Pont de Sant Bernat sobre el riu Xúquer
En 2017, els Casalicis dels Sants Patrons Bernat, Maria i Gràcia van complir tres segles d’atzarosa vida. Lamentablement, un monument que durant dos segles i mig va presidir des del pont la vida quotidiana dels alzirenys, va passar sense pena ni glòria tan important aniversari malgrat estar ara enclavats en una de les emblemàtiques avingudes de la ciutat d’Alzira.
Els Casalicis es van acabar de construir en 1717 i van ser costejats per Jaume Cervera i Nicolas Bás com a mostra de la seua devoció pels Sants Patrons. Es van erigir sobre els tallamars del ja existent pont de Sant Agustín. Encara que formalment mai se li va canviar el nom al pont, és evident que en estar coronat pels casalicis en honor a Sant Bernat i les seues germanes prompte va començar a ser conegut com a Pont de Sant Bernat.
Pont de Sant Bernat sobre el riu Xúquer
Els casalicis van ser dissenyats per Leonardo Julio Capuz(1660-1731) però qui va dur a terme l’obra va ser el seu deixeble Francisco Vergara «el Vell» (1681-1753). Les escultures de Sant Bernat i les seues germanes tenen uns 185 cm d’alt. La imatge d’una de les germanes va ser destruïda el 1936. Després de la guerra civil es va col·locar una nova modelada per Antonio Ballester Vilaseca el 1943 i esculpida al taller d’Elies Cuñat en 1944[1].
El pont, que ja va haver de patir la voladura del seu arc principal en retirar-se les tropes napoleòniques a principis del segle XIX, no va sobreviure a la piqueta del desenvolupament urbanístic del segle XX. No obstant això si ho van fer els casalicis. Encara així no ho han tingut gens fàcil en els últims cent anys. Sobretot durant la guerra civil. Ja durant la segona república es va exacerbar el sentiment anti-religiós de l’esquerra que aconseguiria el seu zenit en la guerra civil que a Alzira va tindre greus conseqüències humanes i culturals. Els milicians es van acarnissar amb les imatges de Sant Bernat i les Germanetes derrocant-les dels casalicis. Tres dècades després seria el pont el que patiria l’acció destructiva de l’home al·legant motius higienicosanitaris per a soterrar el braç mort del riu Xúquer i així fer-lo desaparéixer definitivament.
Sobre les peripècies patides en aquestes dècades creiem interessant l’escrit que va deixar D.Ricardo Fluixà Gómez que va ser director de l’Acadèmia Municipal de Dibuix.
NOTES PER A LA HISTÒRIA DEL PONT DE SANT BERNAT PER RICARDO FLUIXÁ GÓMEZ
A principis del segle XX, començava a Alzira, la conveniència o no, del farciment del vell llit del riu Xúquer. Justificant natural que la nostra benvolguda ciutat fora una illa, Algetzira Xúquar, l’antiga Sucro.
Aquests detalls poden comprovar-se en els documents que es troben a l’Arxiu Municipal i en les publicacions de principis de segle, PATRIA CHICA, HERALDO DE ALZIRA, LIBERTAD, etc.
El 1966 la Corporació Municipal presidida per l’estimat amic D.José Pellicer Magraner, em va encarregar la direcció del desmuntatge i posterior muntatge dels Casilicis. De la numeració de carreus i pedres ornamentals, vaig encarregar al meu germà i al comú amic Balyet -tots dos pintors-.
Es va procedir a la demolició del nostre emblemàtic pont de Sant Bernat pel desmuntatge dels casilicis. Excuse dir el pesar de tots els alzirenys, el veure desaparèixer el més preuat tresor de la nostra Patria Chica. Jo com nascut en aquest poble dels meus pecats i amant de les coses pàtries, em va fer mal al mig de l’ànima. Quantes vegades el meu estimat oncle i mestre Don José María Parra, li havia dit a l’alcalde Pellicer:
– Això és un crim col·lectiu de molta generacions de alzirenys i a tu mai et perdonaran la pitjor tasca, que hagis donat la «puntilla» al nostre mil·lenari pont de Sant Bernat!
Casalici de Sant Bernat (any 2018)
Per fi, calia salvar el que bonament poguérem i vam començar la tasca. La reconstrucció no va ser fàcil, hi havia moltes pedres carreus, capitells, fust, entaulament, cornises … corcades pel temps -malaltia de la pedra-. Per reemplaçar aquestes peces, es van portar d’un descampat de Carcaixent, procedents d’alguna casona, blocs de pedra de la mateixa pedrera.
Per a constància i com anecdotari negre, declare com a testimoni que vaig ser, que durant els dies de la nostra guerra civil, ningú es va fixar en les nostres imatges dels nostres patrons, fins que un graciós amb mala llet -no escric noms per no figurar entre els vius-, els va posar a les tres porpres una gorra de milicià. Aquesta va ser l’espurna que va moure a la xusma kultural d’aquells dies, rematar la “feina”, derrocant les imatges i tirant-les al llit del riu.
Després de la contesa es van traure del llot solament la figura de Sant Bernat. La figura del sant de Carlet i màrtir d’Alzira es va extraure sense cap. Aquesta la va modelar i va recompondre l’escultor alzireny Enrique Casterá Masiá. El braç es va recuperar trencat i hui dia es troba encara lligat amb uns filferros. De l’casilici de les germanes Gracia i María es va recuperar les imatges de la Immaculada, Santa Maria, Santa Llúcia i Santa Bàrbara, aquestes últimes decapitades. Els caps de les mateixes van ser modelades i reposades per l’escultor valencià Antonio Ballester Vilaseca en el taller d’Elías Cuñat. La imatge de Santa Gràcia, malgrat aprofundir en el llit del riu, no va aparéixer.
