Gojos, Resos i Himnes en el culte als Sants Màrtirs Bernat, Maria i Gràcia

Ja en el seu dia i en este mateix anuari, el sacerdot Andrés de Sales Ferri Chulio, director de l’Arxiu de Religiositat Popular de l’Arquebisbat de València, donà compte, amb ocasió de parlar sobre estampacions xilogràfiques i calcogràfiques que tenien com a referents als màrtirs alzirenys, de diferents edicions dels Gojos en honor dels Sants Patrons[1].

Sabem, per Jaume Cervera dels Gojos en llengua llemosina que es cantaven en la capella del sant, que tenen, per «tornada» el text: «Puix per a remey del mon/ lo gran Déu vos ha enviat/ alcançau-nos gràcia y glòria/ Bernat Benaventurat». I sabem, tanmateix, dels Himnes que el mateix autor reproduïx en la seua coneguda obra[2], imprescindible per a qui tinga necessitat d’aproximar-se a la història i tradició dels nostres màrtirs i patrons.

En esta ocasió anem a donar compte d’altres textos que completen i/o complementen aquells (Gojos i Himnes) i donarem compte, així mateix, de la seua importància.

En el context de la difusió i expansió del culte als sants Bernat, Maria i Gràcia tingué molt a vore a finals del segle XVII i principis del XVIII -ho hem assenyalat en alguna que altra ocasió- l’illustre canonge, fill d’Alzira, Jaume Cervera[3].

Va ser tanta la fama dels nostres sants i tanta la confiança en ells per lograr la seua protecció per part dels fidels i devots, que des de diferents indrets es sol·licitaven les fulles dels gojos i les oracions pròpies dels mateixos.

Fins i tot la ciutat de València va demanar en el primer terç del segle XVIII l’extensió de l’Ofici eclesiàstic que es resava en honor dels màrtirs alzirenys.

Veja’s el document que transcrivim a continuació:

«Que respeto de estarse solicitando por los muy ilustres señores deán, canónigos, cabildo, y por su muy ilustre ciudad de Valencia, que en los reynos de España se extienda a estos reynos el Reso del Glorioso San Bernardo, mártir, patrón de dicha villa, se otorgue poder especial al dicho señor don Joseph Caldés, para conferirse con dichos ilustres señores, Cabildo y Senado para ver las diligencias que deverán hacerse para el logro de esta pretención y se incluya en ella como a tan interesada que es esta villa en esta maior gloria de su santo patrón, obligando en casso necessario las proprias rentas y arbitrios de dicha villa para subvenir en una parte los gastos que se ocasionaren en agenciar la extención del expresado Reso y para executar todas las demás diligencias que discurriessen convenientes para que los Muy Ilustres Señores Cabildos Eclesiástico y Secular de dicha ciudad de Valencia puedan conseguir tan devota pretención»

A.M.A., Libro de Actas Municipales, 1724, signatura 11301/1,5, Sessió del 20 de juny, f. 73 v.-74 r.)

Des de l’Ajuntament d’Alzira es van enviar tots els papers necessaris per a lograr de Sa Santedat el Papa l’extensió del Res que reclamaven les autoritat civils i eclesiàstiques valencianes i, fins i tot, es va reclamar l’influència del Marqués d’Aytona davant el rei d’Espanya per tal de que allò que es pretenia puguera ser possible en l’espai de temps més curt[4].

Les gestions fetes per la vila comportaren uns treballs i ocasionaren unes despeses.

Un eclesiàstic, el canonge de la Seu Valentina, Luis Fuentes, qui, indubtablement, va conéixer al canonge Jaume Cervera, gran amant dels nostres sants i que probablement influiria en ell pel que fa a la devoció pels nostres màrtirs, va ser el principal artífex davant la Curia Romana a través del seu agent en Roma, Felipe Martínez, de la concessió del Res[5]. Així queda reflectit al Llibre d’Actes Municipals de l’any 1728 quan hi va haver necessitat d’agraïr-li el seu treball [6].

La vila va celebrar unes festes molt lluides amb motiu de la concesió del Res. Els gastos d’eixes solemnitats, participades a l’Ajuntament pel majordom «de propios y arbitrios», muntaren la suma de 185 lliures i 11 sous i en eixes festes participaren els gegants i els nans[7].

