1804 i 1834. Dos anys en què es feu present la protecció sobre la vila d’Alzira dels nostres patrons amb motiu de les pandèmies
L’any 2020 passarà a la història com un any atípic en ser les circumstàncies que vam patir les que van marcar, entre altres coses, el calendari festiu. Les Falles, la Setmana Santa, les festes patronals, les dels barris i partides, etc. no es van poder celebrar amb normalitat com a conseqüència de la Covid-19.
Al fil de la pandèmia, que poc a poc anem superant, vaig a donar compte de dos notícies relacionades amb el còlera que van patir els nostres avantpassats i que tenen als nostres patrons com a referents.
L’any 1804 la vila d’Alzira va patir els efectes de l’anomenada “febra groga”, una malaltia que provingué d’Amèrica i que a Espanya el focus de difusió va ser la ciutat de Cadis. La febra va invadir tot el regne de València. Les causes per les quals eixa malaltia endèmica va aplegar a les terres valencianes van ser diverses i, entre altres, se citen el continu intercanvi de gent entre les viles i les ciutats i la masiva afluència de contrabandistes que fugien de la justícia i que especulaven en zones afectades per l’epidèmia.
Per sort la nostra vila a penes la va patir. Els alzirenys s’havien encomanat a la Mare de Déu i sembla que el fet va donar resultat. És per això que l’Ajuntament va autoritzar la baixada al poble des de l’ermita del Salvador de la imatge de la Mare de Déu del Lluch. La baixada tingué lloc el 14 d’octubre i la Moreneta va romandre a l’església de Santa Caterina. L’any següent, la Verge tornà a ser baixada a la vila, ara al mes de juliol, per a participar en les festes en honor dels sants Bernat, Maria i Gràcia, les relíquies dels quals es trobaven en l’església major i no en el seu convent amb motiu de les rogatives que s’havien celebrat “por el contagio que se padecía en muchos pueblos del reyno y fuera de él”. Les funcions en honor de la Mare de Déu i dels sants màrtirs se celebraren entre el 23 i el 25 de juliol.
A penes tres dècades després, l’any 1834, penetrà a Espanya a través de Portugal una gran epidèmia de còlera. La malaltia infecciosa procedia de l’Índia i es va patir a tota la península. A València va durar més de sis mesos, fins que el 6 de desembre es va declarar la seua fi.
Alzira va patir les conseqüències de l’assot del feroç contagi. Els metges donaren per conclòs definitivament el còlera morbo a la vila a primers de novembre. El Llibre d’Actes Municipals d’eixe any dona compte del fet.
En passar uns mesos, ja en 1835, l’Ajuntament acordà:
«En Alcira, a veinte de julio de mil ochocientos treinta y cinco, reunidos en la Sala Capitular, en Ayuntamiento Ordinario, los señores Governador Presidente y demás componentes, que abajo firman los que saben, dixeron: En el año anterior, cuando esta villa se hallaba atacada en la enfermedad del cólera, por cuya razón trasladaron desde el convento de San Bernardo a esta parroquia (Santa Catalina) a nuestro Padre San Bernardo, mártir, y a Nuestra Señora del Lluch, de su hermita de San Salvador, prometiendo que cesando dicha enfermedad se volverían a sus respectivas yglesias y se harían solemnes fiestas en acción de gracias, habiendo experimentado esta villa los ausilios de su protección y pareciendo justo obsequiar a dichos Patronos en cuanto sea posible, con lo cual están amantes todos los habitantes de esta villa, determinaron que los días veinte y tres, veinte y cuatro y veinte y cinco del próximo Julio se solemnicen haciendo solemnes fiestas en obsequio de dichos Patronos…»
Els alzirenys, agraïts als seus seculars protectors, els va dedicar solemnes cultes. Deixem constància de les dos notícies en la confiança que no es perden de la memòria del nostre poble.
Aureliano J. Lairón Pla – Cronista Oficial d’Alzira
2021