Un tema que, en diverses ocasions i sense ser president de la Arxiconfraria, havia comentat amb Francisco Albiol i alguns membres de la Arxiconfraria, era el patronatge canònic dels Germans Màrtirs Bernat, Maria i Gràcia. Tenia interés a conéixer els documents que existien a Alzira, en l’Arquebisbat i a Roma referents al patronatge canònic, perquè no volia dubtes sobre aquest. Havia escoltat diferents versions. Existia tradició i molts escrits que donaven referència, però, al meu entendre, faltava un document taxatiu que evitara tot dubte sobre el patronatge de Sant Bernat i també sobre el patronatge de les germanes Maria i Gràcia. No desitjava problemes en el futur. Alzira ja havia tingut massa problemes de caràcter canònic i de patronatge i que precisament jo havia patit en etapa difícil i angoixant com a president de la confraria de la Verge del Lluch. Calia obtindre document que evitara qualsevol dubte.

Calia no oblidar que alguns afirmaven que el patronatge de Sant Bernat era per decisió de l’Ajuntament (19 juliol 1643) sense incloure a les germanes i sense confirmació canònica. Uns altres afirmaven que eren patrons amb la Verge del Lluch, mentre que calia afirmaven que eren patrons amb la Verge de la Murta per l’acord de l’Ajuntament que parla de copatronatge sense indicar que advocació de la Verge o sant (6 maig 1893). Si Sant Bernat era patró d’Alzira per simple acord municipal, la Verge de la Murta era la copatrona també per simple acord municipal sense necessitat de confirmació canònica. Aquestes i altres afirmacions sempre mantenien que Sant Bernat era patró d’Alzira. En això no existia dubte, encara que sí en la forma. Hi havia, per tant, que eliminar qualsevol tipus de dubte. Calia resoldre el tema canònic del patronatge dels Germans Màrtirs Bernat, Maria i Gràcia

MONESTIR DE POBLET

Durant la solemnitat de la Pasqua de Resurrecció de 1987, l’Arxiconfraria va preparar i va realitzar un viatge a Roma amb visita i audiència del Papa Joan Pau II. Les meues obligacions – la visita a Madrid del Ministre cubà de Comerç interior – no m’ho van permetre. Els vaig esperar juntament amb la meua esposa i el meu fill Javier en el Monestir. Vaig mantindre una llarga i bella conversa amb l’Abat P.Maur Esteva. Em vaig assabentar casualment que s’havia produït una mala entesa amb Juan Piris i això per simple error. Vaig procurar esmenar-ho. Poblet no tenia excessiva documentació i allí vaig prendre li decisió de viatjar a Roma i aclarir definitivament la situació, en aquest moment, del patronatge de Bernat, Maria i Gràcia. Tots afirmaven que estava clar, fins i tot en el Monestir de Poblet, però no se m’entregava un document fefaent de confirmació canònica.

ROMA: S.Congregació per al Culte Diví

El nostre consiliari Juan Píris va parlar amb l’Arquebisbe Monsenyor Roca Cabanellas sobre el patronatge i sobre l’Arxiconfraria i va considerar oportú aclarir la situació canònica a Roma, ja que en l’arquebisbat no constava document pontifici, encara que ningú dubtara. Cal ressenyar que la documentació de l’arquebisbat va ser destruïda durant la contesa civil (1936–1939). Em vaig obsessionar més a viatjar a Roma. Era imprescindible.

