El pintor V.López, els gravadors Jordà i Capella i Sant Bernat i els Germanetes

Natural de Muro de l’Alcoi (Alacant), com opinen alguns investigadors, o de la ciutat de València, segons afirmen uns altres, el gravador Francisco Jordán naix l’any 1765. Als vint anys ingressa en la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de València[1], on assisteix a classes de dibuix i obté algun premi, i de gravat, que imparteixen dos reconeguts entalladors Manuel Monfort, director de gravat, i Manuel Bru. Alumne avantatjat de tots dos, domina a la perfecció la talla en el gravat a burí, i com a reconeixement a les seues magnífiques qualitats el pintor Vicente López es converteix en 1796 en el seu protector[2].

La col·laboració entre els dos artistes valencians és una de les més extraordinàries, a major glòria de l’art de l’estampació de gravats, perquè Francisco Jordán rep de mans de Vicente López una gran quantitat de dibuixos o dissenys per a gravar, que aquell entalla amb tal precisió i coneixement que aquestes estampes sobreïxen com a “las estampas más hermosas del grabado valenciano” [3]. En 1814 Ferran VII nomena a Vicente López Pintor de Cambra i aquest, al seu torn, demana al gravador i amic Francisco Jordán que li acompanye a la Cort, on continua la seua particular i fructífera col·laboració artística.

El gravador Jordán torna a València al voltant de 1820, i pocs anys després se li documenta en la Cartoixa de Porta Coeli, on mor l’any 1832. Les seues estampes li distingeixen per la seua netedat i bellesa sobre els gravadors de la seua època, sobretot per la seua amistat personal amb Vicente López, a qui es deuen molts dissenys d’exquisit traç. En la majoria de làmines estampades per Jordán segons dibuix de Vicente López consta el nom del famós pintor, però no en totes. Però el fet de trobar idèntiques característiques en algunes estampes de María, Crist i sants valencians, “a los modelos y estilo juveniles de López alrededor de 1800 permiten adjudicarle sin reservas su autoría”[4].

Aqueix és el cas, per exemple, de l’estampa de Sant Bernat d’Alzira Màrtir que, de la magnífica col·lecció reunida pel prevere alacantí don Isidro Albert Berenguer, a la seua mort, adquireix la Biblioteca Nacional en els anys setanta del segle passat: “De cuerpo entero, y vestido con hábito está atado en una cruz de aspa, con la mirada alzada al cielo, de donde desciende un angelito con la corona de su martirio”. Un clau li traspassa el front.

De diferent composició i aconseguit conjunt és un altre dibuix de Sant Bernat, i les seves germanes Maria i Gràcia[5] traçat al voltant de 1808, que conserva també la Biblioteca Nacional: “El santo, de rostro joven e imberbe y vestido con hábito cisterciense, de pie, atado a un árbol. Arrodilladas a ambos lados, sus hermanas Gracia y María, expresan el martirio en actitud de oración. Sobre las cabezas de los mártires, tres palmas y coronas de flores, de las que surgen rayos de luz sobrenatural”[6].

El pintor Vicente López va passar també alguns dissenys per a gravar a Vicente Capilla, un altre expert entallador valencià, autor d’un nombrós conjunt de làmines molt apreciat pels devots. No obstant això no pertany a l’àmbit creador del pintor esmentat l’autoria dels dibuixos d’un magnífic infoli, amb les imatges més venerades a principis del segle XIX a la ciutat de València, així com els sants, beats i venerables valencians. Un conjunt de 25 estampes de xicotet format, abans de guillotinar-ho, d’un interés iconogràfic extraordinari. En la segona fila, de dalt a baix, trobem a Sant Bernat, Santa Maria i Santa Gràcia d’Alzira, formant part del panteó devocional més universal de l’Església de València.

Andrés de Sales Ferri
Director de l’Arxiu de Religiositat Popular de l’Arquebisbat de València

 

• NOTES:
• [1] A. S. Ferri Chulio. El grabador Francisco Jordán. Muro (Alicante), 1765 – Cartuja de Porta Coeli, 1832. Valencia, MMIII.
• [2] José Ignacio Catalán Martí “La Cartuja de Porta Coeli como refugio espiritual de artistas: la figura y obra del grabador Francisco Jordán”. Les Cartoixes Valencianes. Tomo 2. 2004; pp. 143-164.
• [3] J.L. Díez. Vicente (1772-1850). Vol. II. Catálogo razonado. Madrid, 1999; p. 462.
• [4] Vid. Nota anterior,
• [5] L’esmentat investigador nomena “En gracia” a la germana de Sant Bernat d’Alzira coneguda com a Gracia (vid. O.C., pp. 330, 462 y 622). A més, en l’índex Iconogràfic equivoca el número corresponent a aquest dibuix, perquè no és D-146, sinó D-196, com es precisa correctament en l’estampa E-139(vid. O.c.p.462).
• [6] O.C., pp.330 y 622.

2009