300 anys d’historia dels casalicis del pont de Sant Bernat (1717-2017)
Un dels monuments més emblemàtics i significatius d’Alzira és sense cap dubte el que conformen els dos Casalicis del desaparegut Pont de Sant Bernat, catalogats com a Be de Rellevància Local i inclosos en la declaració de Bé d’Interés Cultural del conjunt històric de la Vila.
Gravat de principis del segle XIX. S’aprecia la destrucció parcial del pont realitzada per les tropes napoleòniques.
L’apreciat Pont de Sant Bernat era anteriorment conegut com el Pont de sant Agustí, perquè era el que comunicava la Vila amb el raval de Sant Agustí, adoptant el nom de Pont de Sant Bernat en ubicar-se en l’any 1717, damunt dels dos trencaaigües centrals, els dos casalicis, l’un dedicat a sant Bernat i als patrons menors, sant Agustí, sant Gregori, sant Silvestre i l’Àngel Custodi, i l’altre a les germanetes Maria i Gràcia, junt amb les advocacions de santa Caterina, santa Llúcia, santa Bàrbara i la Immaculada. D’esta manera, tot el que entrava a la població o n’eixia, ho feia amb la protecció dels Sants Patrons, d’ahí la tendència popular de tocar les làpides votives i encomiar-se a la seua protecció.
La desaparició del pont
Durant 249 anys van estar presidint el magnífic pont de pedra, fins que en 1966 es van desmuntar per a completar el desafortunat projecte de rebliment del caixer fluvial del Xúquer amb el fi d’evitar les inundacions, de manera que el solar resultant va ser ocupant per l’actual avinguda Sant Patrons delimitada pels desproporcionats immobles, i convertint-se en la nova imatge de la moderna i pròspera ciutat. El 21 de juliol de 1977, prompte es compliran els 50 anys, s’inaugurava la nova artèria, que es convertia de la nit al dia en el principal eix viari d’Alzira. El pont va patir el trencament il’enderroc de l’arc major; la mutilació i trasllat al mig de la via dels casalicis, a més del soterrament baix les escombreries i l’asfalt de les, ja en aquell moment que no abans, ruïnes del centenari pont. Gràcies al magnífic reportatge fotogràfic d’Alfonso Rovira es pot seguir amb detall el procés de destrucció del Pont de Sant Bernat, juntament amb el rebliment dels caixers dels rius Xúquer i Barxeta.
Els casalicis a la meitat de l’avinguda a la fi del segle XX
La supressió i rebliment del llit del Xúquer, sols va afectar les aigües superficials, ja que les subterrànies continuen passant pel seu canal natural, i provoquen algunes solsides, en el pavimenti en les edificacions. El cas més evident va ser la falsa cimentació dels casalicis, els quals en ser desmembrats dels ampits on descansaven, s’alçaren descontextualitzats i despersonalitzats, damunt d’una placa transversal al pont. En assentar-se els rebliments, a una banda i l’altra del pont, este va fer a manera de ganivet, trencant el basament sobre el qual s’havien muntat. Els casalicis iniciaren un procés de desplom cap als flancs exteriors, cada vegada més alarmant, amenaçant caure. Situació que s’agreujava continuament en suportar la pressió del trànsit rodat.
L’alarmant situació s’allargava. En part era un repte oferir solucions viables, tècnicament i econòmicament. Per una banda actuar sobre la fràgil estructura del monument, caracteritzat per un cassetó triangular damunt dels tres pilars, i per altra per l’enorme dificultat d’intervindre en un mitjà hostil, com era l’arteria de més trànsit; així com de més comerços i de vivendes concentrades de tota la ciutat.
