Geroni Galant, autor de la imatge reliquari de Sant Bernat en 1609
El alzireny Jaume Cervera, canonge de la Catedral de València, autor de «Las Tres Púrpuras de Alzira Bernardo, María y Gracia. Vida y martirio de los tres santos hermanos, possession, manutención y promoción del culto público que han tenido, favorecido de los Ordinarios y Pontífices Sumos, nuevamente autorizado por la Sagrada Congregación de Rítos, día 1 de Julio de 1702», publicat a València l’any 1.707, -sens dubte el millor llibre sobre la història, la tradició i el culte dels Sants Patrons junt al “Libro de la Vida, martirio y algunos milagros de San Bernardo, mártyr, natural del territorio de la villa de Alzira”, d’Honorat Gilbau de Castro, publicat a València l’any 1600-, en donar compte de «el zelo de los fieles en procurar alguna de las reliquias de San Bernardo, por los continuos milagros que por ellas se experimentan » fa referència a la necessitat que tingué la vila d’Alzira l’any 1609 de «hazer una estatua de bronce del santo y poner dentro della sus huessos ».
Es tracta de la imatge reliquari del nostre patró que es conserva en l’actualitat i rep culte al seu altar de l’església de Santa Caterina que, afortunadament, es va poder salvar durant els successos de la Guerra Civil Espanyola, quan va ser rescatada gràcies a un grup d’alzirenys, al front dels quals es trobava el comerciant de taronges Ramón Flor Ortells, que la traslladaren a Onda (Castelló) on romagué durant la contesa nacional, amagada en la vivenda propietat de José Mª Llopico Gallent.
Document trobat a l’Arxiu Municipal d’Alzira
Pel ja esmentat Cervera sabíem l’any de la construcció de la imatge del sant, de la mateixa manera que sabem la data de la construcció de les imatges, també reliquàries, de les dos germanetes que van ser construïdes l’any 1647.
El que no sabíem, perquè ni Cervera ni els autors posteriors a aquell ho indicaren mai, era el nom de l’autor de l’efígie bronzina de Sant Bernat, una imatge molt elegant i ben feta, també molt ben conservada, de trets fins i suaus, l’única escultura en bronze antiga que es conserva a la ciutat.
No fa massa temps, en consultar a l’Arxiu Municipal d’Alzira el Llibre dels Actes dels Jurats e Concell de la vila corresponent als anys 1607-1610 em trobí amb l’agradable sorpresa d’uns assentaments que tot seguit passe a transcriure:
«Item, a Geroni Galant, campaner de València, en part de paga eo bestreta per la figura que fa de bronse per a posar les relequies del gloriós Sant Bernat, quaranta lliures. Item, al notari (que) rebé comte del consert de dita figura y per lo salari de la apoca de les dites coses…»
(A.M.A., sign. 03/131, f. 118 v119 r.)
«Item, a Jaume Torres, jurat, per sis dies a estat en la ciutat de València per a consertar la dita figura…»
(A.M.A., sign. 03/131, f. 119 r.)
«En Hieroni Amella, clavari, etc, donan y pagan eo returan en vostron poder de una part trenta lliures que per nostron orde haveu donat y pagat a Geroni Galant, campaner de València en part de paga de la bestreta se li ha donat per a la figura eo cos de bulto del gloriós Sant Bernat que aquell fa de bronse per a posar les relíquies del dit Sant Bernat.»
(A.M.A., sign. 03/131, f. 139 r.-139 v.)
Dels tres assentaments documentals s’inferixen les següents dades. En primer lloc el nom de l’autor de la imatge: Jeroni Galant, veí de la capital del Regne, de professió campaner. En segon lloc que l’encomanda la féu el municipi, patró del convent dels pares trinitaris, situat extramurs de la vila, a l’Horta, on es custodiaven les relíquies dels sants màrtirs. D’ahí que un dels jurats, Jaume Torres, s’encarregàra de l’encàrrec, de fer el seguiment i pagara les despeses de la figura i, per últim les característiques de la peça: una figura de bulto on es col·locarien convenientment els ossos del mártir alzireny.
A penes tenim notícies del tal Galant. Sabem, però, que a la ciutat de Valencia l’any 1678 hi havia un fonedor de campanes, de cognon, Galant -probablement fill del nostre Jeroni Galant, que heretaria l’obrador del seu pare- que var ser l’autor de dues campanes que eixe mateix anys ens foneren, de nom «El Peret » i «La Morlaneta » de 48 cm. de diàmetre i 64 kg. de pes i de 61 cm. de diàmetre i 131 kg. de pes, respectivament, que encara hui es conserven a la torre del Reial Col·legi del Corpus Christi o del Patriarca de la capital de la Comunitat Valenciana.
La imatge del nostre patró, Sant Bernat, feta per Galant, amida un metre d’alçaria i pesa 124 kg.
Aureliano J. Lairón Pla
2008