Recentment el Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida–MAOVA va rebre la donació d’un conjunt de peces etnològiques del metge Francisco Galiana Gisbert. Entre altres peces hi havia un taulell policromat corresponent al tema central d’un plafó ceràmic devocional en el qual apareixia representat Sant Bernat Màrtir.
El diumenge 29 d’abril s’ha celebrat, un any més, la popular Ruta Bernardina a peu, seguint el camí de fugida dels màrtirs patrons d’Alzira i de Carlet. Puntuals a la cita, a les 8.00 es van congregar a l’ermita de Sant Bernat de Carlet, bressol dels Patrons, més de 200 pelegrins per a iniciar l’etapa.
Els Casalicis dels Sants Patrons van ser construïts en 1717 sobre el llavors anomenat pont de Sant Agustí. Per tant, enguany compleixen 300 anys. Molt han patit els casalicis d’Alzira en aqueix temps.
El dissabte 28 de maig es va celebrar la IV edició de la Ruta Bernardina, una jornada que va tornar a ser el punt de trobada de nombrosos veïns de les poblacions de la Ribera. Ruta que té com a fil conductor la història dels Sants Bernat, Maria i Gràcia. En aquesta ocasió van ser prop de tres-cents pelegrins, alguns a cavall o en carruatge.
El Museu Municipal d’Alzira-MUMA, realitza una gran labor per conservar i recuperar el patrimoni local. Al llarg del temps ha anat reunint una interessant col·lecció de peces de temàtica bernardina de diferent índole.
Els ajuntaments d’Alzira i de Carlet, amb la col·laboració del Patronat de Turisme «València, Terra i Mar» de la Diputació de València, van organitzar el passat 11 de març de 2012, la primera marxa a peu per la «Ruta Bernardina», de Carlet a Alzira. Aquest camí que recorre la comarca de la Ribera està homologat per la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada com PRCV 421.
Alzira com el seu nom indica era una illa, hui una cosa impensable. La pèrdua de la seua insularitat per la desaparició del riu Xúquer al seu pas pel centre de la ciutat, i del Pont de Sant Bernat, que unia els dos marges, ha contribuït no solament a desfigurar el seu estat original, si no també a perdre una dels seus principals senyals d’identitat.
Va ser el rei Jaume I qui va perpetuar la memòria de Sant Bernat en promoure les investigacions que van dur a terme per a descobrir les restes del sant. Havien transcorregut 63 anys, i possiblement encara sobreviuria algun testimoni del fatídic fratricidi que degué commocionar a les poblacions riberenques.
En aquest article us convidem a fer un retrocés en el temps, per a seguir els últims passos dels benvolguts Sants per les nostres terres, i tractar de deduir quin va ser el camí que travessaren fugint de la persecució a la que varen ser sotmesos fins la fatal detenció i martiri.
Si contínues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de cookies. més informació
Els ajustos de cookies d'aquesta web estan configurats per a "permetre cookies" i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si continues utilitzant aquesta web sense canviar els teus ajustos de cookies o fas clic en "Acceptar" estaràs donant el teu consentiment a això.
