Naix AHMET IBN AL MANSUR (Sant Bernat) en Pintarrafes, una pedania prop de Carlet (València-Espanya).

Viatja a Catalunya en nom del rei moro de València per negociar amb el Comte de Barcelona. Recala al Monestir de Poblet (Tarragona-Espanya).Allí es converteix al cristianisme. Es creu que va ser batejat el 20 d’agost. Pren l’hàbit cistercenc de mans de l’Abat Grimaldo.

L’Abat de Poblet, Esteve I, nomena a Fra Bernat Celerer o administrador del monestir.

El 6 d’abril de 1166, el Monestir de Poblet realitza una venda d’una vinya en el terme d’Albesa a Bernat de Faidella i a la seua esposa Ermessèn, en la qual signen, entre altres, l’Abat Estevan i Fra Bernat Cellerer( Original: AHN,1999,119) (Còpia segle XIII:AHN.cod992 B,f.185r).

Martiri i mort dels germans Bernat, Maria i Gràcia a Alzira (València-Espanya). Segons la tradició, les germanes Zaida i Zoraida havien sigut batejades pocs dies abans a Guadassuar. Seguint el costum de l’època, van canviar els seus noms per uns altres més «cristians»: Maria i Gràcia.
Aquests fets van ocórrer a l’agost, encara que el dia de la seva mort no és clar. Segons siguen les fonts consultades varia entre els dies 20 i 23.

El 30 de desembre, Jaume I El Conqueridor presa la Vila d’Alzira i ordena la cerca dels cossos dels tres germans màrtirs.

Trobats els cossos, Jaime I erigeix una capella i col·loca les relíquies, en preciosos sarcòfags. En el de Sant Bernardo una inscripció assenyalava: HIC JACET CORPUS SANCTI BERNARDI MARTYRIS. En el de les germanes deia: AIXI STAN LOS COSOS DE SANTA GRACIA Y SANTA MARIA. La capella la cuidava un ermità.
Diversos historiadors afirmen que els sarcòfags es conservaven en el segle XVI.

11 Kalendas de novembre. Testament de Fernando Pérez de Arenós fill de Zeit Abu Zeit, Rei de Valencia, rebut pel Notari Raimundo Massana, entre altres i importants llegats es llig: «Et operi Sancti Bernardi Algezire XX solidos regalium» (Vac. Pergamí 5013). Document de gran importància perquè és el primer conegut que fa referència a Sant Bernat. A més, a penes havien transcorregut 20 anys des que van localitzar els cossos i ja era considerat Sant.

El Senyor de Carlet, Pelegrí de Montagut funda un monestir a Carlet en honor dels Sants Bernat, Maria i Gràcia.

4 idus decembris. A Sexena, términ d’Alzira. Testament de mossèn Joan Ferrer, prevere, capellà de Sexena.
Entre altres llegats: “ltem dimito ad opus Sancti Bernardi Algezire quatuor solidos” (Vac. Pergamí 8057).

L’11 de desembre el Bisbe d’Osca Jaume Sarroca expressa la seua última voluntat i entre els llegats, atorga: “ltem dimitto frati comendatori domus Sancti Bernardi de Algezira ducentos solidos regalium et trecentos conventui Dominarum Beatae Magdalene”. Arxiu de Poblet. Còdex 1227. L’original es troba al Bisbat de Lleida.

• 5 idus marcii, en el términ de Foios. Testament del venerable Martín Roderici D’hissuerre, Cavaller. A part d’altres llegats “ltem dimito luminaria Sancti Bernardi d’algezira alios duodecim denarios”.
  El testament va ser publicat el 13 de les kalendas de abril (Var. Notables. nº 2875, última mà).
• 3 kalendas marcii, a Foios. Testament de Dominicus D’Almero, habitant d’aquest.
  Entre altres un llegat “Caritati noviter constructa in dicto loco” “Item dimito luminarie Sancti Bernardi Algezire, duodeciem denarios”.

• 8 kalendas februarij, a Cullera. Testament de Guillermo Giner i Raymunda, la seua dona de Cullera. Volen la sepultura en el cementeri de Sant Joan, a l’església del qual lleguen cadascun deu denaris.
  Llegats a Santa María del Castell de Cullera, a Sant Pere de Sueca, a Sant Antoni de Fortaleny, a Sant Nicolas de Gandia, a Santa María de Puig i a Santa María de Monserrat (Ha de tractar-se del nostre Monserrat, el vicari de l’església del qual de Santa María nomenava el capellà de Torís Vac. Leg. 3504, nº 8) “Et operi ecciesie beati Bernardi Algezire, quilibet, ij solidos”. (Var. Protoc. Juan Çapata. Leg. 184 nº 2785).
• 12 kalendas julii, en termes de Foios. Testament de Raymunda, dona del difunt Pere Gomar, habitadora al terme de Foios, horta de València.
  Entre diferents llegats: “ltem dimito beato Bernardo de Algezira alios duos solidos”. (Var. Notales de Pascual Vallebrera, Leg.503).

3 nonas septembris – A Beniaçot, terme de Corbera. Testament de Jacma, vídua de Pere Conill, habitadora de l’Alqueria de Beniaçot: “dimito operi Sancti Bernardi Algezire duos solidos”. (Var. Notales de Bernat Costa. Leg. 511, doct 2876).

Pere Esplugues va heretar una important fortuna deixant en testament que bona part de la seua herència fora per a diverses obres a la vila d’Alzira.
“Villa Alzira… Operi Sancti Bernardi, decem solidos”.
Testament de Mossen Pere d’Esplugues. Pobla LLarga.

6 idus novembris, a Alzira. Testament de Berenguer de Talavera, veí d’Alzira. Vol la sepultura al cementiri de Santa Maria “et de residuo inde dimito elemosyne beatte Marie Algezire sex denariis et operi beati Bernardi inde sex denarios.

