L’existència d’una Confraria de la Santíssima Trinitat obri noves incògnites
El 28 de setembre de 1770 el Comte d’Aranda va cursar una Ordre dirigida als Justícies i Regiments dels pobles de la Governació d’Alzira sol·licitant una sèrie de dades sobre les Germandats, Confraries, Congregacions i Gremis existents en les viles i pobles que aquella comprenia, així com de l’import de les festes i funcions religioses que en ells i per elles es duien a terme.
Document de l’Arxiu Municipal d’Alzira sobre la Confraria de la Santíssima Trinitat
El 4 de setembre de 1771 el Corregidor d’Alzira remetia les dades sol·licitades que comprenien els dels pobles d’Alzira, Carcaixent, Llaurí, Favara, Cullera, Sueca, la Vila i Honor de Corbera (Corbera, Polinyà i Riola), Fortaleny, Albalat de la Ribera (Albalat de Pardines), Algemesí, Guadassuar, Alginet, Benifaió (Benifaiyó de Falco), Almussafes, Sollana, Silla, Beniparrell, Albal, Alcàsser, Picassent (Picasente), Iàtova (Yátova), Macastre, Alboraig (Alborache), Turís, Montserrat (Monserrate), Montroi, Real, Llombai (Lombay), Catadau, Alfarb (Algarbe), Carlet, L’Alcúdia (Alcudia), Benimodo, Montortal, Massalavés, Alberic, Alcosser, Gavarda, Antella, Puchol i Benimuslem.
De la lectura del text en el qual es reuneixen les dades que es demanaven una notícia va cridar particularment la nostra atenció. Es tracta de la que transcrivim a continuació, que considerem important i dona compte de l’existència en el convent en el qual rebien culte les insignes relíquies dels nostres sants màrtirs i patrons, Bernardo, María i Gracia, d’una Confraria que portava el nom de la Santíssima Trinidad, ordre -la trinitària, a la qual pertanyien els monjos del citat convent fundat en 1558.
Cofadría(sic) de la Santíssima Trinidad, en el convento de su Orden, con aprovación(sic) pontificia y del concilio Lateranense en que asistió el embajador de España. Gasta en fiesta de yglesia (sic) la limosna que recoge de los cofadres(sic) que son 8 libras.
Al fil de la dada algú em va assenyalar la possibilitat que l’esmentada confraria i la de Sant Bernat fossin la mateixa que es cridaria indistintament atès que els monjos del monestir que tenia per titular al patró alzireny estava regit pels religiosos que tenien per titular a la Santíssima Trinitat.
Jo crec que no i ho fonamente en el fet que en l’antic temple conventual existia una capella dedicada a la Santíssima Trinidad, capella que es localitzava entre la porta d’accés a la xicoteta església i la capella de la Verge del Rosari[1].
Sabem per Cervera[2] que el Papa Innocenci XI en les seues Lletres Apostòliques donades en Santa María la Major de Roma el 2 de juny de 1688 va confirmar la Confraria erigida «debaxo la invocación de nuestro mártir Bernardo, concediendo muchas indulgencias a los cofadres(sic) y cofadresas(sic), con indulgencia plenaria a los que visitaren la capilla del santo en el día de su fiesta, cuyas Letras se hallan registradas en la Curia Eclesiástica en 12 de setiembre de 1688 ».
Aureliano J. Lairón Pla
Cronista Oficial de la ciutat d’Alzira
- [1] – SUCIAS APARICIO, Pedro, Notas útiles para escribir la historia del Reino de Valencia (s.a).
- [2] – CERVERA, Jaime, «Las Tres Púrpuras de Alzira. Bernardo, María y Gracia.», (València, 1707).
2010