Em vaig desplaçar a Roma amb Juan Piris el 23 de juny (de 1987). Al següent dia, 24 festivitat de Sant Joan i, per tant onomàstic del consiliari visitem la S. Congregació per al Culte Diví. És interessant detallar la visita per providencial. Ens endinsem en l’edifici de la Congregació (Piazza Pio XII – Roma) i preguntem pel P. Jordi – el nom ens el havia facilitat el bon amic Monsenyor Vicente Carcel Ortí condeixeble de Juan i cap de la Cancelleria del Tribunal Suprem – Signatura Apostòlica. Agradable i simpàtic ens rep el P.Jordi. Li manifestem el motiu de la nostra visita que no era un altre que el conéixer tota la documentació referent al patronatge canònic dels sants cistercencs Bernat, Maria i Gràcia. El P.Jordi s’alça i obrint el fitxer ens llig un breu text que havia preparat per al Martirologi de l’Església Universal que s’estava preparant per mandat del Papa Joan Pau II. Ens mira i afirma immediatament:

– Els Màrtirs Bernat, Maria i Gràcia eren i són els patrons canònics de la Ciutat d’Alzira. Alzira només té aqueixos patrons.

Ens vam quedar sorpresos.

– Voleu un document?. Bé, envieu una sol·licitud signada pels rectors d’Alzira i un escrit o certificat de l’autoritat civil competent que faça constar l’antiguitat del patronatge i que es troba vigent. Immediatament la Santa Seu ho confirmarà per escrit perquè en aquesta Congregació no existeix dubte del patronatge dels tres sants cistercencs.

Perplexitat i sorpresa. El P.Jordi ens continua dient que, encara que no hi haguera documents, no hi havia dubte ni problema ja que Sant Bernat, Maria i Gràcia són els únics patrons canònics d’Alzira.

– Jo -afirma el P. Jordi- soc monjo de Poblet que es troba a Roma en servei a la Santa Seu. Conec a Sant Bernat d’Alzira, germà d’ordre? Si voleu parlem en la nostra llengua.

El P. Jordi parlava en català i nosaltres en valencià. Ens quedem sorpresos. Però clar havia fet una afirmació en el sentit que “Sant Bernat i els Germanetes eren els únics patrons d’Alzira”, quan la nostra ciutat també tènia una patrona que era la Verge del Lluch. El sorprés ara era el P. Jordi. No ho comprenia. El P.Jordi identificava a Sant Bernat i les Germanetes amb Alzira i a Alzira amb Sant Bernat i les Germanetes. No comprenia l’existència d’una patrona d’Alzira. El P.Jordi pregunta incrèdul:

– Alzira té una patrona canònica i per tant confirmada per la Santa Seu?.

– Si, li contestem.

No s’ho creia. Li vaig contestar que la Verge del Lluch era patrona canònica d’Alzira confirmada per Breu apostòlic de S. S. el Papa Pau VI i comunicació de la S.Congregació per al Culte Diví. Li manifeste que l’expedient el conec al mínim detall perquè paraula per paraula l’havia preparat com a president de la confraria de la Verge del Lluch en aquell entones. Juan em mirava.

– Recordes la data? -Em pregunta el P. Jordi-

Immediatament li conteste que era el 30 de març de 1978 i que la meua signatura es trobava estampada en l’expedient–sol·licitud. El P.Jordi calla i marxa. Torna amb l’expedient a la mà i assenyalant amb el dit la meua signatura. Diu:

– Això no s’havia d’haver demanat per part vostra, perquè la figura de Sant Bernat i les seues germanes Maria i Gràcia representen molt per a Poblet, Carlet i Alzira i, a més, si tenim en compte que Alzira té el privilegi de ser el custodi de les seues insignes relíquies. Si aquest expedient haguera passat per les meues mans li haguera posat inconvenients.

El P. Jordi es fixa una mica més i mirant-me comenta:

– També havies demanat que la Verge del Lluch fora la Patrona Principal d’Alzira i això sí que era impossible, perquè ací la constància litúrgica i, amb totes les de la llei, era i és que els Patrons principals són els Màrtirs Bernat, María i Gracia. A més l’orde cistercenc ha treballat molt per a la inclusió dels tres germans en el Martirologi de l’Església Universal.

Ens trobàvem a Roma perquè algú ens facilitara informació i documents i ens trobem que un dels assessors, durant anys, de la Congregació per al Culte Diví era un monjo de Poblet….No podíem demanar més-

Amb un somriure em diu:

– Et dediques a confirmar canònicament patrons?

