Una Parròquia de València du el nom del nostre Patró
Altar de l’Església de Sant Bernat Màrtir a Poble Nou
A la ciutat de València, més concretament al Poble Nou, hi ha un temple parroquial dedicat al nostre patró, sant Bernat, Màrtir.
La majoria dels alzirenys desconeixen eixa circumstància, i és per això que ens proposem donar a conéixer la notícia de la seua existència, per a la qual cosa ens hem permés prendre unes dades d’un llibre del sacerdot Fernando Alventosa Ferrer, publicat l’any 2001, quan se conmemorava el 50 aniversari de la construcció del temple.
El Boletín Oficial del Arzobispado de Valencia de l’1 d’octubre de 1941 publicà un decret de l’aleshores arquebisbe de la diòcesi, Prudencio Melo, creant la parròquia:
«Vistos los cánones 1.412.2, 1415, 1416, 1427 y 1428 C.I.C., Hemos decidido desmembrar, y desmembramos, las parroquias del Salvador y Santa Monica, de San Roque, de Benicalap, de San Pedro, de Carpesa, y de Santa Ana, de Borbotó, y erigir, como erigimos, la Parroquia de San Bernardo Mártir, con la categoría de Ascenso y con el territorio delimitado así:
Camino de Moncada, Poble Nou, Alquería del Pi y las partidas limítrofes.
La dotamos con la nóminas y los derechos de Arancel correspondiente a su clase, y mandamos que la parte dispositiva de este decreto se publique en el Boletín Oficial del Arzobispado, y se fije en los canceles de las iglesias mencionadas; para lo cual ordenamos que a los párrocos respectivos se entreguen copias auténticas.»
La fixació dels límits de la nova feligresia es decretà el 25 de febrer de 1943, d’esta manera:
«Desde el Paretó, seguir hacia Levante, toda la acequia de Tormo, hasta cruzar el camino de Moncada. Por entre los campos del Cigarrero y Guerra, línea recta al camino de Carpesa, y por él y la carretera de casa Carbonell, entre Pajel y Quico el Payaso, a la acequia de Rascaña, y seguir su curso. Línea recta a espalda de casa Falcó, y cruzando el camino de Moncada hacia Poniente, por casa Solache se sigue Petra hasta la fila de Tormo, y por ésta, excluyendo las alquerías del Carliste y del Pollastre, y por junto a las barracas de Lluna al Pareto, punto de partida.»
Imatge de Sant Bernat a l’interior de l’església
Abans de l’erecció de la parròquia l’ermita del Pi, dedicada a santa Anna, era el lloc de culte de la zona. L’encarregat de tes celebrar l’Eucaristia, i d’administrar els sagraments al lloc, sembla que va ser sempre el rector de Benicalap. Don Peregrin Lluís Llorens Raga, fill de Catarroja, famós historiador, que després ocupà els càrrecs de beneficiat de la Seu de València, arxiver de la curia diocesana i canonge-arxiver de la catedral de Sogorb, fou nomenat primer rector de l’església.
L’escriptor Lluch Garín al tom II de “Ermitas y parajes de Valencia” assenyala que “…cuando se construyó la iglesia al lado de la carretera, buscando el centro aproximado y más cómodo para todas las casas y masías de Poble Nou, se hizo el traslado al templo y el ermitorio se quedó otra vez «com ermita a soles» ”.
El 2 de febrer de 1951 se signà l’escriptura de compra del solar sobre el qual es construiria la nova església. L’1 de maig d’eixe mateix any començaren els fonaments de l’obra. El 6 d’octubre de 1951 l’arquebisbe Marcelino Olaechea beneí el nou temple. Al dia següent de la benedicció, tot el poble, en comitiva des de l’ermita va anar cap al temple i traslladaren en processó les imatges de Sant Bernat (costejada pels clavaris de l’any 1946), del Crist de l’Aurora i de santa Anna.
A banda de la imatge processonal del patró alzireny, que vist l’hàbit blanc del Cister, junt a l’altar major del temple s’ubica una talla, de considerables dimensions, del nostre mártir i, on està la pila del bateig, un llenç del sant que estigué primer a l’ermita i el va pintar un presoner de la presó de San Miguel de los Reyes, a qui li ho va encomanar el seu confessor que va ser don Peregrin.
A l’arxiu de la parròquia hi ha un “Himne al Pare Sant Bernat”, signat per J.Cifuentes, la lletra del qual recorda la del popular “Himne Oficial de les Festes Centenàries al Pare Sant Bernat d’Alzira”, compost l’any 1935 pel prevere Lluis Romeu, mestre de capella de la catedral de Vich (Barcelona), que es canta ara mateix a Alzira, en el qual, sens dubte, està inspirat i que diu així:
Per el nostre patró ja resone,
nostre cant de València i la Vega;
per les hortes i els pobles retrone,
l’explosió d’una fe verdadera.
Atra volta et cantem, sant gloriós,
en los cors que són teus, plens d’amor,
protegix nostres llars i les hortes
com a pare, gran sant i patró.
Atra volta la gesta gloriosa,
que expandi per lo món vostra fama,
la parròquia registra orgullosa,
ser teua en lo cor i en el ànima.
Dóna, joh! Sant, a estos fills que t’aclamen
el tresor de les teues virtuts,
redimix, redimix, les misèries,
atén les pregàries, a Déu porta-nos.
Cante el poble entusiasmat:
Visca el nostre Pare Sant Bernat.
També a la ciutat de València existix una parròquia dedicada a les germanes del nostre patró, a les santes Maria i Gràcia, però d’això ja ens ocuparem en una altra ocasió.
Aureliano J. Lairón Pla
Cronista Oficial de la ciutat d’Alzira
2006