El miracle de Sant Bernat durant la 1a Guerra Mundial a Santa Eulalia(Itàlia)
Fort Verena (posició militar en l’altiplà de Asiago, pròxim al poble de Santa Eulalia), hora 4 de la matinada del 24 de maig de 1915; dos tirs de canó, Itàlia entra en guerra.
Un milió tres-cents mil morts, centenars de milers de ferits i mutilats, aquest va ser el tràgic resultat d’una guerra de trinxera iniciada fa cent anys, just aquella nit, des de la imponent fortalesa situada a la cúspide d’una muntanya de la província de Vicenza, a poca distància de la «frontera» amb Àustria.
Amb un any de retard respecte a la «espurna» de Sarajevo -l’homicidi de l’Arxiduc Francesc Fernan d’Habsburg va ser el 28 de juny de 1914- i a la declaració de guerra austríaca de juliol de 1914, Itàlia es converteix en part activa del conflicte mundial.
Soldats italians i francesos en Santa Eulalia en 1916.
Al fons s’aprecia l’església
Després que en les places i els periòdics del poble s’havia anat formant un corrent intervencionista, que no va ser sol una «boutade» d’intel·lectuals amb pomposa cremor patriòtica, va haver-hi una vertadera i pròpia «conversió» a la guerra: minoritària sí, però en grau de desplaçar les decisions governatives nacionals del «neutralisme», establit en 1914, al sobtat canvi de les aliances internacionals (de la «Triple Aliança» amb Àustria i Alemanya, a la Triple Entesa amb França, Anglaterra i Rússia), fins a la crida a les armes d’una massa interminable de llauradors i obrers analfabets que, en la major part dels casos, no havien mai empunyat una arma, abans d’aquell moment.
En deu mesos, succeeix alguna cosa que es va assemblar a un referèndum: cap altre poble europeu va ser interpel·lat com l’italià, de manera tan forta, per a anar a la guerra.
Ressons de guerra…
En aquest horitzó opac i incert, també el poble de Santa Eulalia, al costat de tots els pobles limítrofs, va viure en constant aprehensió pel que podria succeir; escriu el Pievano Arxipreste d’aqueixa època don Sante Piva (en algunes pàgines conservades en l’arxiu parroquial): «Estem en la gola del llop, 30 km. al nord, la barbàrie austríaca (la frontera de l’Imperi Austro-Hongarés, en aqueix llavors, distava solament 30 km del poble de Santa Eulalia) i ací la boja eufòria dels bel·licistes a ultrança… ¡oh Senyor, oh gloriosos Sants Eulalia i Bernat, protegiu el nostre poble de la segura derrota!»
Tridu demanant a Sant Bernat la pau per a Itàlia durant la 1a Guerra Mundial
Són, tal vegada, aquestes paraules, carregades de desil·lusió respecte a l’obrar dels homes, però plenes de confiança en l’obrar del cel, que va fer nàixer en Don Sante el desig d’escriure un «tridu» en honor de Sant Bernat de Poblet, com a preparació al dia de la seua festa que en la parròquia se celebrava el 21 d’agost.
I l’arxiu conserva un xicotet quadern amb les pregàries, oracions i amb la descripció de la seua vida i martiri.
El furor del conflicte…
Calze donat en honor a Sant Bernat en 1919
Any 1916. Mentrestant, al llarg del curs del riu Piave, fracassaven els intents de fer bretxa per part dels austro-hongaresos del general alemany Otto von Below que es dirigia cap al Monte Grappa, al peu de la qual sorgeix Santa Eulalia. El massís representava l’encuny de tot el front italià: superar els seus 1770 metres significava propagar-se per la plana vèneta, deixant-se a l’esquena el «riu maleït» (així els austro-hongaresos cridaven al Piave).
Des de l’11 de juny de 1916, en el veí altiplà de Asiago, refermava, amb alternants vicissituds, la violència dels exèrcits que es deixaven a l’esquena, milers de morts entre soldats i civils i pobles sencers arrasats per la fúria de les bombes.