Una vegada aconseguit el Res la vila vulgué fer el mateix amb els Himnes.

«Y en este Cabildo todos los dichos señores nombran por comisarios a los señores don Joseph Caldés y Balthasar Bas ciudadanos regidores de la referida villa para que passen a conferirse con el reverendo clero de Santa Catharina, mártir, de dicha villa sobre lo tocante a la pretención de la concesión de himnos propios del Señor San Bernardo y de sus santas dos hermanas las señoras santa María y santa Gracia.»

A.M.A., Libro de Actas Municipales, 1729, sign. 11301(I-6, Sesión de 24 de mayo, f. 8v.-9r.)

El pontífex Benedicte XIII accedí als desitjos de nombrosos particulars, de les autoritats civils i eclesiàstiques i de molts devots, aprova el Res i extengué amb ell el culte als nostres patrons en la ciutat i el Regne de València. Les autoritats del «cap i casal», l’abat de la Valldigna, fra Agustín Casanoves[8], i les mateixes autoritats alzirenyes, tal i com pot comprovar-se a través de la documentació de l’Arxiu Municipal[9] es feren ressó de la noticia.

Cal destacar que en el Res, en l’oració, es remarcaven les virtuts, les qualitats i les mèrits dels sants i es demanava, mitjançant eixos mèrits, la protecció de Déu.

El 24 de maig de 1729, segons assenyala Eduardo Part[10], es va rebre la concessió dels Himnes propis de Sant Bernat i les seues germanes, himnes que van fer servir els devots durant dècades per honrar als nostres màrtirs i patrons.

Aureliano J. Lairón Pla

 

NOTES:
• [1] – FERRI CHULIO, Andrés de S., «Iconografia popular en honor de Sant Bernat, mártir, de Alzira», Màrtirs, 2006, pp. 24 i 25.
• [2] – CERVERA, Jaime, «Las Tres Púrpuras de Alzira. Bernardo, María y Gracia, vida y martirio de los tres santos hermanos», València, 1707, pp. 60-63.
• [3] – LAIRON PLA, Aureliano J., «Jaime Cervera y el culto a los Santos Patronos», Anuari de les Festes dels Sants Patrons, 1993, i «Jaime Cervera y el culto a los Santos Patronos de alzira», Cronicó, 79,1999.
• [4] – A.M.A., Libro de Actas Municipales, 1724, sig. 11301/1,5, sessió del 24 de juliol, f. 78 r.-78 v.)
• [5] – Luis Fuentes va prendre possessió com a canonge de la Catedral de València l’any 1711 i exerci la dignitat fins la seua jubilació l’any 1751. Va ser canonge prebendat de la Seu Valentina i Jutge Subcolector de la Cambra Apostòlica i degà i Vicari General capitular de la catedral. (dades recollides del Indice del Archivo de la Catedral de Valencia, de Roc Chabàs, publicat l’any 1997 per la Generalitat Valenciana, i del segon volum de «Escritores del Reyno de Valencia cronológicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII… hasta el de MDCCXLVII» de Vicente Ximeno, publicat l’any 1749, p. 308).
• [6] – A.M.A., Libro de Actas Municipales, 1728, sign. 11301/I-5, Sessió de 13 d’agost, f. 203 v.-204 r.
• [7] – A.M.A., Libro de Actas Municipales, 1728, sign. 11301/1-5. sessió de 13 d’agost, f. 204 r.
• [8] – Fra Agustín Casanoves, alzireny, va substituir al xativí Félix Garix al front de la comunitat de monjos de Santa María de la Valldigna. L’alzireny va regentar el curat d’Alcudiola i el càrrec de definidor de la congregació cistercenca. Governà el monestir entre 1724 i 1728 i va manar acabar quatre cel·les que foren iniciades pel seu antecessor. En tornar-se al monestir dos censos de 1.200 lliures els va invertit en l’embelliment de diverses sales del convent. (GASCON PELEGRÍ, V,. Historia de Tabernes de Valldigna, València, 1956, p. 219)
• [9] – A.M.A., Correspondència, anys 1725 i 1726, sign. 151/1, 47 i 151/1,48.
• [10] – PART DALMAU, Eduardo., «Noticias de la villa de Alzira en los siglos XVII y XVIII», Falla Pintor Andreu, 1991, p. 189, Alzira.

2014