Sant Bernat, de Poble Nou-València a Benín-Africa

En la bella horta de València, al nord de la ciutat, s’alça una xicoteta població, que per nom té Poble Nou. La seua història data d’antic, de temps romans, donant-li la seua actual fisonomia els hispanoàrabs, que van traçar un laberint de séquies amb què regar aquestes fèrtils terres, encara que no siga fins al passat segle on va prendre forma i personalitat, esdevenint en un Poble Nou. S’estén sobre el Pla de Sant Bernat, a l’ombra del monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, que amb el temps seria el de San Miguel dels Reis (on resideix l’actual Biblioteca Valenciana).

Terres beneïdes de Déu, que van alimentar durant segles a la ciutat que als seus peus s’estén. La indústria dels seus fills, el bon quefer dels seus laboriosos habitants, van fer florir aquests paratges a la vora de la Via Augusta. Les séquies de Mestalla i de Rascanya, del Tribunal de les Aigües, creuen el seu terme irrigant el que una mica més al sud faria el gran riu Xúquer.

La fe, que de temps remots es va assentar en les nostres heretats, sota la protecció del nostre primer màrtir Sant Vicent, no podia per menys de reclamar un lloc on es rendira digne culte al qual seria nostre primer màrtir valencià, Sant Bernat. I així, quan l’any de 1941, es va voler crear una nova parròquia que donara eterna esperança i afermara en l’amor als habitants d’aquestes terres, van ser ells mateixos els que van demanar al llavors senyor Arquebisbe, D.Prudencio Melo i Alcalde, que els fera la gràcia que aqueixa nova parròquia tinguera sota el seu alt patronatge al protomàrtir valencià, i així el 15 de juliol d’aqueix beneït any va ser erigida la nostra parròquia de Sant Bernat Màrtir de València–Poble Nou.

Església construïda amb la suor dels seus feligresos

Els seus inicis van ser modestos, assentant-se en l’antiga Ermita de Santa Ana, mes per l’estretor del lloc, prompte els seus laboriosos feligresos es van obstinar en l’erecció d’un temple digne del qual a Alzira va vessar la seua sang en holocaust d’amor, i així el 6 d’octubre de 1951 va arribar a ser Beneïda la nova Església que a la vora del Camí de Montcada havia sigut alçada amb l’esforç de tota la seua població. Xicotet temple, sí, mes molt bell per a Déu perquè havia sigut alçat solament amb el treball i la suor dels seus devots, sense ajuda alguna forana. Temple que a penes a 3000 metres de la nostra Catedral fa testimoniatge de la nostra esperança.

Mes al cap dels anys, aqueixa primera edificació, realitzada amb pobres materials, es va afligir de la seua edat i deficiències, per la qual cosa es feia necessari intervindre-la perquè arribara a ser el que els seus primers constructors havien imaginat i desitjat: un lloc on es donara amb infinit amor culte a Déu. Per això, l’any del Senyor de 2006, van ser començades unes grans obres que donaren compliment als primigenis projectes i així, feliçment, el dia 25 de febrer de 2007, va ser Dedicat a Déu el Temple de Sant Bernat Màrtir de València – Poble Nou per l’Arquebisbe de València, Sr. Agustín García-Gasco i Vicente, per a la major glòria de Déu. Obres realitzades íntegrament pel poble sant de Poble Nou, igualment, com en tota la seua història, sense cap ajuda exterior.

Imatge realitzada per un pres

La seua digna pobresa, igual que nostra sagrada, i extraordinària, imatge de Sant Bernat, a penes un tremp sobre gerga, que va ser realitzada per un desconegut (i excel·lent artista) pres de San Miguel de los Reyes, a principis dels anys 40 del passat segle, no és signe sinó d’aqueix amor que va portar a Sant Bernat a donar la seua vida per Déu, per transmetre la fe salvadora a la seua família, a la seua gent, al seu poble, a aquells als quals Déu li va enviar, sabedor que amb això anava a donar glòria a Déu amb la seua sang. Sang vessada pel seu propi germà que no va voler gaudir d’aqueix amor del qual Déu vol omplir-nos. Sang, testimoniatge perpetu de fe, d’esperança, d’amor, en les nostres terres valencianes. Sang, que tiny el Clau que s’alça sobre la porta d’entrada a la seua Església de la ciutat de València. Sang, memorial d’amor per tots els seus germans.

L’única església que té per titular a Sant Bernat Màrtir

Xicoteta parròquia, sí, desconeguda, també, mes certament l’única que en tot l’univers món té per únic Titular a Sant Bernat Màrtir, el nostre primer màrtir valencià.

Des de Poble Nou a Benin

Mes de la mateixa manera que ell va portar la fe justificant des de les cristianes terres del Regne d’Aragó, així la nostra parròquia, en unió d’amor amb la veïna Parròquia de Santa Ana de Borbotó, està transmetent la nostra fe als habitants d’un remot racó de la sabana africana, i d’aquesta manera, la nostra beneïda imatge de Sant Bernat es troba també en la Parròquia de Goumori, al nord de la República de Benín, al Africa central, on aquestes dues humils parròquies té una parròquia de nova creació que han fillol i en la qual estan contribuint a alçar un centre parroquial i educatiu on s’ensenya als seus joves a desenvolupar-se per la cultura, sota el signe de la fe i de l’amor.

Sant Bernat Màrtir, fill de Carlet i nascut per al Cel a Alzira, té una missió que els seus fills, hui dia, continuem complint: transmetre la fe als nostres germans els homes, als de prop, València, i als des de lluny, Benín. Que Déu, totpoderós i etern, al qual va anunciar el màrtir Sant Bernat, ens atorgue a tots nosaltres la valentia d’anunciar-lo fins al vessament de la nostra sang.

El vostre germà en el testimoniatge,

Luis Sánchez Ruiz
Rector de Sant Bernat Màrtir València-Poble Nou

2010