• Idus maii – Publicat a València. Testament de Sancia Tarín, dona de Galcerán de Rivossico, habitadora del lloc de Alaz (quer). Vol la sepultura en els Franciscans de València. Entre els molts llegats: “ltem, dimito operi eclesie sancti Bernardi Algezire, viginti solidorum regalium”. (Var. Just. Civil de Valencia. Leg. 258., mano 1 fol. 26).
• Idus julii. A L’Alcudia De Pere de Vilanova. Testament de Sibilia Iborra, dona de Pere Camporrels, rebut pel Notari Bernardo Lorente.
  Vol ser enterrada a l’església de Sant Andreu d’Alcúdia, a la qual deixa llegats… Altres llegats a l’església de Santa María de Carlet, a San Antonio de Fortaleny, a Santa María d’Alzira i a San Bartolomé de Millars. “ltem, dimito beati Bernardi Algezire duodecim denarios (Var. Just. Civil de Valencia. Leg. 259, nº 59, fol. 16).

8 idus aprilis, a València. Joan Eximenneç de Perenxisa i la seua dona Sanxa Eximeniç d’Enova, veïns d’Alzira. Els seus fills pledegen contra el fisc, perquè els seus pares només van posseir l’usdefruit d’aquests béns. Se citen una casa a Alzira, un heretament a Mulata, un altre a Polinyà i un altre al Rafalet d’Alzira. “ltem. un ort que es en la partida de Sant Bernat, terme de la dita villa, franch e liure, que afronta ab acequia e ab dues carreres publiques”. Aquest document és molt important, per raó de citar la “PARTIDA DE SANT BERNAT”, la qual cosa suposa un temps per davant i que en aquesta partida existeix una cosa important de Sant Bernat, que es va servir per a donar-li el nom. La séquia de Sant Bernat l’hem trobada moltes vegades en el segle XV i és la que regava la partida com “lo ters delme de Sant Bernat”. (Var. Judicial 1349 a 1353 penúltima mà).

El 31 de maig en el terme de Campanar, horta de València. Testament de Stephano d’Aragó, fill del Duc Joan, fill, al seu torn, del Rei de Sicília Frederic i de la seua dona Sinifora. Va instituir un hospital a València, assignant-li rendes i nomenant capellà i metge.
Llegats per a la confraria de Santa Lucía, per a l’església del Castell de Cullera i per a la seua església de Sant Joan. “ltem, para la obra o capella de Sant Bernat de la dita vila de Algezira, XXX solidos”. (Var. Justicia Civil de Valencia. Leg. 457 nº 21, fol. 7 al 13).

• 30 de maig a Alzira – Testament de Mateu Sanxes, veí d’Alzira. “de aliis bonis meis dimito operi Sancti Bernardi, dicte ville duos-solidos”. (Aam. Prot. de Bernat Lorenç 2040).
• 4 de septembre – “In Ravallo de Barralbeg, ville Algezire”.
  Testament de Bernat Çabater, habitador d’Albalat del noble Pere Maça de Liçana, difunt. Llegats a l’Església de Sant Pere d’Albalat i a Santa Maria de Cullera, amb altres més.
  “ltem, dimito operi ecclesie Sancti Bernardi Algezire, XII denarios”. (Aam. Prot. de Bernat Lorenç 2040).

En Algemesí. Testament de Guillemona, dona del difunt Joan de Corbera, veí d’Algemesi. Llegats a Sant Jaume d’Algemesí, a Santa Maria de Carlet, a Santa Maria, Santa Catalina, Santa Bàrbara i Sant Agustí d’Alzira, Sant Antoni de Fortaleny, Santa Maria del Castell de Cullera, a Sant Miquel de Corbera i al Monestir de Sant Agustí de València. “ltem, operi ecclesiarum Sancti Bernardi… duos solidos”. (Aam. Prot. de Bernat Lorenç 2040)

¿A Alzira? Testament de Na Gentil, dona de N’Eximen. Vol ser enterrada en certa capella de Santa María d’Alzira el nom de la qual no ha pogut ser llegit per trobar-se desbaratat el text original.
“ltem lexam a Santa María de Carlet et Sant Bernat d’Algezira et Sancta María de la Seu a cada uno dos sous”. (Var. Prot. Leg. 453, nº 2558).

3 de setembre a Sueca.Testament d’Arnau Mir, veí de Sueca.
Llegats a Sant Pere de Sueca, a Santa Maria del Castell de Cullera, a l’Església de Sant Miquel del Castell de Corbera, a l’Església de Monserrat, a la del Puig i a la Seu de València. “Operi ecciesie beati Bernardi Algezire… quinque solidos” (Var. Notales de Vicente Queralt, nº 242).

• El 27 de març ¿a Carlet? Testament de Nadal Alcover, llaurador, veí de Carlet, entre diversos llegats: “ltem a Sant Bernat de Algezira, XII diners”. (Var. Prot. Legado 34, numeració provisional).
• El 8 d’abril ¿a Carlet? En Domingo de Ervas, veïna de Carlet, deixa diversos llegats per a l’Església de Carlet, on vol ser enterrada. “Item, vull e man que per los dits marmessors meus sien donades per amor a Deu a Sant Bernat de Algezira, XII diners. (Var. Protoc. nº 34 anònim).

• Anthonius Perez, ¿pictor?, civis Valentie. Scienter promitto “vobis, venerabilis Bernardo de Copons, presbitero, licentiatus in decretis, rectori eclesie de Torrent, diocesis de Valentia, et beneficiato en Sede Valentie, in Capella Beati Gregorij, presenti et acceptandi, quos quam potius potero depingam et depingere volo et tenear ellius retrotabullum, quod jam de fusta est in dicta capella, de istoriis beatorum Gregorii et BERNARDI DE ALGEZIRA cum eis istorijs quibus vos et ego iam concordavimus, sic bene et decenter de auro et coloribus et alliis necessariis quomodo consimilis intersit ad notitiam depictorum por quoquidem retrotabulo depingendo cum auro et coloribus meis… etc. teneanimi michi solvere Quadragint quinque florenos auri Aragonum justi pensi, hoc modo. scilizet, nunch viginti florenos quos michi dedistis numerando in presentia notarii et testium suscriptorum, et residuos viginti quinque florenos michi solvere teneamini suscriptorum, et residuos viginti quinque florenos michi solvere teneamini cum perfectum fuerit retrotabulum predictum. Et pro promissis complendis, etc. promito vobis dictos viginti quinque florenos solvere perfecto dicto retrotabulo prout decet et ad hoc conpelli possim etc. (Vap. Protoc. de Gerardo de Ponte nº 1858).
• El 12 de desembre, la Catedral de València adquireix per 45 florins al pintor Antoni Peris o Pérez una taula del martiri dels sants Bernat, María i Gracia. Aquesta pintura de gran valor històric, es conserva actualment en el Museu d’aquesta Catedral.

