Per a aclarir aquest assumpte incloem un article que ens va deixar José Palacios Boquera, qui en 1987 en ser nomenat president de la Arxiconfraria va decidir resoldre els dubtes que existien sobre aquest tema. El problema radicava en el fet que durant la guerra civil tota la documentació es va cremar quan van calar foc a les esglésies d’Alzira. Encara que realment això no va succeir durant la guerra civil sinó dos mesos abans que esclatara. El que demostra que la persecució religiosa era prèvia a la guerra.
Un altre tema que desitjava, des del primer dia de la presidència, era deixar resolt si realment la nostra associació era o no «Arxiconfraria». Havia escoltat algunes veus, precisament les de sempre, que no hi havia res de res i que tot era creat per la junta després de la guerra civil. Calia acabar amb la rumorologia. A mi tampoc m’agradava negar ni afirmar. No era del meu grat l’escoltar si la confraria dels Sants Patrons és «arxiconfraria», la confraria de la Verge del Lluch també ha de ser «arxiconfraria». Tot això és seriós i no juguem a «titulitis».
A la visita a Roma amb Juan Piris ja se li va consultar al P. Jordi, explicant-li les cites documentals que teníem. L’argument més important i interessant era el que citava Jaume Cervera en el llibre «Las Tres Púrpuras de Alzira» (any 1707), original que vaig rebre com a obsequi del sacerdot Bernardo Carreres Oliver. Deia textualment:
«Inocencio Papa XI en Letras Apostólicas dadas en Roma en Santa Maria la Mayor, el día 2 de junio del año del Señor 1688, décimo segundo de su pontificado que empiezan: Ad perpetuam rei memoriam; aprobó y confirmó la cofradía erigida bajo la invocación de San Bernardo Martir, concediendo muchas indulgencias a los cofrades y cofradesas, tanto las ya señaladas,. como las que en el futuro pudieran ser concedidas a dicha asociación.»
Jaume Cervera, que degué acarar l’original, afirmava que les Lletres Apostòliques es van inscriure en el Registre de la Cúria Eclesiàstica de València el 12 de setembre de 1688. Així mateix estudiant el gravat sobre paper d’Hipòlit Rovira (1693–1765), bella composició al·legòrica del Martiri de Sant Bernat, s’aprecia l’escut pontifici del Papa Innocenci XI, igual que els d’altres Papes o reis que havien concedit honors i privilegis al convent de Sant Bernat Màrtir d’Alzira. Estudiant a Jaume Cervera i a Jaume Goig podria traure’s la conclusió que aquest esbós era per al nou altar major del convent i que, fins i tot va arribar a realitzar-se.
Vaig escoltar altres testimoniatges d’antics confrares i finalment es va preparar la sol·licitud avalada amb la signatura de l’Arquebisbe Monsenyor Miguel Roca Cabanellas. Es va remetre a la S.Congregació per al Culte Diví. Aquesta Congregació per ser competència del Pontifici Consell per als laics el va enviar a aquesta congregació, la qual en data 29 de novembre de 1988 aprovava i confirmava la «arxiconfraria dels Sants Patrons Bernat, Maria i Gràcia». Ho signava el Cardenal Eduardo Pironio, prefecte–president del citat consell. Amb aquesta confirmació havíem aclarit un altre tema, que, per a alguns, havia sigut dubte i que ara acceptaven i es felicitaven.