Un quadre de Sant Bernat al museu de la Basílica de Sant Pasqual

Nascuda per voluntat de Jaume I El Conqueridor, segons carta pobla de febrer de 1274. Vila-real començà a bastir se prenent el traçat hipodàmic o en graella. El seu plànol primitiu era un rectangle, tancat per muralles, que en una mínima part encara es conserva, amb quatre torres als angles. Dues artèries principals, perpendiculars entre si dividien el quadrilàter en quatre parts iguals i en la seva confluència era la plaça[1]. Cadascuna de les artèries principals tenia dues portes, en total quatre eren els punts d’accés de la Vila. Cadascun d’aquets prenia el nom de la direcció o ciutat cap on es dirigien. Portal d’Onda, portal de Castelló, portal d’Enmigi portal de València[2].

Aquest últim, posseïa en la part interior elevada un altar obert a la vida pública on rebien culte els sants vinculats a la diòcesi valentina[3]. Amb el pas del temps i la pèrdua de la seua funció defensiva (1839 en el cas de la Vila-real) comencen a enderrocar-se les muralles i amb elles els portals. Quan va ser el torn del que donava accés cap a València, una família veïna salvà el llenç de la capella en la seva casa i allí passa els següents cent cinquanta anys. En Manuel Usó Cheza adquirí la casa número vint-i-cinc del carrer Major de Sant Doménec i es trobà el llenç envoltat de plàstics i en un lamentable estat de conservació. Sabedor de la seva procedència i singularitat, en 1996 es posà en contacte amb la junta que administra la Basílica de Sant Pasqual per fer-ne donació[4].

S’encarregà aleshores el restaurador i llicenciat en belles arts n’Òscar Rubert Planes, qui examinà el quadre i en va extraure les conclusions; l’obra presentava un ampli repertori de degradacions; atacs d’insectes, bombaments, clevills, trencalls, brutícia superficial i interna, pèrdua de la pel·lícula pictòrica i un llarg etcètera. En part, aquests deterioraments es van produir en substituir el bastidor per un altre inadequat, de menys grandària que l’original. Tot el sobrant perifèric de la tela fou enrotllat i clavat a la fusta. Els claus acabaren rovellant-se i crema la tela, el bastidor es va deformar i la mala tensió hi provocà bosses i arrugues, en aquestes condicions la pintura va perdre adherència i es va despendre.

La ubicació del quadre, tant als seus inicis, quasi al ras del portal de València, com al seu final, arraconat en un pati, accelera el procés destructiu a causa de la humitat, l’aire i la llum solar excessiva.

El procés de restauració consistiria en protegir la pintura en capes de paper adhesiu, separant-la del vell bastidor, desenrotllar l’original i fer-hi la neteja. Més tard es reforçà el quadre original amb una nova tela de lli de les mateixes característiques i es va clavar al nou bastidor de fusta de pi amb dimensions correctes. Es netejà amb sabó adequat, i van apareixer les imatges de la Mare de Déu amb el Jesuset, els Sants Innocents, Sant Josep i Sant Bernat Màrtir amb més claredat. Les abundants faltes de pintura, sobre tot en la perifèria, es van reomplir amb estuc acolorit segons el toc de la imprimació antiga i, finalment, es reintegrà cromàticament amb pintures al vernís, distint de les originals i amb una tècnica diferenciadora, que usen els experts per a distingir les parts restaurades però no molestar a la vista de l’espectador[5].

Salvaguardada l’obra, fou beneida el 2002 pel frare franciscà i fill de Vila-real Lluís Pitarch Neda, i des d’aquell moment passà a ocupar una vitrina lateral del museu «Sala Pouet» del Sant de la Basílica de Sant Pasqual.

El quadre data del segle XVIII, és d’autor desconegut, té unes dimensions de 184 x 68 cm i està pintat a l’oli. S’hi aprecia en la seua part central superior, coronada i amb el xiquet en el braç, la Mare de Déu dels Desemparats. Al centre es troben els Sants Innocents, i a les vores inferiors Sant Josep a l’esquerre i Sant Bernat a la dreta, amb l’hàbit de l’orde del Cister i al front el representatiu clau.

Recorda, pel que fa a la composició, el llenç que existia a la Catedral de València (fins al 1936) atribuït a Ribalta, que representava en la part central la Immaculada Concepció envoltada d’àngels. Als seus peus, a l’esquerra Sant Francesc d’Asís i a la dreta Sant Bernat Màrtir[6].

Amb aquesta recuperació patrimonial, ha eixit a la llum una nova representació iconogràfica del sant. Representació que amb el desaparegut retaule ceràmic de Borriana[7] ens confirma la devoció que existia cap al nostre patró en terres castellonenques.

Francesc Piera

 

• NOTES:
• [1] – Olucha, F. Villareal de los Infantes. «Catàleg dels Monuments i Conjunts de la Comunitat Valenciana ». Generalitat Valenciana. València 1983.
• [2] – Roselló i Verga, Vicent M. «55 Ciutats Valencianes ». U.V. Secretaria de Publicacions. València, 1984 pàg 84.
• [3] – Portals d’aquesta mena encara es conserven en alguns pobles, com és el cas del portal de Sant Pere a Onda, El de Sant Vicent a Oliva o el de Sant Roc a Ontinyent.
• [4] – Informació facilitada per Don Manuel J. Usó Calduc. «Guia de Peregrins de la Basílica de Sant Pasqual Bailón ».
• [5] – Rubert Planes, O. Virgen de los Desamparados. San Pascual. Boletín informativo del Santuario Eucarístico Internacional. Enero-febrero marzo.
• [6] – Montagud Piera, B. «Sant Bernat Mártir.Fuentes Literarias e Iconográficas ». Falla Plaza Mayor. Alzira, 1995.
• [7] – Idem. Pag 159-160.

2004