Casalici de les Germanetes (any 2018)
Per a constància, les imatges de les Germanetes, van ser enderrocades del seu casilici aquella nit fatídica. La imatge de Santa Maria, com vam dir anteriorment, va caure al riu, però la de Santa Gracia va anar a destrossar-se sobre la calçada del pont, destruint-se totalment. Aqueixa mateixa nit -confidències d’un amic que va ser qui va portar les restes en un carro- van ser portades les destrossades pedres de la imatge juntament amb els enderrocs de l’enderrocament de l’església de Sant Agustí, per a omplir el “Camí Fons”, hui Avinguda Joanot Martorell.[2]
També el senyor Ballester va esculpir senceres les tres imatges que coronen el casilici de Sant Bernat. Sant Silvestre, Sant Gregori, i Sant Agustí, en ja esmentat taller d’Elías Cuñat. Per falta de temps, la quarta, és a dir, la que corona la cúspide del teulat del casilici de les Germanetes, una imatge de la Verge, sembla ser de la ¿Murta ?, treta d’un dibuix- testimoni del segle XVII, que consta en l’Arxiu Municipal, la va esculpir Leonardo Borrás. Aquesta imatge de la Mare de Déu pot ser que fos canviada posteriorment del projecte per l’altra, la de l’Àngel Custodi, segons una fotografia de finals del segle XIX. Això ho corrobora el recent restaurat quadre de Sant Silvestre, que presideix el saló de sessions de l’ajuntament, quatre dels patrons que va tenir Alzira, al costat de Sant Bernat, que no figura en el quadre.
El motiu pel qual obra en el meu poder les factures de les avantdites imatges -menys de la Santa Gràcia- que va ser que el llavors alcalde, va voler que figuraren totes en una mateixa factura.
Aquestes vivències i dades, són els que humilment pot aportar aquest amant de Sant Bernat.
Alzira, març-abril 1993
Text de D.Ricardo Fluixá Gómez obtingut gràcies a D.Alfonso Rovira Marín
Els Casalicis en 2018
Seguint el pla de remodelació urbana (i tal com D.Ricardo Fluixà ens relata) en 1966 es van desmuntar els casalicis tornant-los a muntar un any després (amb el pont ja desaparegut) al centre de la nova avinguda creada sobre l’antic llit del riu, a tot just quatre o cinc metres de les seves tallamars originals. Aquesta nova avinguda es va anomenar dels Sants Patrons.
A causa d’una mala fonamentació realitzada en la seua nova ubicació, amb el pas dels anys tots dos casalicis van començar a inclinar-se amb perill evident d’ensulsiada. Finalment es va prendre la decisió d’actuar. En 2006 els casalicios van tornar a desmuntar-se una vegada més. Es va aprofitar l’ocasió per a reparar el mutilat braç de Sant Bernat que romania en el seu lloc gràcies a uns gruixuts filferros com ens recordava Ricardo Fluixá. També es van fer tastos per a descobrir els tallamars originals, ja que es tenia coneixement que en 1966 no van ser derruïts (només l’arc principal del pont ho va ser) i únicament havien sigut soterrats. Així el 14 de desembre de 2007 es va procedir a la inauguració de la remodelació i ubicació, 40 anys després, al seu lloc original sobre els tallamars del pont. Això fa que des de llavors els casalicis no estiguen en el centre de l’avinguda (com l’havien estat entre 1967 i 2006), sinó a l’un costat.
Avui dia estan en el mateix lloc en què es van construir fa tres segles. Després de dos segles i mig contemplant el pas diari de persones i carros als seus peus creuant el pont, ara, des de la seua històrica posició i el lloc convertit en una de les principals avingudes de la ciutat, Sant Bernat i les Germanetes segueixen l’esdevenir diari dels alzirenys oferint-los la seua protecció com en els seus inicis fa 300 anys.
- Notes:
- [1] – Pág.100 de «San Bernat Mártir. Fuentes Literarias e iconográficas» (1995) de Bernat Montagud.
- [2] – Alfonso Rovira, en el seu llibre “Crónicas de un pueblo, vol.VI ”(2012), relata que les restes de la imatge de Santa Gràcia van acabar com a fonamentació en el pròxim edifici de Correus i Telègrafs que en aquells dies estava en construcció.
Per a saber més consultar:
- El llibre «El puente de San Bernardo. Iconografía y tradición» de Bernat Montagud i Alfonso Rovira. 1984 y 1985
- El llibre «Los Casalicios del Puente de San Bernardo» de Antonio Momparler Rosado. 1998
- L’article «Leonardo Julio Capuz i Francisco Vergara “El Vell”, escultors de la imatgeria original dels Casalicis del Pont de Sant Bernat» de Bernat Montagud. 2007
- L’article «Les làpides dels casalicis» de Antonio Momparler Rosado. 2008
- L’article «La restauració dels casalicis de l’any 2007» de Agustí Ferrer Clari. 2008
- L’article «300 anys dels casalicis (1717-2017)» de Agustí Ferrer Clari. 2017