíquies dels sants?

Prenent com a punt de partida una de les afirmacions més rellevants del Rnd. don José Daniel García Mejías, rector de l’Encarnació, en la Conferència[1] que va desenvolupar brillantment en el marc de la XIII Trobada Nacional de Confraries Penitencials, celebrat a València al setembre de l’Any Jubilar del 2000, “les relíquies han sigut i són un mitjà que té l’església per a evangelitzar”.

Les relíquies dels Sants Patrons al llarg de la història

Aquesta intencionalitat se li atribueix ja al Rei Don Jaume I el Conqueridor[2] pel que respecta als nostres Sants Patrons, perquè havent transcendit temporal i geogràficament el tràgic martiri esdevingut l’any 1180, «hizo buscar sus cuerpos, y verificado el lugar de su Martirio, no sin manifiestas señales del Cielo, fueron hallados en el mismo sitio (…) trató luego de edificar en el mismo sitio una Iglesia, y allí hizo un suntuoso Túmulo (…). Assí honró aquel gran Rey al que supo dexar un Reyno temporal, por el eterno, para que tuviera esta honra en la tierra, el que posseía mejor Reyno en el Cielo (…) Mártir que avía ilustrado con su sangre la tierra de que avía sido Señor”[3]. Amb el temps donaria lloc al monestir de Sant Bernat, a càrrec dels Trinitaris.

Ocultació de les relíquies per evitar l’espoli

El període agermanat aconsellaria l’ocultació de les Relíquies per a preservar-les tant dels avatars bèl·lics donada la seua ubicació extramurs, com de les prèvies “reclamaciones (de Valencia) exigiendo estas Santas reliquias para depositarlas en su catedral, apoyándose en que esta iglesia, por ser la matriz del reino, tenía sobre ellas un derecho indisputable. Se decía también que el monasterio de Poblet hacía a Valencia la misma reclamación”.[4]

Es troben les relíquies, per segona vegada

I no seria fins a quasi un segle després, que el 23 de juliol de 1599 van ser novament descobertes[5]. “(…) Don Juan de Ribera, Patriarca de Antioquía, y Arçobispo de Valencia (…) fue gran devoto, venerador de nuestro Santo; y aviéndose hallado en su tiempo las Reliquias (…), de orden, y comisión suya, hiziesse riguroso examen, y auténtica averiguación, assí de la identidad de sus Reliquias, como de los Milagros que en su invención sucedieron (…), passó su Excelencia en 22 de Enero del año 1601 a dar la Sentencia, en que declaró, quedar suficientemente probada la idemtidad de dichas Reliquias”[6]. “(…) pasó desde luego a verificar la solemne traslación de las santas Reliquias desde la caja del Santísimo Sacramento, donde se colocaron provisionalmente a una magnífica urna, construida exprofeso (…)”[7]. Encara es faria “una solemnísima translación de las reliquias a su debido lugar, en veinte y cuatro de Enero del año mil seiscientos y diez, a que quiso hallarse presente el sobredicho señor arzobispo”[8], la que tindria lloc baix Pal·li[9], el que actualment es conserva al Museu Municipal cobrint les Imatges Pelegrines dels Sants Patrons[10]. Sant Joan de Ribera «(…) aviéndose de despedir, pidió con grandes instancias le alargassen uno de aquellos Braços, en cuyas manos avia depositado el Cielo tantos prodigios (…). Y atendiendo la Villa, y Convento, a los méritos de tan gran Prelado, y a la solicitud y desvelo con que se aplicava al mayor culto del santo, le entregaron gustosíssimos una Canilla del Braço derecho: la qual recibió su Excelencia con devido acatamiento, puestas las rodillas en tierra, y se la llevó a su Colegio de Corpus Christi, que entonces acabava de labrar(…)”[11].

Una imatge de bronze de Sant Bernat per protegir les relíquies

En escrit de 18 de novembre de 1603 dirigit per Sant Joan de Ribera al monestir de Sant Bernat: “Visto el gran abuso que ha habido en sacar los guesos y reliquias de San Bernardo Mártir (…) mandamos so pena de excomunión mayor latae santae que nadie se atreva a sacar, ni saque de dicha arca reliquias de dicho sto. por agora, ni por ningún tiempo, sin expressa licencia nuestra in scriptis”[12]. “La exigencia del Santo Patriarca, excitó tanto la pública piedad de los fieles y devoción a San Bernardo, que todos procuraban obtener alguna reliquia; lo que dió margen a la villa de Alcira para construir en 1609 una magnífica estatua de bronce del Santo, en cuyo interior se dejó un hueco en forma de caja para la colocación de las Santas Reliquias (…) y con este fin en 1647 se construyeron también dos imágenes de bronce (para la conservación de las hermanas María y Gracia)”[13].

I ara on estan les relíquies de Sant Bernat i les germanetes?