La restauració dels casalicis en el segle XXI
Conscient no tan sols del valor monumental dels casalicis, sinó també del significat històric, com a part de la nostra memòria cultural i de la personalitat alzirenya, es va sol·licitar a la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià de la Conselleria de Cultura i Esport la col·laboració en la solució i reparació dels danys estructurals que l’afectaven. Com a resultat de les gestions, el 31 de març de 2004 començaren els treballs de desmuntatge, la primera part dels quals va consistir a retirar les imatges, tasca encomanada per 23.753.-€ a Estudios Técnicos de la Conservación, ESTECO, que els va netejar per làser, va reintegrar els trencats i els faltants petris. La segona intervenció es va centrar en l’estructura arquitectònica. La complexitat dels treballs requeriren un estudi de la part monumental que s’aprecia a l’exterior, i de la soterrada davall l’asfalt, per a poder plantejar solucions factibles, que resolgueren definitivament la falta d’estabilitat. El projecte el va redactar l’arquitecte Antonio Inglés i l’obra va ser adjudicada per 256.192’21.-€ a Estudios Método de la Restauración – EMR. A l’agost de 2006 s’iniciaren les obres de desmuntatge coordinades per qui subscriu, i es van descobrir en les excavacions els trencaaigües on s’estimava oportú tornar a muntar els casalicis. El fet de trobar-se desplaçats a un costat de l’avinguda suposà la modificació del projecte i es contemplà la possibilitat de recuperar la seua imatge al desenterrar part de l’estructura, i restituir algunes pedres carreus del barandat, contextualitzant-lo parcialment. L’Ajuntament va aprovar la substitució de l’estàtua de la Mare de Déu, esculpida per Leonardo Borràs, que presidia el Casalici de Sant Bernat des dels anys 40, per la figura de l’Àngel Custodi, protector de les viles reials que en origen s’hi trobaven.
Treballs de muntatge en el segle XXI
La restauració dels casalicis va suposar un delicat projecte en el qual es compaginaren la restitució del bé al lloc original, i la seua reintegració en l’espai urbà, no exempt de dificultats. Al complicat treball de desmuntatge d’un monument tan castigat pel temps; s’afegien circumstàncies com les inundacions; la Guerra Civil; la restauració dels anys quaranta; el trasllat de 1966 i 1967 … a les quals es va afegir la dificultat de compaginar les obres evitant obstaculitzar, o almenys causar el menor malestar, en la vida diària de la ciutat, la circulació de vehicles, de transeunts, els habitatges i comerços de l’entorn, i la gran quantitat d’actes públics que de costum, passaven per este punt concret. Situació agreujada, durant les excavacions, amb una nombrosa instal·lació de serveis en tan reduït espai (telefonia, Gas Natural, Ono, enllumenat públic, semàfors, aigües potables…) cosa que va suposar un considerable repte per a, sense interrompre els serveis, poder traslladar i actualitzar les diferents xarxes i canalitzacions i modificar en diferents ocasions el plantejament inicial, els pressupostos i els terminis d’execució. Es va descartar descobrir i deixar a la llum més façana del pont davant el poc espai disponible i la quantitat d’instal·lacions.
Primera meitat del segle XX
Es va aconseguir que es dignificara, no sense esforç, ja que es van superar tot un rosari de dificultats tècniques, econòmiques, socials i inclús culturals, per a poder adequar les obres, introduir millores i integrar un dels monuments més emblemàtics de la nostra ciutat, i d’esta manera fer passar al record el mal estat de les imatges i l’amenaça de col·lapse. El 14 de desembre de 2007 es va inaugurar la reforma i a hores d’ara ja no pensem en l’estètica ubicació al mig de l’avinguda sinó que els vegem on correspon, intuint que baix d’estos descansen, tal vegada esperant temps millors per a tornar a veure la llum, les despulles del pont.
La Regidoria de Patrimoni Cultural i Turisme, dins de la campanya de senyalització dels monuments duta des del MUMA, ha instal·lat un «Infomon» explicatiu per a ampliar la informació del monument.
Els Casalicis formen part del nostre paisatge urbà, de la nostra història i tradició, i són el referent visible del pont de Sant Bernat, que va ser la clau de la Ribera ja que era el nexe entre dos extensos territoris al nord i al sud del Xúquer i per tant, senya d’identitat dels alzirenys i de la Ribera del Xúquer. Els desitgem molts segles més de vida com a singular referència cultural de la nostra ciutat i de la comarca.
Agustí Ferrer Clari
Director del MUMA (Museu Municipal d’Alzira)
2017