Documents sobre l’església que va haver-hi en el lloc del martiri
Segons el sentir dels historiadors i hagiògrafs Bernat, Maria i Gràcia van patir martiri confessant el seu amor a Déu i als Sants Evangelis, el dia 20 d’agost de l’any 1180.
La vespra de Sant Silvestre de l’any 1242 el rei Jaume I va conquistar Alzira. Després de laboriosa cerca va trobar els cossos dels Sants en el lloc on van patir martiri. Allí va manar construir uns sepulcres per als mateixos i més tard una Església perquè reberen el degut culte.
El document més antic que coneixem fins al moment sobre aquesta Església és un testament de Fernando Pérez, fill del rei moro de València Zeit Abu Zeit, convertit al cristianisme de data XI de les Kalendas de novembre (22 d’octubre) de l’any 1262, pertanyent a la Col·lecció de Pergamins de la Catedral de València, signat amb el número, 5.103.
Entre les múltiples donacions que figuren en aquest, apareix una en la qual es donen 20 sous per a l’Església de Sant Bernat, el contingut del qual que reproduïm del seu original és com segueix:
.
i la seua transcripció és: «Et operi Sancti Bernardi Algezire XX solidos regalium». La traducció que efectuem és la següent: «I per a la fàbrica de Sant Bernat d’Alzira XX sous reals». A la paraula «operi», en aquest cas li donem la traducció de «fàbrica», que és la renda o dret que es cobrava i fons que solia haver-hi a les Esglésies per a reparar-les i costejar les despeses del culte Diví.
El següent document que presentem és de data 11 de setembre de l’any 1391, pertanyent a la tesi doctoral que porta per títol: «Acta Valentina. Los documentos relativos a la Diócesis de Valencia en los Registros de Clemente VIII de Aviñón, (1378-1394)» del meu professor de Paleografia el reverend Don Javier Serra Estellés.
Aquest document ho vaig utilitzar en les diverses classes sota la direcció d’aquest professor, procedint a poc a poc a la seua transcripció, traducció, i comentari. Va ser un treball costós i interessant.
Abans d’entrar en els detalls sobre el mateix, crec convenient fer unes anotacions històriques per a situar-nos en la seua expedició i les vicissituds que van ocórrer.
Els primers anys del segle XIV, és el període d’una època anomenada «Cristiandat Medieval». Algun historiador va considerar aquest període com a decadència de l’Església, encara que el més cert va ser una crisi profunda dins de la pròpia Església.
Els pobles continuaven sentint-se profundament cristians, si bé es precisava una renovació de l’Església al cap i els seus membres.
Davant la inseguretat que es vivia a Roma, part del Col·legi cardenalici es va traslladar a Avinyó, Aquest fet el coneixem a través de la Història com «El Desterrament d’Avinyó».
El període de Pontificat Avinyonés, ha sigut cridat a vegades com la «Segona captivitat de Babilònia».
Tots aquests esdeveniments van provocar el Cisma d’Occident que va finalitzar amb la publicació del Decret Sacrosanct de 29 de maig de 1415 de la sessió XII del Concili de Constança.
.
El document que tractem a continuació s’origina amb Climent VII (anti papa), que indubtablement es va rebre a Alzira i es va perdre en el transcurs del temps. Del mateix el que ha quedat és la Regesta (resum) pres dels Registres on anotaven el contingut dels documents que s’expedien i que en finalitzar el Cisma els van traslladar d’Avinyó als Arxius del Vaticà.
TRANSCRIPCIÓ DEL DOCUMENT:
…»In eodem modo dilectis filiis abbati monasterii Vallisdigne Valentin diócesis et Sancti Petri ac Sancti Agricoli Avinionen ecclesiarum decanis, salutem, etc.
Apostolice, etc., usque resignatis.
