El martiri patit per aquells que van decidir testimoniar la seua fe en Jesucrist va associat sempre a determinats instruments. En el cas de Sant Bernat, la iconografia el mostra amb el front travessat per un clau i a les seues santes germanes degollades.
En 2009 i 2011 li van ser donats al Museu Municipal d’Alzira-MUMA dos retaules de ceràmica de temàtica bernardina. Un de 36 peces obra del sacerdot alzireny Juan Antonio Matoses i un altre, de 252 taulells, de «Cerámica Artística y Decorativa de Alberique».
La parròquia de Sant Bernat Màrtir en Poble Nou-València va ser alçada al costat del camí de Montcada gràcies a l’esforç dels seus feligresos en 1951. Hui dia aquesta humil parròquia apadrina a una altra situada en la República de Benín en el cor d’Àfrica.
Un document conservat en l’Arxiu Municipal d’Alzira datat en 1771 fa referència a una Confraria de la Santíssima Trinidad. Existint un convent de trinitaris on es venerava la imatge-reliquiari de Sant Bernat, ¿podria ser aquesta confraria l’origen de la confraria de Sant Bernat?
L’any 1722 es van alçar uns casalicis a Sant Bernat i les seues santes germanes Maria i Gràcia sobre el pont de la Trinitat de València. Se suposa que eren una rèplica dels construïts cinc anys abans a Alzira. En tots dos casos el canonge Jaume Cervera va costejar els monuments.
Sant Joan de Ribera va tindre una gran devoció cap a Sant Bernat Màrtir. En 1599, sent Arquebisbe de València, es van trobar les relíquies de Sant Bernat. Es va traslladar a Alzira per a honrar les relíquies i va predicar una novena en honor a Sant Bernat.
En 1814 Ferran VII va nomenar al valencià Vicente López Pintor de Cambra i aquest, al seu torn, va demanar al seu amic i gravador Francisco Jordán que li acompanyara. La fructífera relació entre els dos artistes va produir “les estampes més belles del gravat valencià”. Algunes de les seues obres van ser de temàtica bernardina.
El següent document que presentem és de data 11 de setembre de l’any 1391, pertanyent a la tesi doctoral que porta per títol: «Acta Valentina. Els documents relatius a la Diòcesi de València en els Registres de Climent VIII d’Avinyó, (1378-1394)» del professor de Paleografia Javier Serra Estellés.
L’any 1959, en la parròquia de Sant Martí bisbe de València, va ser reconstituïda la Colònia Alzirenya a València, El 31 de maig els presidents de les confraries de la Verge del Lluch i dels Sants Patrons van portar allí unes noves imatges dels patrons perquè els alzirenys de la capital pogueren venerar-les.
En 1609 l’Arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, va ordenar construir una imatge de bronze per a protegir en el seu interior les relíquies de Sant Bernat de l’espoli que estaven patint. Aquesta imatge-reliquiari acaba de complir el seu quart centenari i es conserva a l’església de Santa Caterina d’Alzira.
Quan en 1717 es van construir els Casalicis d’Alzira es van col·locar en les seues respectives bases unes làpides commemoratives. Estan escrites en llatí. La seua transcripció i traducció ens permeten saber més sobre la devoció als Sants Patrons i de les persones que van encarregar la seua construcció.
Fins ara no sabíem qui va fer l’efígie de Sant Bernat. Una imatge realitzada en bronze en 1609 i que en el seu interior conté les relíquies del Sant Patró. El «Llibre dels Actes dels Jurats e Concell de la Vila» corresponent als anys 1607-1610 ha permés conéixer l’autor.
Alzira com el seu nom indica era una illa, hui una cosa impensable. La pèrdua de la seua insularitat per la desaparició del riu Xúquer al seu pas pel centre de la ciutat, i del Pont de Sant Bernat, que unia els dos marges, ha contribuït no solament a desfigurar el seu estat original, si no també a perdre una dels seus principals senyals d’identitat.
La troballa d’una escriptura de compravenda de 1818 d’unes terres propietat del convent de Sant Bernat, pertanyent a l’Ordre Calçada de la Santíssima Trinitat i que es trobava en els extramurs de la ciutat d’Alzira, ens permet ampliar el nostre coneixement sobre aquest convent.
Si contínues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de cookies. més informació
Els ajustos de cookies d'aquesta web estan configurats per a "permetre cookies" i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si continues utilitzant aquesta web sense canviar els teus ajustos de cookies o fas clic en "Acceptar" estaràs donant el teu consentiment a això.
