Documents i dades per a la historia del culte a Sant Bernat, Màrtir, Patró d’Alzira – 1842 y 1844

La nostra col·laboració literària d’enguany es limita a la transcripció de dos documents que es conserven a l’Arxiu Municipal que fan referència al cult del nostre patró. Es tracta de donar-los a conéixer i, en aportarlos, de contribuir al coneixement de la història de la devoció als nostres màrtirs que tant s’ha prodigat en els darrers anys amb la publicació d’obres com ara «Documentos inéditos de la que fue Iglesia de San Bernardo en Alzira, año 1391», de Antonio Momparler i del «Libro de la vida, martyrio y algunos milagros de San Bernardo mártir, natural del territorio de la villa de Alzira», d’Honorat Gilbau de Castro, de l’any 1599, editat, el primer, en 2005 i reeditat l’últim el 2007 per la Pontificia Arxiconfraria dels Sant Patrons d’Alzira o del titulat «Ahmet i Bernat. Una història actual» de Bernardo Montagud i Ferran Bosca editat, també el 2007, per la Confraria dels Sants Patrons de la ciutat germana de Carlet.

Cal assenyalar, abans de res, que són els documents els que parlen no qui els transcriu que, únicament, els dona a conéixer i, amb més o menys fortuna, els interpreta.

Els dos documents inèdits que donem a la llum en esta ocasió són del segon terç del segle XIX i fins ara no han sigut publicats. El primer, de l’any 1842, és este:

«Acto continuo manifestó dicho presbítero[1] en nombre del reverendo clero de la Parroquial Iglesia de Santa Catalina, que atendido a que el día de San Bernardo, patrón de la misma, tan solo no concurrieron para llevar el palio, y por esta razón atendiendo a la poquíssima devoción que se advierte a la par que en cualesquier pueblo por pequeño que sea celebran el día del Patrón y es general la festividad. Y por esta razón para estimular algún tanto a los vecinos es de parecer el clero si a el Ayuntamiento le parece conforme se hagan rogativas en los días 8, 9, 10 y 11 del corriente sacando a san Bernardo de Santa Catalina en procesión por la villa y arrabal. Oído por la Corporación se conformaron» [2]

Per una banda es tirava en cara la manca de portants del pal·li davall del qual devia processonar la imatge relicari del sant i per l’altra la pobra devoció que s’advertia entre la població en relació amb altres pobles, inclosos els més menuts, dels voltants. Sembla que es volia reparar eixe afront i per tal se propossava la realització d’unes rogatives[3] que, en efecte, passades ja les celebracions solemnes del mes de juliol, tingueren lloc al mes de setembre.

Com cal interpretar este document?. Ens pot servir, ara mateix, per a la reflexió?

El segon document, de dos anys després, és el següent:

«En la villa de Alcira a veinte y dos de abril de mil ochocientos cuarenta y cuatro, reunidos en sesión extraordinaria los señores del margen[4], mayor parte de los componentes del Ayuntamiento constitucional de la misma, por el señor presidente[5] se manifestó: Que cuando la no interrumpida lluvia de tres días precisamente en la época presente causaba tantos perjuicios a esta agrícola población, parecía conforme que se accediera a los deseos religiosos de este vecindario que pide se saque en procesión al Patrón mayor, San Bernardo. Y en su vista se acordó por unanimidad como lo proponía dicho señor presidente» [6]

D’este document destacar que l’ordre del dia de l’esmentada sessió sols contenia eixe punt, la qual cosa assenyalava la importància que es donava al tema; que cal posar-lo en relació amb els conreus comercials, particularment amb el de la morera, els cucs i la seda[7], i que es tractava de demanar, una vegada més, la intercessió davant la Divina Providència del sant màrtir.

Una altra cosa curiosa: en els dos documents es parla de sant Bernat, sembla que les germanetes…..

Aureliano J. Lairón Pla
Cronista Oficial d’Alzira

 

• [1] – Es referix a Joaquín Peris Vergara, prevere i advocat.
• [2] – A.M.A., Libro de Actas Municipales, 1842, sign. 11301/I-64, f. 69 v. Sessió extraordinària de 6 de setembre.
• [3] – Pregs públics molt habituals i populars des d’antic a la vila que es feien per tal de demanar protecció a Déu per mediació del sant a favor de les collites, pel cessament d’epidèmies, de plagues, de pluges, perquè no se n’isquera el riu del seu llit, per l’acabament d’alguna guerra, implorant la salut per als membres de la familia real, etc… Veja’s al repecte LAIRON PLA, A. J., (1986) Una aportación a la historia de las mentalidades. La plaga de la langosta de 1756 y las rogativas a los Santos Mártires de Alzira, i del mateix autor (1987) «Una constante: La protección a Alzira de los Santos Mártires, Bernardo, María y Gracia» i, (2004) «Una constant en la religiositat alzirenya del segle XVIII: Les rogacions als Sants Patrons d’Alzira», Anuario de las Fiestas Patronales de Julio, Pontificia Arxiconfraria dels Sants Patrons.
• [4] – Joaquín Aparisi, Pascual Andrés, Tadeo Minguillón, Bernardo Laymuns, Miguel Fabra, Bernardo Company, Bernardo Castany, Antonio Martí, José Parra, Patricio Sala, Agustín Palau i José Mora.
• [5] – Era alcalde Ramón Galvañón.
• [6] – A.M.A., Libro de Actas Municipales. 1844, sign. 11301/I-65, f. 15 v.-16 r. Sessió extraordinària de 22 d’abril.
• [7] – Respecte a la seua importància a la nosta ciutat veja’s CALATAYUD GINER, S., (1985) «Agricultura y mercado. La implantación de los cultivos comerciales (Alzira, siglo XIX)», Al-Gezira, 1, pp.203-219 i FUERTES LLOPIS, MªJ., (1985) «La seda según los informes de los cónsules de Francia en Valencia (1816-1845)», Al-Gezira, 1, pp. 185-202.

2013