Somriem tots.

Era la nostra intenció conéixer documents sobre els nostres patrons. Estàvem convençuts que hi havia alguna cosa en els arxius de la Congregació per a la causa dels sants, situat en el mateix edifici. Ens va presentar a Monsenyor Tedeschini i vam poder observar la copiosa informació sobre advocacions de María i de sants que allí es guardava. Busquem. Monsenyor Tedeschini va trobar l’original de la concessió de la Missa i Ofici propis dels nostres patrons per a l’Arxidiòcesi i el regne de València (Benet XIII – 17 setembre de 1725) Ens va entregar una fotocòpia autenticada amb signatura i segell de la congregació. Per part nostra regalem el llibre «Las Tres Púrpuras de Alzira» de Jaume Cervera.

Concretem amb el P.Jordi Gibert que elevaríem les preces a la Santa Seu per a la ratificació del patronatge que depenia de la Congregació per al Culte Diví. Ens va informar amb detall de com preparar-ho i presentar-ho. Parlem també de la confirmació de «Arxiconfraria» i ens va convidar al fet que amb la documentació que posseïrem obrírem expedient i li ho enviàrem `que s’encarregaria de tramitar-ho. Es va posar a la nostra disposició per a quant precisàrem, alegrant-se molt del nostre interés per «Sant Bernat i les Germanetes», alhora que ens informava que les seues últimes notícies eren que s’havia aconseguit trobar un document amb la signatura de Sant Bernat, com a administrador del Monestir de Poblet. De tot això ens podien facilitar major informació a Poblet.

Prèvia autorització visitem l’Arxiu Secret Vaticà. Vam tindre plena llibertat per a buscar qualsevol document. Obsequiem un exemplar de «Las Tres Púrpuras de Alzira» de Jaume Cervera.

És digne de deixar constància del suport i ajuda rebuda de Monsenyor Vicente Cárcel Ortí, sacerdot valencià que ens facilitava els mitjans necessaris perquè la nostra cerca resultara ràpida i eficaç.

PRECES: Patronatge

Detingudament vaig preparar la redacció de les preces que calia presentar a l’Arquebisbe de València perquè aquest, al seu torn, si el creia convenient, les elevara al Sant Pare. Juan Piris va revisar i va retocar, quedant redactat el text definitiu el 8 de juliol de 1987, sent signat per l’Arxipreste Francisco Albiol Bañon, rector de Santa Caterina i Consiliario Juan Piris Frígola; rector de Sant Joan Baptista Bernat Pastor Sales; rector de l’Encarnació José Domínguez Valor; rector dels Sants Patrons Conrado Andrés Andrés; rector de La nostra Senyora del Lluch José Santamaría Serrat i rector de la Sagrada Família Juan Pont Bodí. El Vicari Episcopal de la Ribera Alberto Caselles Fornés el va signar en el Palau Arquebisbal. Es van adherir amb la seua signatura els sacerdots alzirenys Bernat Carreres Oliver, Bernat Bañuls Fontana i Bernat Mompó Mompó, així com les comunitats religioses amb residència a Alzira. Llar Santa Teresa Jornet (Germanetes dels Ancians Desemparats); Col·legi de la Puríssima (Germanes Franciscanes de la Immaculada); Col·legi dels Sants Patrons (Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paul) i Hospital Municipal (Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paul).

L’Excm. Ajuntament d’Alzira, mitjançant certificat de Sr. Manuel Pesudo Esteve, secretari i amb el Vist i plau de l’Alcalde Francisco J. Blasco Castany, van confirmar el nomenament de Patró a favor del gloriós Màrtir Sant Bernat (19 juliol 1643) i la seua constància permanent i ininterrompuda del patronatge dels Sants Bernat, Maria i Gràcia.