Quocirca mandamus quantinus vos vel duo aut unus vestrum per vos vel alium seu alios eundem lohannem vel procuratorem suum eius nomine in corporalem possessionem capelle Sancti Bernardi iuriumque et pertinentiarium predictorum inducatis auctoritate nostra et defendatis inductum amotis quibuslibet detentoribus ab eadem, facientes ipsum vel dictum procuratorem pro eo ad huiusmodi capellam, ut est moris, admitti sibique de ipsius capelle fructibus, redditibus,(1) proventibus, iuribus et obventionibus universis integre responderi, non obstantibus omnibus supradictis aut si eisdem episcopo vel quibusvis aliis communiter vel divisim a prefata Sede indultum existat, quod interdici, suspendi vel excommunicari non possint per litteras apostolicas non facientes plenam et expressam ac de verbo ad verbum de indulto huiusmodi mentionem, contradictores auctoritate etc.
Datum, ut supra.
Expedita XI kalendas martii anno XIIIIº.
R. De Valle.
Tradita X kalendas martii anno XIIIIº.
Dompnaperia.
[En margen superior del documento principal: Taxa: XIIII et dimidium.] [1] Repite redditibus».
TRADUCCIÓ DEL DOCUMENT
De la mateixa forma [1], als dilectes fills l’abat del monestir de Valldigna de la diòcesi de València i als degans de les esglésies d’Avió Sant Pere i Sant Agrícola, salut, etc.
[La circumspecta benignitat de la Seu] apostòlica, etc., fins [2] resignats (per vosaltres de la forma esmentada).
En conseqüència, manem que vosaltres o dues o un de vosaltres directament per vosaltres mateixos o per un o per varis induïu amb la nostra autoritat a l’esmentat Joan o al seu procurador en el seu nom en la possessió corporal de la capella de Sant Bernat i dels esmentats drets i pertinències, i que defenseu a l’induït, apartats qualssevol detentors d’aquesta capella, fent que ell mateix o l’esmentat procurador en el seu lloc siga admés, com és costum, en l’esmentada capella i que reba íntegrament els fruits, rendes, productes, drets i guanys totes, no obstant això totes les coses més amunt esmentades, fins i tot, si l’esmentat bisbe o qualssevol altres en comú o individualment tingueren autorització d’aquesta Seu, que no puguen ser posats en dubte, suspesos o excomunicats per unes lletres apostòliques que no feren plena i exprés esment, i paraula per paraula de l’esmentat indult, [reprimint] als quals actuen en contra amb [nostra] autoritat, [proposta tota apel·lació].
Donat, com a dalt.
Expedida [3] el 19 de febrer del 1392, any XIIII del pontificat.
R. De Valle, secretari.
Entregada el 20 de febrer de 1392, any XIIII del pontificat.
Dompnaperia.
[En marge superior del document principal: Taxa, 14,5 gruixos turonens].
- [1] – «De la mateixa forma», tradueix la clàssica expressió llatina «In eodem modo», que significa que s’escriuen sengles tres lletres apostòliques a tres executors de les originàries lletres apostòliques dirigides a Joan de Moya, encarregant-los precisament als tres o a un d’ells (normalment es feia càrrec el primer executor nomenat, que solia residir prop del beneficiari de la gràcia pontifícia) que es facen responsables que es duga a terme, que s’execute, la gràcia esmentada. Tinga’s en compte que els documents originals que estem estudiant són documents en registres; per tant moltes de les fórmules i clàusules habituals i conegudes són substituïdes per un «etc.», o en aquest cas per un «In eodem modo».
- [2] – En aquest cas, les indicacions «etc. Fins resignats», suposa pràcticament tot el document anterior, al que se li afigen les clàusules corresponents de les lletres executòries.
- [3] – Terme tècnic per a dir que les lletres apostòliques ja han passat tots els tramites burocràtics necessaris i ja estan acabades, a punt de ser entregades al beneficiari o al seu procurador.
El que desitge ampliar informació pot consultar les meues obres:
«El Testamento de Fernando Pérez, hijo de Zeit Abu Zeit, Rey de Valencia. Año 1262» i «Documentos inéditos de la que fue Iglesia de San Bernardo en Alzira. Año 1391», publicats per la Pontifícia Arxiconfraria dels Sants Patrons.
Antonio Momparler Rosado
Estudiós bernardi. Autor de «Historia de los Santos Bernardo, María y Gracia» (2001)
2009