El 28 de juliol a València. Testament de Bernardo Martí, llaurador, ciutadà de València.
Vol ser enterrat en Sant Agustí de València.
“ltem, volo el mando quod emanatur cericum de pondere quatuor librarum et quod detur et presentetur ecclesie Sancti Bernardi Ville Algezire”. (Var. Notales de Joan Eximeno, nº 166).

El 26 de novembre, amaguen les Relíquies dels Germans Màrtirs a conseqüència de la Guerra de les Germanies. Les oculten, sota secret, Nicolas Loquí, Joan Just, l’ancià, Onofre Trahucador i Miquel Balaguer.

A causa de la gran afluència de pelegrins al lloc del martiri, es decideix crear un convent per a poder atendre’ls espiritualment. El Convent de Sant Bernat Màrtir s’encomana a l’Ordre Trinitària. S’elegeix com a Ministre i Pare fundador al religiós Miquel Borrol.

Alzira ja resa ofici propi de Sant Bernat Màrtir. Aquest privilegi, sembla ser, era antic coneixent-se, en l’actualitat el text de l’oració.

El papa Gregori XIII concedeix que l’altar del Convent de Sant Bernat Màrtir d’Alzira siga Privilegiat Perpetu.

• El 25 de maig s’inicien les investigacions i excavacions per a trobar els cossos.
• El 23 de juliol troben les relíquies dels Màrtirs Bernat, Maria i Gràcia, ocultes des de l’any 1521.- Davant d’aquest esdeveniment, les festes que se celebraven el 20 d’agost, data del martiri, es traslladen al 23 de juliol.
• El 28 de juliol, l’Arquebisbe de València, Don Joan de Ribera, ordena la investigació referent a l’autenticitat de les relíquies trobades, així com dels miracles atribuïts als Màrtirs.
• El 5 d’agost el Visitador General de l’Arquebisbe Joan de Ribera, Mestre Cristóval Colom convoca a Alzira a religiosos del Convent, Jurats de la Vila i … per esbrinar la veritat sobre si els cossos trobats el 23 de juliol són de Sant Bernat Màrtir i les seves germanes Maria i Gràcia, igual que comprovar la veracitat dels miracles que s’atribueixen als tres Màrtirs.

S’edita l’obra «Libro de la vida, martyrio, y algunos milagros de S.Bernardo martyr, natural del territorio de la Villa de Alzira» de Fra Honorato Gilbau. És la primera obra que es coneix dedicada exclusivament a Sant Bernat i les seues germanes.

• El 22 de gener, l’Arquebisbe de València, Don Joan de Ribera, decreta i declara suficientment provada l’autenticitat de les relíquies i els miracles dels Màrtirs i remet l’informe a la Seu Apostòlica.
• La Vila d’Alzira entrega una “canilla del braç dret” de Sant Bernat Màrtir al Real Col·legi del Corpus Christi de València (Escriptura pública davant el notari Francisco Juan Tolosa). Aquesta relíquia encara es conserva.

• El 2 de setembre, a Alzira, mediant el Rei Felip III, s’entreguen Relíquies al Monestir de Poblet, sent Abad Simó Trilla. Per aquest motiu el Monestir de Poblet celebra la festa litúrgica en honor del seu monjo Bernat i les seues germanes María i Gracia en aquesta data, costum que es manté.
• El 18 de novembre, Don Joan de Ribera, Arquebisbe de València, prohibeix que es traguen les relíquies dels Màrtirs sota pena d’excomunió, amb la finalitat d’evitar abusos i robatoris d’ossos.

• El 22 de juliol es col·loquen les relíquies de Sant Bernat a l’interior d’una imatge de bronze i es precinten per l’Arquebisbe Don Joan de Ribera. Es tracta així d’evitar la progressiva desaparició de les relíquies. Realment aquesta mesura ha funcionat fins als nostres dies. Aquesta imatge es venera actualment en el Camaril Reliquiari de l’Església Parroquial de Santa Caterina d’Alzira.
• El 23 de juliol, presideix, per primera vegada, la Imatge Reliquiari una processó.

El 24 de gener, es traslladen les Relíquies des de Santa Caterina al Convent. L’Arquebisbe, Joan de Ribera, predica un novenari en honor dels Màrtirs i ordena que les Insignes Relíquies, quan isquen en processó ho facen sota Pali, fent donació del mateix i que es conserva en el Museu Municipal d’Alzira.

Fra Angel Manrique predica a Burgos un sermó en honor de Sant Bernat Màrtir, que actualment es conserva.

El 6 de juny, el Papa Urbà VIII concedeix Indulgència Plenària als quals visiten la Capella de Sant Bernat Màrtir en el dia de la seua festa.

Es publica l’obra «Patrón de Alzira el Glorioso Mártir San Bernardo», cant èpic d’Alonso de Castillo Solorzano, editat a Saragossa.

El 19 de juliol, el Consell General dels Jurats d’Alzira, tenint en compte el Motu Proprio del Papa Urbà VIII referent a les festes de precepte, declara PATRÓ a Sant Bernart Màrtir, oficialitzant un patronatge reconegut des d’antic en la nostra Vila.

Les Relíquies de Santa María i Santa Gràcia es col·loquen en dues imatges de bronze i es precinten a fi d’evitar robatoris d’ossos. Aquestes imatges serien destruïdes en 1936 durant la persecució religiosa deslligada per l’esquerra contra l’església. Uns treballadors de la fosa on van ser portades les imatges salvarien les relíquies.

CLÀUSULA DE PERE RUBIO
“… y en lo Convent de Sen Bernat altres 100 mises…”, a més demana assistisquen al seu enterrament “sis frares de Aigues Vives i sis de Sent Agustí y sis de Senta Bárbera y sis de Sent Bernat de Alzira.” (Arch. Histor. Parròquia de l’Asunción – Carcaixent).