Com a annex a la sol·licitud del presbiteri i certificat municipal es van incloure escrits d’adhesió dels presidents de l’Arxiconfraria dels Sants Patrons José Palacios Boquera i Amparo Vázquez de Borrás; Molt Il·lustre Confraria de La nostra Senyora del Lluch, patrona d’Alzira, José Vicente Vila Castellar i Vicenta Bernabeu de Tudela; Real Confraria de la Verge de la Murta Juan Vidal Casterá i Mª Amparo Bono de Rosell; Colònia Alzirenya a València Alfonso Navarro Pons i Irene Piera de Vivari; Círcul Alzireny José Palacios Boquera; Club Tennis Alzira Rafael Sanfrancisco Llinares; Ràdio Alzira–Cadena Ser Alfonso Rovira Marín i les entitats socials, industrials, culturals, recreatives, públiques i privades encapçalades amb la signatura del prestigiós industrial alzireny Luis Suñer Sanchis, Medalla d’Or de la ciutat d’Alzira.

En recordar aquests instants cal agrair l’afecte i afecte que tots, sense distinció, signaven, explicant-los que la nostra sol·licitud “era una ratificació del patronatge de Bernat, Maria i Gràcia per a l’obtenció d’un document pontifici que buidara tot dubte”. Coneixedors d’èpoques passades i no gaire llunyanes a tots els va semblar no solament, molt oportú, sinó necessari. En la sol·licitud de signatura es va poder constatar quant representen Sant Bernat i les Germanetes per a tots els fills d’Alzira, així com per a les seues institucions.

Com ja tènia experiència i per a evitar cap dubte i suspicàcies en els tràmits de l’expedient sol·licitem «BERNAT, MARIA I GRÀCIA com PATRON (NO Patrons) PRINCIPAL». Calia evitar parlar de tres patrons. Ja hi havia una PATRONA, la VERGE del LLUCH. Sol·licitàvem que Bernat, María i Gràcia (els tres germans) eren els Patrons principals d’Alzira, d’acord amb la Instrucció de la Sagrada Congregació per al Culte Diví de 24 de juny de 1970 núm. 31 (Acta Apostolicae Sedis 62. – any 1970).

El nostre consiliari Juan Piris ho va entregar personalment a l’Arquebisbe Monsenyor Miguel Roca Cabanellas. – L’Arquebisbe va elevar pregàries a la Santa Seu mitjançant preciós escrit. Tot l’expedient el va entregar en la S.Congregació per al Culte Diví Monsenyor Vicente Cárcel Ortí el 19 d’agost de 1987.

El 23 d’agost em vaig desplaçar a Roma i vaig visitar al P.Jordi Gibert, el qual va tindre innombrables atencions amb mi. Al P.Jordi ja li havia passat la sorpresa del patronatge de la Moreneta. Prenem un refresc en la cafeteria en la Via della Concilliazione. Avançant-se a una petició que anava a sol·licitar-li va contestar que el decret de la S.Congregació ratificant i confirmant el patronatge dels tres germans màrtirs portava data de 20 d’agost, dia en què, segons la tradició, van ser martiritzats. Ja en el seu despatx em va aclarir el text del document que s’havia enviat a l’Arquebisbat de València, via diplomàtica per la Nunciatura Apostòlica. Immediatament em va entregar una còpia del document que guarda la S.Congregació. Em va explicar que, en determinats temps, no es conservava en la Congregació copia, perquè únicament existien originals fets a mà i que eren bells pergamins. D’altra banda a Roma havien existit guerres, espolis, canvis de seu….i això explicaria que no hi haguera constància de privilegis, concessions i fets puntuals.

Era feliç, perquè el 20 d’agost de 1987, aniversari del martiri dels Màrtirs Bernat, Maria i Gràcia, la S.Congregació per al Culte Diví ratificava i confirmava el patronatge. En el futur ja no hi hauria dubtes SANT BERNAT I LES GERMANETES eren PATRONS CANÒNICS DE LA CIUTAT D’ALZIRA, patronatge que la Provisió i la comunitat cristiana alzirenya han volgut compartisca amb la VERGE MORENETA del LLUCH.

