Leonardo Julio Capuz i Francisco Vergara “El Vell”, escultors de la imatgeria original dels Casalicis del Pont de Sant Bernat

A Lisardo Piera Rosario, alcalde comitent de la primera restauració dels casalicis en 1944.

 

Quan en 1984-85 vaig publicar al costat d’Alfonso Rovira «El puente de San Bernardo. Iconografía y tradición» [1], no podia sospitar que en 2007, aquests casalicis serien desmuntats i assentats de nou en el seu emplaçament originari.

Deu anys després, acompanyat en aquesta ocasió per José Carrillo «Niclas», va ser editat per la falla de la Plaça Major «Sant Bernat Mártir. Fuentes literarias e iconográficas »[2]. En tots dos treballs, basant-me en l’autoritat d’Elías Tormo [3] vaig difondre la identitat dels autors de la imatgeria situada als casalicis del pont: “Les va llaurar Francisco Vergara, el Vell, per models de Capuz”.

Des d’aqueixa data no s’ha aportat cap novetat respecte a aquesta autoria [4]. Atenent a la invitació de José Palacios Boquera, president de la Pontifícia Arxiconfraria dels Sants Patrons, em propose aprofundir en les fonts documentals que vaig utilitzar en aquells treballs amb l’objecte obtindre alguna notícia més dels autors de la imatgeria alzirenya.

Salvador Aldana Fernández, que al costat de Felipe Garin van impartir docència als qui cursàvem estudis artístics en la Universitat Literària de València, va publicar en 1970 la «Guía abreviada de Artistas Valencianos » [5]. En aquest documentat treball en referir-se a Francisco Vergara assenyala: “Escultor del siglo XVIII. Nació el 1 de marzo de 1681. Discípulo de Julio Leonardo Capuz, de Rodulfo y Aliprandi. Casó con Agustina Gimeno y tuvo dos hijos artistas, Ignacio y José. Falleció el 6 de agosto de 1753. Destaca entre sus obras realizadas en la ciudad de Valencia: Retablo mayor de la Iglesia de San Agustín, Capilla del Santo Sepulcro, Santo Domingo y Santa Catalina (Iglesia de San Bartolomé) Santo Domingo y Santa Catalina Capilla del Rosario, convento de Santo Domingo) y terminación de la fachada de la catedral de Valencia. En Alzira el Retablo mayor (¿Santa Catalina?) y Santos Bernardo, María y Gracia”.

En assenyalar el magisteri de Julio Leonardo Capuz ens aporta la possible identitat que completa el cognom Capuz, atribuïble a mitja dotzena d’escultors que treballen a València en les dates en què van ser erigides les escultures en el pont de Sant Bernat.

Aldana es refereix a Julio Leonardo Capuz Calvet, nascut a Ontinyent en 1660 i mort en 1731, fill del també escultor Julio Capuz, i assenyala que és “El más importante de los escultores barrocos de la primera mitad del siglo”.

Cap treball se li atribueix a Alzira, però si que es traça una nova pista en la referència bibliogràfica en esmentar-se els estudis de Marcos Antonio de Orellana i Antonio Igual Úbeda.

Orellana, autor del Segle XVIII, en la seua «Biografía Pictórica Valentina o Vida de los pintores, Arquitectos, Escultores y Grabadores valencianos» [6] ens aporta noves dades: “Leonardo Julio Capuz, hijo mayor de Julio Capuz, escultor, y de Esperanza Calvet, nació en la villa de Onteniente, en 10 de abril de 1660. Del mismo D. Leonardo son el San Bernardo y sus dos hermanas María y Gracia, que existen en el triunfo piramidal y triangular erigido sobre la barbacana del puente de la Trinidad de Valencia; hizo los modelos de las tres estatuas de los mismos Santos que están en el puente de Alcira, y las trabajó Dn. Francisco Vergara, padre de don Ignacio y de Don Joseph. Y el San Bernardo que está en el puente de la Villa de Carlet. Todas las cuales estatuas se colige y desprende sin violencia alguna que fueron labradas cuando por la Sagrada Congregación de Ritos en 1 de Julio de 1702 se declaro y autorizó el culto público que gozaban dichos mártires, sobre que escribió con su profunda erudición el libro Las tres púrpuras de Alcira: Bernardo, María y Gracia, el Canónigo magistral de esta Metropolitana D. Jayme Cervera”.

Orellana àmplia substancialment la informació anterior: assenyala a Leonardo Julio Capuz com a únic autor de les tres estàtues dels màrtirs d’Alzira en el pont de la Trinitat de València. Afig el modelatge de les tres escultures del pont de Sant Bernat d’Alzira (presumible modelatge en fang) que seran llaurades en pedra pel seu deixeble Francisco Vergara. I es cita l’autoria de Capuz en el Sant Bernat que coronava en portal del mateix nom a Carlet.