A Carlet, bressol dels Màrtirs, s’erigeix una ermita en el seu honor on se suposa que estava el palau on van nàixer els Sants Patrons. És costejada per Sr. Jorge de Castellvi, comte de Carlet i senyor de la Casa Reial de Pintarrafes.
Va ser beneïda el 20 d’agost de 1666.

En el Monestir de la Murta, entre altres i en aquest any, entra una pintura de Sant Bernat d’Alzira del pintor Ribera, portada d’Itàlia per mossen Nicolás Truxá. La pintura és de mig cos. Aquest quadre, sembla ser, és el que es conservava en Santa Caterina d’Alzira amb tanta estima. (Var. Llibres de fets propis d’aquest Monestir de la Murta foli 13 tornat Ms.).

El 30 de novembre, després de noranta dies de pluja ininterrompuda i l’eixida del llit del riu Xúquer, els alzirenys trauen en processó la Imatge de Sant Bernat amb aigua fins al coll, en arribar aquesta a la plaça, compten les cròniques que va cessar la pluja.

A la Santa Església Catedral de València i en el Cor es posen relleus de marbre dels Màrtirs Bernat, Maria i Gràcia. Es conserva en l’actualitat.

• 2 de juny de 1688 – El Papa Innocenci XI aprova i confirma la Confraria erigida sota l’advocació de Sant Bernat Màrtir i ratifica la indulgència plenària als quals visitaren la Capella en el dia de la festa.
• 29 de juny de 1688 – En ser insuficient davant els nombrosos pelegrins que acudeixen, s’acorda ampliar la Capella del convent de Sant Bernat Màrtir d’Alzira.

El 6 de novembre de 1693 el Papa Innocenci XII ratifica la concessió al Convent de Sant Bernat Màrtir d’ALTAR PRIVILEGIAT PERPETU. La ratificació es deu al fet que les Imatges es van canviar de capella en el mateix convent.

El 23 de juliol de 1699 predica la Festa Major d’Alzira en honor del seu Patró Sant Bernat, l’il·lustre alzireny i historiador dels Màrtirs Don Jaume Cervera. Es conserva el sermó.

El Capítol General de l’Orde Cistercenc trasllada la festa en honor dels tres Màrtirs al 2 de setembre.

L’1 de juliol de 1702 el Papa Clement XI concedeix a l’Orde Cistercenc, Missa i Ofici Propi dels Sants Bernat, Maria i Gracia, nominant-ho Patró de la Vila d’Alzira en preciós relat en el qual es ressenya la vida, conversió, martiri i troballa de les relíquies pel Rei Jaume I, així com el seu miracles.

El 22 de gener de 1707, l’Arquebisbat de València concedeix l’oportuna llicència, perquè s’imprimisca el llibre «Las Tres Púrpuras de Alzira, Bernardo, María y Gracia», obra del Canonge i «Dotor Jayme Servera ». Aquesta obra és una de les més documentades i de major rigor històric que s’han escrit.

CLÀUSULA DE ANDREU PEREZ D’ALZIRA.
“Item vull esser soterrat quant nostre Senyor Deu serà servit appellar la mia Anima a la sua Santa Gloria en lo Convent de Sent Bernat Mártir orde de la Sanctissima Trinitat, construhit en la horta y terme de dita y present Vila, en lo vas que tinch propi en la Capella privilegiada de el Sant que esta al costat de el Altar Machor de la Esglesia de dit Convent, ahon se guarden y veneren los cosos y Reliquies de dit Gloriós Sant, y de ses germanes Senta Gracia y Senta María y que lo meu enterro sia fet ab assistencia de tot lo reverent Clero de Senta Catalina Mártir de la referida Vila, y Confraries de Sent Llorens, de Nostra Sényora de el Carme, y de Nostra Senyora de el Rosser, y ab assistencia de tots els Religiosos de dit Convent de Sent Bernat, y ab musica…
ltem per quant lo dit Convent de Sent Bernat, y religiosos de aquell, me feren la gracia y mercé de establirme la Capella y Sepultura ahon se guarden y veneren los cosos y reliquies de el Gloriós Pare Sent Bernat Mártir, y de ses germanes Senta Gracia y Senta María, y en la sepultura de dita Capella, com he dispost a de quedar lo meu cos soterrat, done deixe y llegue al dit Convent de Sent Bernat Martir de la referida Vila, orde de la Sanctissima Trinitat un censal de propietat de tresentes seixanta lliures, y annual pencio de trescents seixanta sous que correspon Miquel March llaurador de la pressent Vila carregat per aquella mon favor, segons Acte de Carregament rebut per lo notari infrascrit, en huyt de Juliol de lany MDC noranta quatre. ltem done deixe y llegue al mateix Convent de Sent Bernat Mártir de la referida Vila cent quaranta lliures, que sels ha de correspondre a dit Convent y religiosos a censal, segons inferius ho declararé, que son cinchcentes lliures en propietat, ab vintycinch iliures de renta annual de les quals es ma voluntad es celebren en la Capella de els dits Gloriosos Sants, tots los anys perpetuament per la meha Anima y de els meus cent misses rezades a raho de quatre sous de Caritat cascuna missa, en lo discurs de cascum any, y en aquells dies que els pareixerá ais religiosos de dit Convent” (Arxiu històric de la Parròquia de l’Assumpció – Carcaixent).

CLÀUSULA DE MARIA TALENS DONA DE JAUME ALBELDA FILL DE JOAN.
“Al Convento de San Bernardo Mártir de dicha Villa de Alzira otras dies libras para misas por dicha su alma de a tres sueldos de limosna por cada una selebradoras en el Altar del mismo San Bernardo.”

Sobre esbós, que es conserva en l’Arxiu Municipal d’Alzira, s’erigeixen els Casalicis en honor dels Sants Patrons de la Vila, construïts sobre el pont de Sant Agustí, passant a denominar-se «Pont de Sant Bernat» en concloure l’obra en 1717.