COMUNICACIÓ: Ratificació patronatge

L’Arquebisbe Monsenyor Roca Cabanellas va entregar a Juan Piris, consiliari de l’Arxiconfraria el document original de la S.Congregació. Ara calia comunicar-ho oficialment. Com ja em va ocórrer sent president de la confraria de la Verge del Lluch, no volíem crear confusions, perquè no era, per dir-ho d’alguna manera, un nou patronatge, sinó la ratificació del patronatge ja existent. En això el text del decret aclareix molt. L’Arquebisbe desitjava que es comunicara solemnement en una Celebració Eucarística que tindria lloc a l’octubre. Nosaltres no pensàvem de la mateixa manera, perquè era una ratificació del patronatge existent que havia sigut el nostre objectiu. No volíem crear intranquil·litat en els confrares de la Verge del Lluch, als quals no havia agradat «patrons principals». Hi havia algun que treia conclusions errònies. S’oblidava que, per al patronatge de la Verge del Lluch, vam haver de deixar constància que el patronatge de la Moreneta no ha sigut en detriment, ni menyscapte del patronatge dels Sants Bernat, Maria i Gràcia, sinó, al contrari, ja que la religiositat alzirenya ha rodat entre totes dues advocacions.

Enuig d’alguns confrares de la Confraria de la Verge del Lluch

Alguna persona també havia oblidat el text de les cartes remeses des de Roma, en què ens indicaven les dificultats per al patronatge de la Verge del Lluch per existir ja «tres patrons». Alguns oblidaven que la nostra sol·licitud de patronatge a favor de la Verge del Lluch – text preparat íntegrament per mi – demanava «patrona principal», però no es va atorgar perquè ja existien. Era conscient que «alguns» creurien que li havia arrabassat alguna cosa a la Moreneta del Lluch. Què prompte es perd la memòria històrica!

Alguns no van comprendre el que la Santa Seu confirmara el que els Germans Màrtirs Bernat, Maria i Gràcia eren els PATRONS PRINCIPALS de la Ciutat d’Alzira. La Mare de Deu era més que qualsevol sant. No volien més explicacions. Els va molestar que el president que havia lluitat pel patronatge de la Moreneta durant anys, ara sol·licitava i obtenia el patronatge dels màrtirs. Segons ells i això es percebia, se’ls llevava «alguna cosa». Persones que, quan es va sol·licitar el patronatge de la Verge del Lluch, apreciaven com a lògic que el patronatge de la Moreneta no seria en detriment del patronatge dels Sants Patrons, sinó més aviat complementari, ara ni tan sols se’ls pot recordar. Han oblidat les cartes que, en nom de l’arquebisbe Sr. Marcelino, ens va enviar el seu secretari Joaquín Mestre que deien «Alzira tenia tres patrons principals i no hi havia cap motiu per a…». Han oblidat que, si el llavors president de l’Arxiconfraria Manuel Montagud Ricart s’haguera oposat al patronatge de la Moreneta, potser, hubieramos tingut major dificultat i sempre queda el dubte de si la Santa Seu haguera acceptat. Han oblidat la postura inicial del Cardenal Larraona, prefecte de la S.Congregació de Ritus. Han oblidat el treball d’aquell irrepetible grup de persones eminentment catòliques i compromeses (Pepe España i Maria Moll; Tomás España i Angeles España; Manuel Montagud i Mª Virtudes Piera; Mª Carmen Quílez; Isabel Revert; José Piera; Alfonso Navarro; Miguel Durá, Rafael Sanfrancisco…Joaquín Nadal Steinfelder) que volíem el màxim per a la Mare de Deu del Lluch, però també per a Sant Bernat i les Germanetes, fonament i base de la fe alzirenya.

