Primera pàgina del llibre

Primera pàgina del llibre

  • Títol: De buen moro buen cristiano
  • Autor: Felipe Godínez (1585-1659)
  • Idioma: Espanyol
  • Any: entre 1614 i 1648
  • Dimensions:
  • Pàgines: 32
  • Encuadernació:
  • ISBN: no té
  • Enllaç a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes per a

El Dr. Felipe Godínez(1585-1659) era, a més de dramaturg i orador, sacerdot cristià malgrat el seu origen jueu. Tal vegada, l’ésser un «cristià nou» influïra al fet que fora sotmés per la Inquisició a un procés que li condemnaria a un any de presó i sis anys de desterrament de Sevilla.

La filòloga i arabista María Soledad Carrasco Urgoiti ( 1922-2007), experta en la problemàtica en relacions entre cristians vells i neoconversos, ens va deixar un excel·lent estudi sobre aquesta comèdia. Reconeix que encara que actualment no siga viable per a la representació ni la lectura de pur plaer, mereix un modest lloc en el repertori manejat pels investigadors per les seues característiques.

Carrasco Urgoiti considera que l’obra la va escriure després de l’Acte de Fe a partir de 1624. El títol de l’obra és ben significatiu. En aquella època hi havia una dita molt semblant: «Nunca de buen moro buen cristiano». Aquest i altres refranys reflecteixen la desconfiança dels cristians vells cap als cristians nous i que el propi Godínez va patir en les seues carns. No es pot descartar la possibilitat que el refrany generara la seua natural variant contradictòria. Godínez, sens dubte, va utilitzar la figura d’un cristià nou com a Sant Bernat per a defensar als conversos de la societat de aquells dias. Intentava arribar a la consciència del seu públic l’error de menysprear als neocristians.

Igual que altres obres de Godínez aquesta degué gaudir de certa acceptació, ja que es va imprimir com a solta més d’una vegada. Probablement va ser una obra encarregada, tal vegada pel monestir de Poblet, amb motiu de la festivitat de l’Asunción. Una cosa típica del moment per a fomentar la fe popular en les festivitats religioses.

L’obra es pren moltes llibertats i no segueix fidedignament la història de Sant Bernat. Així doncs la primera vegada que Sant Bernat arriba al Monestir de Poblet és per a incendiar-lo. Zaida, no és la seua germana, és la seua amant i el seu martiri a ocorre en la rodalia de Poblet. Sembla que totes aquestes alteracions no va suposar que l’obra fora censurada per l’església.

Hui dia aquesta obra és impossible de trobar. Afortunadament està disponible a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Per tant, tothom la pot


Click to rate this post!
[Total: 0 Average: 0]

Deixar un Comentari

La teua adreça de correu electrònic no serà publicada. Els camps obligatoris estan marcats amb *

setze − 6 =

Si contínues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de cookies. més informació

Els ajustos de cookies d'aquesta web estan configurats per a "permetre cookies" i així oferir-te la millor experiència de navegació possible. Si continues utilitzant aquesta web sense canviar els teus ajustos de cookies o fas clic en "Acceptar" estaràs donant el teu consentiment a això.

Tancar