Es col·loquen casalicis en el pont de la Trinitat de València en honor dels tres Màrtirs, sent costejats per Jaume Cervera. Lamentablement serien destruïts en 1808 durant les guerres napoleòniques. Així, el que hui dia és el pont més antic de la ciutat de València, no té uns casalicis com els que hi ha a Alzira. Encara que en aquest cas el que si es va derrocar va ser el pont.Llegir més

El 20 de juny de 1724 l’Ajuntament d’Alzira insta al Capítul de la Catedral de València sol·licite al Papa s’estenga el rés de la Missa i Ofici Propi de Sant Bernardo per tots els regnes d’Espanya.Llegir més

El 17 de septiembre de 1725, el Papa Benedicto XIII hace extensivo el rezo de la Misa y Oficio Propio de San Bernardo y sus hermanas al Reyno y Archidiócesis de Valencia. La concesión pontificia causa satisfacción en toda la Diócesis de Valencia.Llegir més

CLÀUSULA DE FRANCISCO RUBIO DE FRANCISCO
«Otrosi: Mando por una vez al Convento de San Bernardo Mártir de la Villa de Alzira, diez libras moneda de este Reyno, para que los religiosos de dicho Convento celebren Misas Rezadas por mi alma con la limosna acostumbrada».
(Arxiu històric de la Parròquia de l’Assumpció – Carcaixent).

El 2 de setembre de 1733 l’Abat de Poblet, Baltasar Sayol, obté de l’Abat General de l’Orde Cistercenc, Andoqui Pernot, celebrar, per primera vegada, la festa dels tres Màrtirs amb Octava Solemne i, segons el costum de l’època, amb oficis i llargs sermons panegírics.

• L’Abat de Poblet, Baltasar Sayol, va manar construir en honor dels tres Màrtirs un obelisc, compost d’una base sobre la qual existien tres imatges de pedra blanca i una làpida commemorativa escrita en llengua llatina. Va ser destruït en 1835 a conseqüència de la desamortització, trobant-se la imatge d’una de les germanes en 1948 i la làpida (85 cm. altura per 100 cm. amplària) l’any 1989. Es conserva al Monestir de Poblet.
• CLÀUSULA DE MARTIN BOSCA
  “Otrosi: Mando, y es mi voluntad, que quando Dios nuestro Señor fuere servido de llevarme de estta presente vida, mi cuerpo sea sepultado en la Iglesia Parroquial de la presente Villa, en la sepultura que está á la entrada del coro de dicha Iglesia, que es propia de mi linage, y familia á donde esttán enterrados mis Padres, vestido con el Habito de la Religión calzada de la Santissima Trinidad del Convento de Religiosos de San Bernardo Mártir de la Villa de Alzira; dando por ello la limosna acostumbrada”…
  Nota: Don Martín Boscá va ser un carcaixentí benemèrit, germà dels Beneficiats de la Parròquia i Canonges de la Catedral de València, D.Francisco i D.Juan, que va llegar la seua herència -calculada pels seus marmessors en 30.000 lliures- per al sosteniment del Sant Hospital. (Arxiu històric de la Parròquia de l’Assumpció – Carcaixent).

Gener de 1738. El Rei Felip i faculta a la Vila d’Alzira per a celebrar la seua fira des del 23 de juliol, festa del seu Patró Sant Bernardo Màrtir, fins al 23 d’agost.

El 29 de març de 1743 “Soterraren en lo convent de Sant Francesch de Asis, en la Sepultura que te la familia del Felizes, en la Capella del Glorios Sant Bernart Martir, el cadáver de Doña María Flora Tuçen Muller Ilegítima de Don Luis Felizes, ab asistencia de 26 preberes, 5 capes, Creu, Acolits i organiste, que son 34 porcios a 3 sous. Nomena Albacea a Don Luis Felizes son marit. Testa de 50 lliures ab testament rebut per Thomas Matheu, notari en 31 de Dehembre de 1742 paguen Don Jesualdo Felizes, 12 lliures i lo demes Don Luis, el marit. Carrer (sin) de la Nau.”.

(Vase. Racional de 1743, folio 244 vlt.).

9 de juliol de 1750 – Per Llicència Real s’autoritza el trasllat de les Imatges Reliquiaris i Comunitat de Trinitaris al nou convent de Sant Bernat Màrtir.

14 al 20 de juliol de 1756. Davant la plaga de llangosta se celebren rogatives davant les Imatges dels Patrons d’Alzira.

Un terratrémol danya, en gran manera, les estructures del convent, havent-lo d’abandonar els seus habitants.

17 de setembre. Es reuneixen els membres dels oficis de tintorers i cordoners per a constituir-se en gremi. Les ordenances redactades assenyalen als sants Bernat, Maria i Gràcia com a patrons del gremi. Llegir més

Durant la Guerra de la Independència es produeix el setge de les tropes napoleòniques a València. Els casalicis en honor a Sant Bernat al pont de la Trinitat són pràcticament destruïts durant el setge. En 1823 es retirarien les restes que quedaven.

Al juliol, trasllat de les Relíquies dels Màrtirs des del convent antic al nou convent intramurs de la Vila.

El 21 de novembre, el Cardenal Arquebisbe de València, Mariano Barri i Fernández autentifica la relíquia de Sant Bernat Màrtir i autoritza el seu culte.

A conseqüència d’una epidèmia de còlera la imatge de Sant Bernart que estava al covent de trinitaris i la imatge de la Verge del Lluch que estava en l’ermita de San Salvador es traslladen a la església de Santa Caterina a l’interior de la vila per a sentir la seua protecció més pròxima davant la desgràcia que s’abatia sobre la ciutat. Se suposa que van romandre allí mig any. Llegir més

• Carlet i Alzira celebren el VII aniversari del naixement de Sant Bernat.
• Sant Bernardo Màrtir i la Verge del Lluch ixen en processó amb motiu de rogacions i en acció de gràcies passada l’epidèmia de còlera.

Lamentablement es desconeix la data, en què les Imatges Reliquiaris van ser traslladades a l’Església Parroquial de Santa Caterina d’Alzira.

D. Joaquín Peris Vergara, sacerdot, adquireix en nom de l’Ajuntament d’Alzira, un Guió amb la Imatge de Sant Bernat per a les processons.

• El Rei Carles III autoritza es puga continuar demanant almoina per al manteniment del culte al convent de Sant Bernat Màrtir.
• Sacerdots de Carlet publiquen “Novenario, Vida y Milagros”.
• Del 9 al 10 d’octubre de 1868, solemnes festes de gràcia en honor dels Sants Bernat, Maria i Gracia, la nostra Senyora del Lluch i el Santíssim Crist de la Mare de Déu.