Carlet va centralitzar el Culte a aquests fills il·lustres pel martiri, en rebre les seues Relíquies, motiu pel qual es va construir l’ermita de Pintarrafes, beneïda en 1666[14]. Seguint al mateix autor, sabem que els altars de moltes esglésies valencianes estan consagrats amb Relíquies dels nostres Sants Màrtirs.

De l’exhaustiu corpus documental compilat per D.Antonio Momparler[15] hem pogut extraure les notícies següents:

– Arran de la desamortització de 1835, les Imatges Reliquiaris van ser traslladades a l’Església de Santa Caterina, al llavors altar de Sant Francesc Xavier, actualment dedicat al Sagrat Cor de Jesús.

– En 1874 el Cardenal-Arquebisbe de València, E. i R. D.Mariano Barrio i Fernández, va legitimar diverses Relíquies, donant fe “que las sagradas reliquias (entre las que relaciona una de San Bernardo Mártir); que se veneran en nuestro templo metropolitano, han sido tomadas de un lugar auténtico, legítimamente reconocidas y colocadas en una caja plateada de forma oval, protegidas por un único cristal, bien cerradas, atadas con un cordón de plata de color rojo y garantizadas con nuestro sello (…)”.

– En 1936, el Reliquiari de Sant Bernat es va preservar traslladant-lo a Onda, i en prova de reconeixement i gratitud, la ciutat va fer lliurament a la d’Onda el 22 d’octubre de 1942 d’una Relíquia, fragment de peroné de díhuit centímetres. Però les imatges de Santa Maria i Santa Gràcia van ser destruïdes, quedant les seues relíquies al descobert escampades pel sòl de la factoria on es va procedir a la destrucció. Recollides les mateixes, van quedar en custòdia de diverses famílies catòliques de provada solvència, perquè les guardaren fins que l’Església es fera càrrec d’elles. Entregades al rector de Santa Caterina, aquest es va dirigir en 1953 a l’Arquebisbe per a iniciar l’expedient de la seua reautenticació, completat en 1958. També des de 1937 en què li van ser confiades per la seua custòdia, es van conservar en el domicili de D.Manuel Montagud Ricart com a president de la Arxiconfraria dues Relíquies de Sant Bernat, fragments de l’húmer esquerre i una costella dreta, les quals van passar en 1981 al col·legi dels Sants Patrons on van ser danyades per les inundacions de 1982, i després de la seua autenticació en 1988 van passar novament a l’Església de Santa Caterina[16].

Moment de la signatura de l'autenticació de les relíquies en 1988

Moment de la signatura de l’autenticació d’unes relíquies de Sant Bernat a l’església de Santa Caterina en 1988

– El 1959, el dia 29 de juny, un pelegrinatge al monestir de Poblet va tenir com a objectiu lliurar una Relíquia, en substitució de les desaparegudes per l’exclaustració de 1835[17], que havien sigut entregades el 2 de setembre de 1603[18]. I per això cada 2 de setembre es torna a peregrinar a Poblet en una jornada de convivència amb els monjos cistercencs. La fotografia que acompanya la present col·laboració, i que ha sigut cedida per Sr. Alfonso Rovira Marín, reprodueix el Reliquiari venerat a Poblet, traslladat al monestir el 30 de juny de 1962 en una segona peregrinació de alzirenys[19]. Així mateix cada mes de juny es peregrina a la Pileta del Martiri, i al final de la Missa es dona a besar una Relíquia de Sant Bernat, portada en cada ocasió des de la parroquial de Santa Caterina Vg. i Mr.

– També en 1959, coincidint amb l’enviament de la Relíquia a Poblet, l’Arxiconfraria va fer lliurament d’una altra Relíquia a la Parròquia de Sant Joan Baptista, que encara la custòdia en senzill Reliquiari, trobant-se aquest en procés de neteja dels efectes de les inundacions de 1982[20]. La distància en el temps i la necessitat d’autenticació d’aquesta Relíquia, justificarien un nou Expedient, a fi d’aconseguir que la mateixa puga ser venerada en aquesta Parròquia i rebre el degut Culte.

Des de finals de la dècada dels 70 del passat segle, la Parròquia dels Sants Patrons també disposa d’una Relíquia que va ser entregada al Rnd.D.Fernando Vallés Ramírez de mà de S.E.R. Dr.D.José M.ª García Lahiguera[21].

Finalment també vam rebre notícia[22] de la presència de Relíquies situades en el seu retaule, a Alcalalí, portades pel Rnd.D.Joaquín Mestre Palacios, secretari de l’Arquebisbe Dr.D. Marcelino Olaechea i Loizaga.

Pedro Benedito Carrió

 

2003

Click to rate this post!
[Total: 0 Average: 0]

Deixar un Comentari

La teua adreça de correu electrònic no serà publicada. Els camps obligatoris estan marcats amb *

dos × dos =

Si contínues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de cookies. més informació

Els ajustos de cookies d'aquesta web estan configurats per a "permetre cookies" i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si continues utilitzant aquesta web sense canviar els teus ajustos de cookies o fas clic en "Acceptar" estaràs donant el teu consentiment a això.

Tancar