Hi ha més. Pepe Palacios no va declarar a Sant Bernat i les Germanetes Patrons Principals, sinó que va ser la Santa Seu. No ha d’oblidar-se que les preces que Pepe Palacios, com a president de la confraria de la Verge del Lluch, va preparar per al patronatge de la Moreneta suplicava el «Patronatge Principal» i no es va concedir per la Congregació perquè allí SI constava que els patrons principals eren Bernat, Maria i Gràcia com així consta en l’ofici propi (S.Congregatio Rituum. Decreta Litúrgica 1723 / 1726, ff, 321 – 322). Jaime Cervera en «Las Tres Púrpuras de Alzira» cita el patronatge principal de Carlet i Alzira.

27 setembre 1987: L’Arquebisbe a Alzira

L’Arquebisbe Roca Cabanellas, tal com tenia compromés, es desplaça a Alzira per a presidir l’Eucaristia Solemne amb motiu de les festes patronals de la Verge del Lluch. Aqueix matí va resultar complicada, doncs, d’una banda, denotava que determinats confrares de la Moreneta no solament no comprenien els meus plantejaments i postura, sinó que ho manifestaven públicament sense cap argument. El mateix Aure escrivia un article fora de to i de la realitat eclesial. L’Arquebisbe havia acceptat a Juan Piris el suggeriment fet temps arrere, però mantenia que havia de comunicar-se, d’una manera solemne, perquè els Sants Patrons eren, des de segles, la base de la nostra fe cristiana i que devia no solament mantindre’s, sinó potenciar-se.

Vaig mantindre una conversa amb Juan i es va concretar que parlaria amb l’Arquebisbe en l’instant de la recepció i li explicaria que en l’homilia tot el relatiu al decret de la Congregació i parlara únicament de la Moreneta i que convidara a les dues confraries patronals a conjuminar activitats. No va quedar molt convençut l’Arquebisbe i encara que va acceptar el suggeriment i explicació de Juan, es tenia dubte raonable que en l’homilia…Quan li vaig saludar i en presència dels presidents de la Confraria de la Verge del Lluch, ja em va manifestar:

– Bé.. bé, però que conste que no pense igual que Juan i tu.

A l’instant Juan em preguntava si tènia copia del text de la Congregació, responent-li negativament. L’Arquebisbe li havia manifestat que volia llegir-lo, per a recordar bé el text.

En l’homilia, després de saludar a totes les autoritats, va nominar a totes i cadascuna de les confraries amb paraules i ordre molt cuidat -em vaig assabentar amb posterioritat que ho havia preparat Juan-. Va parlar de María, Mare de Déu; de la Moreneta del Lluch i la seua significació devocional en la comunitat cristiana alzirenya. Mes, finalitzant vi a dir:

– Desig aprofitar aquesta oportunitat que estem celebrant la festa. de la vostra patrona la Santíssima Verge del Lluch i precisament a l’altar dels Sants Patrons, per a comunicar-vos que, amb una rapidesa inusual en l’actuar de la Santa Seu he rebut escrit de la Sagrada Congregació per al Culte Diví, en el qual ratifica i confirma als Sants Bernat, Maria i Gràcia com a patrons principals d’aquesta benvolguda ciutat d’Alzira i això de d’acord amb el sentir unànime i multisecular del poble alzireny que tenen als seus Sants Patrons com a origen i fonament de la fe cristian.

Vaig mirar a Juan que es trobava al costat del Prelat en l’altar. La nostra mirada va ser suficient. En el moment de les ofrenes i en acostar-me juntament amb la presidenta, l’Arquebisbe em va dir:

– Ho he fet bé? Estàs content?

Lògicament no solament es referia a la meua persona, sinó que també al consiliari–arxipreste, doncs bé coneixia que tot quant es plantejava ho estudiàvem conjuntament. Tots dos estàvem en el mateix projecte i amb els mateixos objectius i això perquè m’havia involucrat Juan Piris.

La Comunitat cristiana alzireny, en fi de comptes, tenia ja canònicament Patrona – la Verge del Lluch – i Patrons – els Màrtirs Bernat, Maria i Gracia.

José Palacios Boquera