D. Joaquín Rodríguez, sacerdot beneficiat de la Parròquia de Santa Caterina d’Alzira, construeix al seu càrrec un altar als Màrtirs sota la nova cúpula.

• El 23 de juliol de 1880, Alzira i Carlet celebren solemnement el VII centenari del Martiri dels Sants Bernat, Maria i Gràcia. A Alzira, amb motiu de l’efemèride, és baixada processionalment la Imatge de la Mare de Déu del Lluch.
• El 20 d’agost de 1880, es publica «Historia de los Ilustres Mártires de Alcira, Bernardo, María y Gracia», obra del mestre d’ensenyament i cronista d’Alzira D.Jaume Goig Company.
  El mateix autor publica i es representa la peça sacrodramática “Martirio de los Patronos de Alzira Bernardo, María y Gracia”.

El 22 de juny de 1885, el Cardenal Arquebisbe de València, Antonio Monescillo Viso, autoritza el Novenario de los insignes Mártires, obra del Dr. Francisco Richart Guillar.

El 17 de desembre de 1891, l’Ajuntament d’Alzira acorda la celebració de festes en acció de gràcies als Patrons d’aquesta Ciutat, Santíssim Crist de la Mare de Déu, Sants Bernat, Maria i Gràcia i La nostra Senyora del Lluch pel satisfactori resultat obtingut (en les collites) en l’any actual.

En septembre 1904, “Fiestas en honor de los patronos, Nuestra Señora del Lluch, Santísimo Cristo de la Virgen María y Bernardo, María y Gracia” (Periódico La Verdad).

Es publica «Compendio de la vida de los esclarecidos Mártires SS. Bernardo, María y Gracia», por el Dr. D. Francisco Richart.

El 21 d’agost, durant la 1a Guerra Mundial i amb el front de 30 km., els representants de totes les famílies de la xicoteta parròquia de Santa Eulalia a Borso del Grappa (Treviso-Itàlia) signen uns vots pregant a Sant Bernat perquè les seues vides i les seues cases no patisquen mal. El vot va ser atés. Llegir més

El 2 d’abril, l’Ajuntament de Carlet acorda per unanimitat l’immediat enderrocament del «Portal de Sant Bernat», construït en 1723.

Al maig de 1923, les Imatges Reliquiaris assisteixen a València a la Coronació Canònica de la Mare de Déu dels Desemparats. SS. Majestats els Reis Alfons XIII i Donya Victoria Eugenia van sol·licitar parar la carrossa per la seua bellesa, ja que anava adornada totalment de taronges, llimes i arròs …

El “Diario de Valencia ” en l’edició del dimarts 15 de maig de 1923 en la seua pàgina 3 assenyalava: «Alcira llamó poderosamente la atención con las imágemes de sus Patronos Santos Bernardo, María y Gracia, que en preciosas andas eran llevadas en un camión, artísticamente adornado y acompañadas por más de 500 vecinos de la ciudad del Júcar».

Per a restaurar les Imatges es van traure les Relíquies, per primera vegada des de Sant Joan de Ribera.

• El 13 de gener de 1935, l’arquebisbe de València, Dr.D.Prudencio Melo i Alcalde va procedir a l’Obertura de les Festes del Centenari del naixement amb una Missa Solemne.
b
• Decorat en or de 22 quirats les tres imatges reliquiaris dels Sants Patrons, costejat per un devot dels Sants Màrtirs.
• El 23 de juliol de 1935, solemnes festes a Carlet i Alzira en el VIII centenari del naixement de Sant Bernat.

• El 12 de maig de 1936, són assaltades i incendiades les esglésies d’Alzira així com locals civils. Aqueixa nit són tretes entre les restes fumejants de l’església de Santa Caterina les imatges-reliquiari de bronze. La imatge de Sant Bernat serà amagada al domicili de D.Ramón Flor i Donya Pepita Montalvá al carrer Santa Lucia. Les imatges de les germanes santes seran amagades a casa de D. Salvador Carreres Oliver al carrer Santa Teresa. Aquestes últimes serien, més tard, trobades pels milicians després d’un dels múltiples registres que realitzaven després d’esclatar la guerra civil. Acabaran destruïdes en una funció.
• El 15 de setembre de 1936, la Imatge Reliquiari de Sant Bernat és traslladada a la Ciutat d’Onda (Castelló-Espanya) al domicili de D.José María Llopico Gallén. Les Imatges de les germanes Santes Maria i Gràcia són destruïdes, encara que gran part de les Relíquies van poder ser salvades.

• Durant la guerra civil, la persecució religiosa en el bàndol republicà, va provocar la destrucció de l’Altar Major a Santa Caterina, la «Pileta del Martiri», una de les imatges dels Casalicis i les imatges reliquiari de les germanes Santes Maria i Gràcia.
• Entre 1936 i 1939, durant la Guerra Civil espanyola, el 23 de juliol de cada any, unes imatges xicotetes a l’interior d’un sac portat per Salvador Baeza Peris, van recórrer l’itinerari de la processó.
• De manera privada, un grup de persones celebra el novenari.

El 28 de maig de 1939, una vegada finalitzada la guerra, la Ciutat d’Onda retorna a Alzira la imatge de bronze amb les relíquies de Sant Bernat Màrtir. Alzira rep amb goig al seu Sant Patró. A causa del mal estat de les esglésies la imatge quedarà exposada a la casa de Pepita Montalvá i Ramón Flor. El 20 de juliol la imatge tornarà a l’Església de Santa Caterina a un altar provisional.

• Retornen els monjos cistercencs al Monestir de Poblet, que havien abandonat després de la desamortització de Mendizábal.
• El 13 de juliol, a l’església de Santa Caterina d’Alzira, són beneïdes les noves imatges de les germanes santes Maria i Gràcia per substituir les perdudes durant la guerra civil.
  Cisellades en bronze i policromades el cap i les mans, són obra dels escultors Enrique Casterá Masià i José Muñoz.
• El 20 d’octubre, en agraïment per haver amagat i protegit la imatge-reliquiari de Sant Bernat durant la guerra civil, el poble d’Alzira dóna a Onda relíquies del sant que es conserven a l’església de l’Assumpció.