Antonio Igual Úbeda és un autor més recent. En 1953 va publicar «Leonardo Julio Capuz Escultor valenciano del siglo XVIII »[7]. En la seua documentada monografia, en referir-se als Sants Bernat, Maria i Gràcia, situats als Casalicis del Pont de la Trinitat, a València, i erigits en 1722, escriu:

«En 1722 fueron construidos por primera vez casalicios sobre el puente de la Trinidad (edificado a principios del siglo XV), generosamente costeados por el canónigo magistral de Valencia mosen Jaime Cervera; así se desprende de las dos inscripciones que entonces fueron colocadas en los casalicios, cuyo texto reproduce Teixidor.
El canónigo Cervera, hijo de Carlet, sentía por ello gran devoción hacia los santos Bernardo, María y Gracia, en cuyo loor escribió un libro; y llevado de su fervor determinó gastar una buena suma de dinero en los casalicios y sus imágenes. En cuanto al autor de éstas, sólo se conoce el testimonio de Fuster y Membrado: En el puente de la Trinidad, se puso a los principios de este siglo las imágenes de los invictos mártires San Bernardo, María y Gracia… Dicen ser las estatuas de mano de Leonardo Julio Capuz, grande escultor de esta ciudad de Valencia…
Las circunstancias de haber sido destruidos en 1823 ambos casalicios con las respectivas imágenes de San Bernardo y de las dos hermanas, impide enjuiciar su valor artístico. No obstante, según afirma el propio Orellana, los casalicios que el discípulo de Capuz, Francisco Vergara “El Viejo”, labró los mismos santos Bernardo, María y Gracia, en el puente de Alcira, donde aún se conservan y fueron directamente inspirados en estos del puente de la Trinidad de Valencia, y constituyen como una réplica suya que nos permite conocer sus principales rasgos.»

De quant hem llegit es dedueix que Julio Leonardo Capuz assumeix el paper de mestre i Francisco Vergara «El Vell» (s’usa aquest apel·latiu per a distingir-lo del seu fill Ignacio Vergara Gimeno) el de deixeble. També que va ser Capuz l’autor de les estàtues dels tres germans a València i la de Sant Bernat a Carlet, sent Vergara, qui prenent els models del pont de la Trinitat tallaria les imatges d’Alzira. Però atenent aquestes notícies es produeix una contradicció en la cronologia: els casalicios d’Alzira estan datats en 1717, els de València en 1722 i el portal de Carlet en 1723.

Per aquesta circumstància, el haver servit els casalicis d’Alzira de model als de València i per la d’haver sigut demolits els del pont de la Trinitat en 1823 i el Portal de Carlet en 1917, els edicles alzirenys cobren major rellevància.

¿Correspon també a aquests famosos escultors les imatges que coronaven els casalicis d’Alzira? A falta de localitzar el contracte subscrit per tots dos autors i els comitent Jaume Servera i Nicolás Bas, atenent al seu estil, pot deduir-se que van ser tallades per ells o tal vegada per membres del seu taller que mantenen.

Aprofitant la bastimentada instal·lada per a la reposició dels casalicis i la col·locació de les imatges (aquestes sotmeses a neteja i restauració), he pogut contemplar molt de prop la qualitat d’aquestes escultures. Aquestes, van ser parcial o totalment reposades en 1944 amb la intervenció d’Antonio Ballester i Elías Cuñat[8]. De l’observació pot concloure’s que totes les estàtues que coronaven el casalici de Sant Bernat van ser íntegrament realitzades després de la guerra de 1936, mentre que les figures femenines del casalicio de Santa Maria i Santa Gràcia, conserven, excepte els caps, la traça originària. Aquestes imatges menors, al costat d’una de les germanes (també escapçada) i Sant Bernat (mutilada parcialment), són doncs peces originals del segle XVIII i eixides dels tallers de Capuz i Vergara.

Aquestes imatges, al costat de la Santa Caterina de la portada Barroca de Santa Caterina, llaurada en 1692 per Gaspar Díes [9] són les mes rellevants escultures en pedra que conserva el patrimoni alzireny.

Bernat Montagud Piera

 

• NOTES:
• [1] Montagud, Bernardo i Rovira, Alfonso. Alzira. El puente de San Bernardo. Iconografía y tradición,Alzira 1984 y 1985.
• [2] Montagud, B. Sant Bernat Mártir.Fuentes Literarias e Iconográficas. Alzira, 1995.
• [3] Tormo, Elías. Levante. Provincias valencianas y murcianas, Madrid, 1923.
• [4] Momparler, Antonio. Los casalicios del Puente de San Bernardo. Alzira, 1998.
• [5] Aldana, Salvador. Guía abreviada de artistas valencianos. València, 1970.
• [6] Orellana, Marcos. Biografía Pictórica Valentina o Vida de los pintores, arquitectos, escultores y grabadores. València, 1967.
• [7] Ubeda, Antonio. Leonardo Julio Capuz Escultor valenciano del siglo XVIII. València, 1953.
• [8] Montagud, Bernat. Algo más que unas piedras. La rehabilitación y traslado de los casalicios del Pont de Sant Bernat. Levante-El Mercantil Valenciano. La Ribera. 30-11-2007.
• [9] Montagud, B. Alzira, Arte en su historia. València, 1981.

2007