Les làpides dels casalicis del pont de Sant Bernat

Els casalicis dedicats als Patrons d’Alzira Bernat, Maria i Gràcia que es van edificar sobre el Pont de Sant Agustí, van donar un nou nom a aquest, començant a dir-se des de llavors «Pont de Sant Bernat». Per a perpetuar la memòria d’aquests monuments que van ser costejats pel canonge Jaume Cervera, i Nicolás Bás, il·lustre home de Déu, es van posar unes làpides en llengua llatina. Com a dades comunes d’aquestes, direm que daten de l’any 1717, sent les dimensions de cadascuna d’elles d’una longitud de 0’83 metres i una altura de 0’62 metres. Els xicotets requadres afegits en el centre de la part superior, tenen una longitud de 0’20 metres i una altura de 0’10 metres respectivament. El material emprat és marbre de l’anomenada «Pedra Callosa grisa», i la seua procedència és de Callosa de Ensarriá (Alacant). Dit tot això, passarem a la reproducció fotogràfica de les làpides, i les seues corresponents transcripcions, traduccions i anotacions que hem cregut oportunes:

Casalici dedicat a Sant Bernat

Reproducció fotogràfica

Lápida del casalicio de San Bernardo

Transcripció

D.M.S.
S. BERNARDO MARTYRI
ALZIRAE TVTELARI BENEFICENTISSIMO
QVOD SOLV EIVS SANGVINE SVO RIGAVERIT
ET SACRIS SVIS EXVVIIS VBERTIM FOECVNDET
D. IACOBVS SERVERA
METROP. VALENT. CANONICVS MAGISTRALIS
ET NICOLAVS BAS I.V.D.
ERGA DIVUM ET PATRIAM PII
IN AETERNAE OBSERVANTIAE TESSERAM
HVNC LOCV ORNARVT ET STATVA POSSVERT
ANNO M DCCXVII

Traducció

A Déu Màxim Sagrat.
A Sant Bernat Màrtir,
beneficentísim protector d’Alzira,
perquè va regar amb la seua sang el seu sòl
i el va fecundar copiosament amb les seues sagrades relíquies
Don Jaume Servera
de la Metropolitana de València, Canonge Magistral
i Nicolás Bás, llustre Home de Déu,
piadosos amb Déu i amb la Pàtria
com a prova d’eterna consideració,
van adornar aquest lloc i van col·locar la seua estàtua
Any 1717.

Aclariment de sigles i abreviatures

D.M.SDeo Máximo Sacro
S.Sancto
SolvSolvm
Metrop.Metropolitanae
Valent.Valentinae
I.V.D.Iluster Vir Dei
LocvLocvm
OrnarvtOrnavervnt
StatvaStatvam
PossvertPossaverint

Casalici dedicat a Sta.Maria i Sta.Gràcia

Reproducció fotogràfica

Lápida del casalicio de las santas María y Gracia

Transcripció

D.O.M.
S.S. MARIAE ET GRATIAE V. & M.
DIVI BERNARDI SORORIBVS
QVOD EIUS FIDEM ET MORES SEQVVTAE
VNA CVM ILLO PRO CHRISTO SANGVINEM FVDERIT
VT MERITIS PARES PARI HABEATVR HONORE
D. IACOBVS SERVERA CANONIC MAGISTR.
ET NICOLAVS BAS I.V.D.
PRO NATALIS SOLI GLORIA SOLLICITI
IN PERPETVAE RELIGIONIS INSIGNE
HIC SIGNA STATVERE
ANNO MDCCXVII

Traducción

A Déu Òptim Màxim.
A les Santes Maria i Gràcia, Verges i Màrtirs,
germanes de Sant Bernat,
perquè, havent seguit la seua fe i els seus costums,
van vessar amb ell la seua sang per Crist,
perquè sent iguals en mèrits se’ls venere
amb el seu honor semblant
D. Jaume Servera, Canonge Magistral,
i Nicolás Bás, Il·lustre Home de Déu,
sol·lícits per la glòria de la seua Ciutat
per a prova de perpètua veneració
van posar ací les seues imatges.
Any 1717.

Aclariment de sigles i abreviatures

D.O.M.Deo Optimo Máximo
S.S.Sanctis
V.& M.Virgines et Martires
CanonicCanonicus
Magistr.Magistralis
I.V.D.Iluster Vir Dei

Els dos xicotets requadres amb les lletres «D.M.S.» i «D.O.M.», són una invocació a Déu. Si repassem la Història, veurem que en l’Antiga Roma, de religió politeista, s’utilitzaven les lletres I.O.M.; la lletra «I» de Iuppiter, fill de Saturn, rei dels déus dels homes i déu del dia significant, Júpiter Màxim Sagrat, o bé Júpiter Òptim Màxim. Aquesta fórmula es cristianitzar substituint la «I» de Iupiter, per la «D» de Déu vertader, i el seu significat és «A Déu Màxim Sagrat» o bé «A Déu Òptim Màxim», com hem traduït. És el lema de l’Orde Benedictí i també de la consagració de Temples.

Quant a la grafia que empra, veiem que la lletra «v» se li dona en certs casos el significat de la «o»; i la lletra «i» el significat de la «j».
En llatí existeixen certes normes en l’escriptura, encara que no sempre es compleixen rigorosament: Quan la «v» va en el centre de la síl·laba és la vocal «o», al començament de síl·laba és consonant; la «i» i l’«o», són semivocals i la lletra «j» és la «i» consonantizada.

Finalment direm que el llatí emprat en les làpides, és un llatí clàssic culte propi dels segles XVII-XVIII que té les seues arrels en el llatí clàssic usat en els segles II i I abans de Crist, i I després de Crist, pels historiadors de l’època, entre altres Juli Cèsar, Horaci, Ciceró, Virgili….

Esperem haver fet amb aquest article una aportació a la Història d’Alzira.

Antonio Momparler Rosado

(Article publicat a l'anuari 2008 de l'Arxiconfraria dels Sants Patrons)

Deixar un Comentari

La teua adreça de correu electrònic no serà publicada. Els camps obligatoris estan marcats amb *

1 × 1 =

Si contínues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de cookies. més informació

Els ajustos de cookies d'aquesta web estan configurats per a "permetre cookies" i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si continues utilitzant aquesta web sense canviar els teus ajustos de cookies o fas clic en "Acceptar" estaràs donant el teu consentiment a això.

Tancar