Al juliol de 1943, es representa per primera vegada a Alzira l’obra «Cortesano, Monje y Mártir».

El 23 de juliol es col·loca en el casalici d’Alzira la imatge de pedra d’una de les germanes que havia desaparegut en 1936. Es creia que milicians l’havien tirada al riu Xúquer (igual que les altres) però no es va trobar. El més probable és que s’estavellara contra les llambordes del pont i quedara destruïda. La nova estàtua és obra de Casterá Masiá.

• El 6 d’octubre, l’Arquebisbe de València monsenyor Marcelino Olaechea Loizaga beneeix la nova església de «San Bernardo Mártir» a Poble Nou – Valencia. L’única parròquia que es dedica en exclusiva al sant.
• A l’octubre, les Imatges Reliquiaris i la Mare de Déu del Lluch, presideixen l’obertura de la Missió General d’Alzira, predicada pels Pares Paules.

El 25 de juny s’inicia expedient per a l’estudi exhaustiu de les Relíquies recuperades de Santa María i Santa Gràcia.

• El 10 de febrer, l’arquebisbe de València, Marcelino Olaechea i Loizaga reerige l’Arxiconfraria dels Patrons d’Alzira.
• Es publica «La Vall d’Alcalá y sus egregias figuras Ahmet Ben Almançor. Çaida y Çoraida», obra de Andrés Monsó Nogués de Carlet.
• El 9 de juliol, la Penitenciària Apostòlica concedeix la gràcia d’Altar Perpetu a l’Ermita de Carlet.

• El Papa Pío XII pone como ejemplo de mujer de Valencia a Santas María y Gracia.
• El 23 de juliol es reconstrueix la «pileta del Martiri», destruïda durant la guerra civil.

• El 21 de novembre, l’arquebisbe de València, monsenyor Marcelino Olaechea Loizaga signa el decret pel qual s’erigeix ​​la nova parròquia «Santes Maria i Gràcia» a la també coneguda com a ermita del Fiscal al sud de la ciutat de València. L’única parròquia que es dedica en exclusiva a les germanes de Sant Bernat.
• S’estrena al Gran Teatro d’Alcira «Estandarte de Reconquista», obra de l’alzireny Jose Mengual Peris.

El 19 de juliol, Monsenyor Marcelino Olaechea Loizaga , Arquebisbe de València, després de procés canònic autentica les relíquies de les Germanes i autoritza el seu culte públic. Les imatges-reliquiari que contenien les seues restes havien sigut destruïdes durant la guerra civil, però els treballadors de la fosa van posar fora de perill les relíquies.

• El 29 de juny, el Monestir de Poblet, sent Abad Edmon Qarreta, rep una nova relíquia de Sant Bernat Màrtir de mans de D.Manuel Montagud Ricart, president de l’Arxiconfraria, ja que les existents havien desaparegut després de la desamortització.
• S’entronitzen a la Parròquia de Sant Martí de València les imatges dels Sants Patrons d’Alzira, Bernat, Maria i Gràcia i la Verge del Lluch, titulars de la Germandat de la Colonia Alzireña a València. Llegir més
• Es publica «Sang a la Ribera», obra d’Andrés Monsó Nogués, sacerdot de Carlet.

• Inici de les obres del Camaril Reliquiari a la Parròquia de Santa Caterina d’Alzira. Bell presbiteri de marbres, del qual és autor Elias Cuñat.
• 30 de juny de 1962. Obsequi dels alzirenys a la Comunitat de Poblet d’un preciós reliquiari daurat (de 25 cms. d’alçada) amb dos monjos amb cogulla a banda i banda de la relíquia.
• 28 d’octubre de 1962. En agraïment per haver amagat i protegit la imatge-reliquiari de Sant Bernat durant la guerra civil, el poble d’Alzira fa donació a Onda d’una còpia de la imatge reliquiari de Sant Bernat d’Alzira. Aquesta imatge es conserva a l’església de l’Assumpció d’Onda (Castelló-Espanya).

• El 22 de maig de 1966, les Imatges Reliquiaris assisteixen a la Coronació Canònica de la Mare de Déu del Lluch.
• Es representa al Gran Teatro d’Alzira l’obra de José Mengual Peris «Estandarte de Reconquista». Obra basada en la vida i martiri dels Sants Patrons alzirenys. Tot el recaptat es va destinar a l’Asil d’Ancians Desemparats.

• El 24 de maig, es beneeix a la Catedral de València l’altar que els alzirenys residents a la capital de la província dediquen als seus Sants Patrons, Sants Bernat, Maria i Gràcia i la Mare de Déu del Lluch.
• El 18 de juliol, es beneeixen les imatges pelegrines dels Màrtirs Bernat, Maria i Gràcia. L’artista Ramón Granell Pascual les va llaurar en fusta i escaiola. Es van fer per a evitar que les imatges reliquiari patiren algun mal en baixar-les del seu camarl i col·locar-les en la carrossa per a la processó que anualment es realitza. La imatge reliquiari de Sant Bernat data de 1609.

Al juliol es col·loquen al Camaril Reliquiari dels Sants Patrons a la parròquia de Santa Caterina d’Alzira dos llenços amb al·legories del baptisme de Sant Bernat i de les seues germanes. Obra de l’artista Vicente Sanz Castellanos.

• El 22 de febrer, l’Arquebisbe de València, Monsenyor Miquel Roca Cabanellas autoritza nous estatuts de l’Arxiconfraria.
• El 23 de juliol, solemnes festes en commemoració del VIII centenari del Martiri. Presideix Monsenyor Miquel Roca Cabanellas, Arquebisbe de València, la processó general amb les imatges Reliquiaris, així com la Concelebració Eucarística.
• El 24 de desembre, l’Arxiconfraria adquireix en propietat els terrenys del lloc del martirio, sent president D.Bernardo Mazo Martínez. Els terrenys, on estava situat l’antic convent, havien sigut expropiats al segle XIX.