A Santa Eulalia, Don Sante Piva, preocupat pels possibles tristos successos també en la Pieve (títol que defineix l’Església matriu), proposa a tota la població la signatura de dos vots, el primer a la Santa Patrona Eulalia de Mèrida i el segon, que té data 21 agost 1916, a Sant Bernat Màrtir. Són vots similars, encara que per a Sant Bernat es diga:
«A major glòria de Déu i en honor de Santa Eulalia verge i màrtir i de Sant Bernat de Poblet màrtir
– 21 de agost de 1916 –Nosaltres, els que subscrivim, representants de totes les famílies de la Parròquia de Santa Eulalia, fem hui, a glòria de Déu i en honor de Sant Bernat el següent vot, que amb l’ajuda de Déu, prometem de mantindre i transmetre als nostres descendents: si durant l’actual guerra italoaustríaca la nostra parròquia no serà, per part de les autoritats militars, obligada a evacuar i nosaltres podrem quedar-nos a les nostres cases sense que cap mal succeïsca a les nostres cases, a la nostra Església, a la Canònica (la Casa Parroquial), a la Torre Campanar, al Cementeri, nosaltres solemnement prometem:
- Donar un calze en honor de Sant Bernat de Poblet, màrtir i celebrar cada any un Tridu solemne en el seu honor
- Recordar tal gràcia, si fora obtinguda, amb una festa anual votiva, el dia 21 d’agost»
A continuació, seguien les signatures de tots els caps de família.
Un any després…
24 d’octubre de 1917, a les dos de la matinada, en Caporetto (actual Eslovènia, en aqueixa època era part d’Itàlia) succeeix la més gran derrota de la història de l’exèrcit italià, tant que, no solament en idioma italià, encara hui, el terme Caporetto ve usat com a sinònim de desbarate desastrós.
El General Suprem de l’Exèrcit Italià Armando Díaz, conscient del perill, va ordenar construir immediatament una línia defensiva al Monte Grappa de manera d’evitar el trencament total del front. La tasca va ser confiada a la Quarta Armada guiada pel General Di Robilant que arriba al massís el 9 de novembre. Quatre dies després es va iniciar la batalla del Monte Grappa. Don Sante Piva anota: «!És la fi, és l’imperi de les tenebres! ¡Oh gloriosos patrons, recordeu-vos de nosaltres!»
El poble de Santa Eulalia, en pocs dies, es transforma en un enorme campament per a soldats italians i francesos, les cases van ser ocupades per les tropes… pòrtics i estables per mules, cavalls i automòbils; en el camp, tendes i hospitals de campanya.
L’ordre, ja donada per l’autoritat militar, per a l’evacuació del poble, va ser, estranyament anul·lada.
Algunes famílies van partir pròfugues cap a Ravenna i Pesaro, en carros que semblaven caravanes de «cow-boys», abandonant totes les seues coses. Per als quals van romandre, anota Don Sante, estaven esperant-los: «idiomes desconeguts, dissolució dels costums, esclats de bombes, sinistres centellejos, terrorífiques xiulades i baluerns des de la plana fins a la muntanya, cel roig com el foc, gemegats de ferits, fosses per als morts, noves i impensables activitats per a dones i homes al servei del Cos d’Enginyers Militars».
Durant les violentes batalles al Monte Grappa, van caure bombes enemigues en tots els pobles limítrofs, sembrant mort i destrucció. Cap es va abatre sobre Santa Eulalia, que no va patir ni tan sols atacs aeris.
El vot havia sigut atés, els miracles existeixen veritablement!
Els miracles existeixen de debò…
Processó votiva en honor als Sants Eulalia i Bernat deu dies després del final de la guerra
Anota el Pievano-Arxipreste en la Cronohistòria Parroquial, dia 21 d’Agost 1919: «Ah! Siguen donades gràcies al Senyor i siga, també, lloat el Màrtir Sant Bernat, que, escoltant les nostres súpliques, ens ha volgut preservar de la derrota, i a més, ens ha protegit de les bombes i granades enemigues».
Enguany celebrem el bicentenari de la Dedicació de la nostra església, i els 100 anys dels dos vots que la comunitat va fer als Sants Eulalia i Bernat. Després dels anys 60 es va perdre una mica la memòria d’aquests vots i promeses. Siga aquesta, llavors, l’ocasió per a renovar la nostra Fe en el Senyor a través els nostres patrons i recordar que els Sants, prop de Déu, poden, de debò, complir el que sembla impossible… perquè per a Déu tot és possible… també els miracles!
Don Manuel Fabris
Pievano-Arxipreste de Santa Eulalia
Professor d’Història en el Col·legi Eclesiàstic Opera Monte Grappa
2016