• Al gener, es beneeix la primera pedra de la Capella del lloc del martiri per l’Il·lm. Sr.D.Rafael Sanus Abad, Vicari General de València.
• 19 de juliol de 1981. Benedicció de la Capella al lloc del Martiri per Monsenyor Miquel Roca Cabanellas, Arquebisbe de València.

• 19/07/1987 – Monsenyor Miquel Roca Cabanellas eleva pregàries a la Santa Seu sol·licitant la ratificació del patronatge dels Màrtirs Bernat, Maria i Gràcia davant la pèrdua de la documentació ocorreguda en la guerra civil espanyola.
• 20/08/1987 – La Sagrada Congregació per al Culte Diví confirma i ratifica el patronatge dels Màrtirs Bernat, Maria i Gràcia com a Patrons Principals de la Ciutat d’Alzira. Llegir més

• 02/06/1988 – L’Arxiconfraria de Sant Bernat Màrtir compleix el III centenari de la seua erecció canònica.
• 06/10/1988 – L’Penitenciària Apostòlica concedeix Any Jubilar Bernardí als quals visitaren el Camaril Reliquiari a la Parròquia de Santa Caterina d’Alzira i el lloc del martiri.
• 30/10/1988 – L’Arquebisbe de València, Monsenyor Miquel Roca Cabanellas autentica les relíquies de Sant Bernat Màrtir, els precintes es van destruir a causa de la catastròfica riuada del 20 d’octubre de 1982, alhora que Solemnement obertura l’Any Jubilar Bernardí.
• 29/11/1988 – El Pontifici Consell per als laics ratifica i confirma la “Arxiconfraria dels Sants Patrons Bernat, Maria i Gràcia”.

• 22/01/1989 – Monsenyor Miguel Roca Cabanellas publica una Exhortació Pastoral en el cinquantenari de la restitució al culte públic de les Imatges dels Màrtirs.
• 14/05/1989 – L’Església a Alzira pelegrina al Camaril Reliquiari per a lucrar les indulgències del Jubileu Bernardí.
• 21/05/1989 – Les imatges dels Sants Patrons visiten el santuari de La nostra Sra. del Lluch en la tradicional ofrena de flors a la Moreneta.
• 04/06/1989 – Les imatges dels Sants Patrons acompanyen a la Verge de la Murta a la seua tradicional romeria a l’antic Monestir i “VaIl dels Miralles”.
• 14 al 22 de juliol – Solemne novenari preparatori per a la Clausura de l’Any Jubilar Bernardí. S’extrauen, amb les normes canòniques vigents, les relíquies de les imatges per a la veneració del poble fidel.
• 16/07/1989 – Monsenyor Miquel Roca, Arquebisbe de València, autoritza nous Estatuts de la “Pontifícia Arxiconfraria dels Sants Patrons Bernat, Maria i Gràcia d’Alzira” per a la seua adaptació a la normativa del Sínode Diocesà de València (1987).
• 23/07/1989 – El Nunci Apostòlic a Espanya, Monsenyor Mario Tagliaferri, clausura solemnement l’Any Jubilar Bernardí; presideix la Concelebració Eucarística i la Processó general amb les Imatges Reliquiaris.
  El Papa, Joan Pau II, a l’acabar el Jubileu Bernardí, recorda la seua visita a Alzira, saluda el poble d’Alzira i per intercessió dels Màrtirs i Patrons Bernat, Maria i Gràcia demana que els cristians assumeixin responsabilitats evangèliques.

«Goig a Lloança de Sant Bernat d’Alzira». Publicació del Monestir de Poblet amb motiu del 50 aniversari del retorn de la comunitat cistercenca al Monestir.

Es publica «Tres monjos de Poblet» de l’cistercenc Benet Farré, on es dedica una part a Sant Bernat d’Alzira.

• Es publica «Un triple canto de Amor», obra sobre la vida dels Màrtirs Bernat, Maria i Gràcia, de la qual és autor D. Angel Fabra, fill de Carlet.
• Es restaura la Pileta del Martiri i s’ornamenta la Capella del lloc del Martiri.

Alzira solemnitza el 350 aniversari des que el Consell General dels Jurats proclamara a Sant Bernat Màrtir com a Patró de la Vila.

Es publica l’obra «Sant Bernat Mártir. Fuentes literarias e iconográficas» de Bernat Montagud Piera.

El 19 de juny de 1999 l’comtessa de Carlet Paloma Barris i Armet de Castellví dona l’ermita de Sant Bernat a Carleti les terres que l’envolten a la Confraria dels Sants Patrons Bernat, Maria i Gràcia de Carlet.

Es publica l’obra «Historia de los Santos Bernardo, María y Gracia» de Antonio Momparler Rosado. Un gran llibre pel seu volum i pel seu contingut. Reuneix gran part del conegut sobre Sant Bernat fins a aqueix moment.

28 de juliol. L’Ajuntament de Carlet, en sessió plenària extraordinària, a petició de la Confraria dels Sants Patrons Bernat, María i Gràcia, aprova concedir la distinció de «Alcalde Perpetu de Carlet» a Sant Bernat.

L’11 de març de 2012, té lloc la primera edició de la marxa a peu per la Ruta Bernardina de Carlet a Alzira.L’esperit inicial i impulsor de la Ruta és traçar un camí per unir l’Ermita de Sant Bernat a Carlet, lloc d’origen de la família de Sant Bernat, amb Alzira, on va ser martiritzat al costat de les seues germanes. Llegir més

El dia 23 de juliol l’Arquebisbe de València, el cardenal Antonio Cañizares, presideix a la parròquia de Santa Caterina d’Alzira una eucaristia en honor als sants patrons.
Després de la celebració de l’eucaristia, i com és habitual, se celebra una processó solemne amb les imatges dels tres germans màrtirs pels principals carrers de la localitat.

El dia 2 de setembre un grup de fidels viatja fins al monestir de Poblet per donar una imatge de bronze de Sant Bernat realitzada per l’artista Jaume Espí. La imatge va ser sufragada pels ajuntaments d’Alzira i Carlet i per les confraries de les dues ciutats. El Pare Abat Octavi Vilà va ser qui va presidir l’Eucaristia i posteriorment va realitzar la benedicció i entronització de la imatge de Sant Bernat Màrtir en l’altar preparat a l’afecte. Llegir més